2.000 milions més que s'escolen
El govern rebrà 1.968 milions de més l'any vinent per bestretes i liquidacions
La partida, que podria servir per finançar i de llarg el pla de xoc social, anirà destinada a quadrar el pressupost i el draconià dèficit
Si les extremes condicions d'intervenció financera ho permeten, la Generalitat rebrà l'any vinent 1.968 milions més que el 2015 per part de l'Estat espanyol en concepte de bestretes i liquidacions. Però la important partida, que suposa més de la meitat del FLA, tan bon punt arribi se n'anirà. S'escolarà de les mans del Departament d'Economia gairebé sense que se n'adoni perquè s'ha de destinar a quadrar el pressupost i a complir el draconià dèficit del 0,3% que Catalunya ha d'assumir el 2016.
Quan Junts pel Sí i la CUP van començar a negociar en tres taules sectorials diferents –la del full de ruta, la del procés constituent i la del pla de xoc contra la pobresa– més d'un alt dirigent del govern i de JxSí va pensar que els 1.968 milions de més que les arques catalanes tindran el 2016 podrien servir per finançar, i de llarg, les mesures en l'àmbit social. Era un trumfo per avançar en aquest complicat camp de les negociacions. “Jo també vaig pensar el mateix però, quan ho vam analitzar, en cinc minuts ens vam adonar que no seria així. Una llàstima”, admet un dels negociadors. I és que n'hi hauria prou amb una forquilla d'entre 500 i 1.000 milions per implantar un projecte social adequat.
En tot cas, els 1.968 milions hauran d'anar a engreixar la maquinària pressupostària de l'executiu i es perdran en capítols més intangibles. Per una banda, s'utilitzaran per quadrar l'apartat dels ingressos i supliran uns diners que estaven previstos en els anteriors comptes i que seran impossibles de materialitzar, com per exemple l'impost de dipòsit bancari –el TC ha tombat el gravamen–. També serviran per intentar cobrir el sostre de dèficit, que l'Estat cada any va disminuint més i que el vinent serà del 0,3%. Malgrat això, el conseller d'Economia en funcions, Andreu Mas-Colell, ja va deixar clar, quan a l'estiu es va conèixer la notícia dels 1.968 milions de més, que aquests ingressos extraordinaris no seran suficients per assolir el topall: “Com que volem mantenir la despesa, això vol dir que necessitem un objectiu de dèficit superior al 0,3%”, va reblar.
Pressa a la CUP
Precisament, una de les qüestions que s'està tractant en les negociacions entre JxSí í i la CUP és com finançar el pla de xoc social i quines mesures realistes s'hi poden incloure. Els de Baños han insistit que, abans d'abordar el tema de la investidura o no d'Artur Mas, cal haver tancat els serrells en altres àmbits, i en aquest sentit, ahir el president de la Generalitat en funcions va manar-los la pressa per aconseguir una entesa abans de la campanya del 20-D. Una posició que contrasta amb l'entitat Arran, integrada a la CUP-Crida Constituent, que s'ha sumat a Endavant-Osan i que ahir també va anunciar el seu vet a Mas.
