Política espectacle

Políticament aquest mes de desembre està sent frenètic malgrat la manca d'activitat parlamentària a Catalunya i a les Corts espanyoles. Hi ha possibilitats que es reanimi l'activitat al Parlament de Catalunya amb un darrer debat d'investidura després de les eleccions del 20-D i després que la CUP decideixi sobre el futur d'Artur Mas el diumenge 27. Si es fes la investidura els darrers dies de l'any, Artur Mas, i fruit de la coincidència, seria investit president de la Generalitat com Lluís Companys, que ho va ser un 31 de desembre del 1933. De tota manera, no crec que la possible coincidència històrica serveixi per pressionar ningú. Més aviat la pressió vindrà pel fet que ningú voldrà fer unes eleccions el mes de març que res no tindrien a veure amb les del 27 de setembre i el mirall de les quals serien les del 20 de desembre.

L'activitat política amb els parlaments inactius s'ha traslladat als platós de televisió. Res a veure un plató amb un hemicicle. Al plató televisiu els candidats esdevinguts actors a l'hora de l'emissió han de ser ràpids, fer bona cara, inventar-se un personatge, fer veure que s'improvisa i conèixer de cap a peus l'adversari. Als hemicicles tot és més pausat i dominable gràcies a reglaments i normes que, en alguns casos, provenen del segle XIX i que, malgrat ser avorrits, permeten que sigui més difícil que en un plató posar-se de peus a la galleda; principal objectiu per a aquells que poden intuir el resultat i als quals la campanya els fa més nosa que servei.

El que pugui passar als platós de televisió aquests dies és cabdal. Les majories d'enquestes indiquen que hi ha un 41 per cent d'indecisos; que no saben què votar, tot i que hi ha vot ocult dels que saben el que votaran però no ho volen dir. Ull, a l'espectacle televisiu.