Triomf històric del FN
L'extrema dreta s'imposa en les regionals franceses en un context marcat pels atemptats del 13-N
La formació de Le Pen podria governar a tres de les 13 regions, mentre els socialistes encadenen un nou daltabaix electoral
S'esperava una victòria del Front National a la primera volta de les eleccions regionals franceses, celebrada ahir, però els sondejos van quedar curts. El partit d'extrema dreta, liderat per Marine Le Pen, es va imposar amb cap al 30% dels vots, seguit de la dreta (27%) de l'expresident Nicolas Sarkozy i, a més distància, pels socialistes (23%), que confirmen un altre daltabaix electoral.
La formació frontista sortirà en primera posició a la segona volta, diumenge vinent, a 6 de les 13 regions de l'Estat francès, i té serioses possibilitats de victòria en 3: a Nord-Pas de Calais-Picardia, on Marine Le Pen va obtenir més d'un 41% dels vots; a Provença-Alps-Costa Blava, on la seva neboda Marion Maréchal-Le Pen va obtenir resultats semblants; i a Alsàcia, on Florian Philippot, mà dreta de la presidenta del partit i un dels seus principals ideòlegs va acostar-se al 40%.
El partit socialista, que governa a totes les regions menys a una, es va imposar en només 3 feus (Còrsega, Bretanya i Aquitània-Llemosí-Poitou-Charentes), mentre que la dreta partirà amb avantatge a les 7 regions restants.
Els resultats són d'una transcendència històrica tant pel partit com per l'Estat francès, que amb el seu vot ahir va convertir una formació d'ultradreta en la primera força política del país, quan només falta un any i mig per a les eleccions presidencials del 2017. El sistema de dues voltes fa que calgui ponderar els resultats, i porta a pensar que el partit de Le Pen no governarà a totes les regions on ahir va guanyar. Però si diumenge vinent es confirma la tendència insinuada en la primera volta d'ahir, el FN passaria a adquirir l'executiu d'entre dues i tres regions –les mateixes que l'actual partit del govern–, i entraria de ple en la batalla amb els socialistes i els republicans.
En aquest sentit, caldrà veure la decisió que ja prenen els dos partits majoritaris tradicionals amb vista a la segona volta, i si sumaran forces allà on puguin evitar que el FN aconsegueixi un govern regional. De moment, ahir Sarkozy va assegurar que es nega a concórrer conjuntament amb cap llista socialista diumenge, i que tampoc es retirarà per fer front comú contra l'extrema dreta. Tot i així, la clau serà sobretot la decisió dels socialistes (retirar llistes, demanar el vot pels conservadors o continuar), que arriben tercers a la majoria de regions.
Més enllà del fracàs de la formació del president François Hollande, el resultat també és un toc d'atenció per a Sarkozy, que veu com l'extrema dreta ha avançat el seu partit en uns comicis en què partia inicialment com a favorit. El context en què es basaven aquestes estimacions, però, es va veure sacsejat arran dels atemptats del dia 13. Segons diversos sondejos, van provocar un augment de 15 punts en la mobilització de l'electorat del FN. Ahir Sarkozy va dir que entén l'exasperació dels francesos, però que votar l'ultradreta “agreujarà dramàticament la situació”.
Louis Aliot obté el 41 per cent a la Catalunya del Nord
Aleix RenyéA la Catalunya del Nord el Front National ha guanyat la primera volta de les eleccions regionals amb el 41% dels vots. Els socialistes no passen del 20% però avancen Les Républicains de Sarkozy, que queden per sota el 18%. Els ecologistes –aliats amb comunistes i occitanistes, amb el suport d'ERC– superen el 9% i la llista socialista dissident n'obté el 4%. La candidata socialista Carole Delga, Gérard Onesta dels ecologistes occitanistes i el socialista dissident Philippe Saurel es van reunir ahir a la nit per començar negociacions per fusionar les 3 llistes d'esquerra de cara a la segona volta. El catalanisme s'ha decantat per l'abstenció i per la llista de coalició dels Verds. Aquesta llista ha estat l'única de respondre afirmativament a la demanda del col·lectiu unitari SEM (format per l'ANC, Unitat Catalana, ERC, la CUP i entitats culturals) d'obtenir un estatut d'autonomia semblant a Còrsega. CDC, per la seva banda, no ha donat cap consigna de vot després que la seva llista fos invalidada per no respectar la paritat. L'abstenció ha superat el 49% i l'electorat més mobilitzat ha estat el d'extrema dreta. La campanya electoral ha passat gairebé desapercebuda, ocultada per l'actualitat tràgica dels atemptats de París i l'onada de mesures d'excepció adoptades pel govern. A la Catalunya del Nord i al Llenguadoc els electors no saben –i la campanya no els ho ha aclarit –les competències exactes de la futura macroregió. El vot d'aquesta primera volta s'interpreta, sobretot, en clau estatal, a favor o contra l'actual govern socialista del president Hollande i el primer ministre Valls.
