“Tenim famílies que no sabem de què viuen”

Explica Joan Ruiz que el seu “mestre”, Josep Maria Recasens (primer alcalde democràtic de Tarragona) sempre li deia quines eren les dues obligacions del polític que ell intenta aplicar-se a diari: “No pots fer mai el ridícul i no has de dir mai mentides”, recorda. Ruiz és l'home callat, de rostre seriós, de despatx metòdicament ordenat i que fins fa poc intentava esquivar les càmeres sempre que podia. La seva trajectòria al PSC, del qual és militant des del 1976, ha estat sempre la de la feina que no surt al Telenotícies. Va començar substituint Joan Maria Abelló com a cap de gabinet de l'alcalde Recasens (“llavors li dèiem una cosa més senzilla com a secretari personal”, puntualitza) i ha anat succeint diversos llocs estratègics a la maquinària socialista a la demarcació, però sempre allunyat de les llistes i dels càrrecs institucionals. “La política ha canviat molt des de llavors: abans érem els polítics i no els mitjans els que marcàvem les prioritats”, reflexiona.

Acumula ja dues legislatures completes com a diputat del PSC per Tarragona, i és, de fet, un dels pocs candidats amb opcions a la demarcació que pot acreditar experiència al Congrés dels Diputats, juntament amb Martí Barberà, d'Unió. “El 2008 m'ho van demanar companys de partit i mentre m'ho pensava els mitjans ho van donar per fet”, confessa amb mig somriure. Enguany, també ha acceptat fer el salt a petició del partit, diu, però en aquest cas a costa d'esborrar el reusenc Francesc Vallès de les llistes. “És el que han votat els militants”, es limita a dir en referència a la polèmica interna, i subratlla: “Sempre he tingut bona relació amb ell i espero que això continuï així.”

És conscient que no és el candidat més popular (confessa fins i tot que ve d'un passat de “por als focus”), però recorda que el 20 de desembre “es votarà la marca”. També, però, defensa la seves capacitats: “Un diputat ha de saber escriure i, sobretot, escoltar. I jo sé escoltar.” I per demostrar-ho repassa la seva agenda del cap de setmana, plena d'actes i dinars populars. “És menjant unes migas que escolto coses. I aquí mai no em parlen d'infraestructures ni del procés català”, assegura. Per Ruiz, l'accent d'aquesta nova legislatura s'ha de posar en l'atur: “Tenim 15.000 famílies a la demarcació que no sabem de què viuen.”

En el debat nacional, s'alinea sense fissures amb la tesi del seu partit, i es confessa federalista. “Els que aposten per la independència s'han situat sols al córner. No tindran capacitat d'influència al govern”, rebla. I sobre els debats d'infraestructures, un avís: “Sobre l'N-340, és clau que el territori es posi d'acord sobre el que vol.”