Un conjur contra les adversitats

La sala de plens de Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat) és estranyament petita per encabir-hi 21 regidors. Entre les dimensions i l'expectació del triple ple que ahir s'hi feia, de seguida va quedar plena com un ou. Després d'onze anys com a regidor a l'Ajuntament i quatre d'aquests com a alcalde, el president d'ERC, Oriol Junqueras, va fer efectiva la renúncia al càrrec. Poc donat a les expansions emotives, Junqueras va començar la seva intervenció de comiat amb un “deixeu-me que m'hi esplaï, la vida és atzarosa...”. I després d'unes reflexions sobre els capricis de l'atzar, va recordar com va entrar en política: “La vigília de les eleccions [municipals] del 2003, una colla d'amics ens vam conjurar per intentar canviar el poble.” Aleshores Junqueras va anar a la llista d'ERC de número set, “sense possibilitats de ser escollit”, havia acabat la tesi doctoral i posava un primer peu en política “per la base municipal”. L'ara líder republicà va recordar que aquells van ser “anys de moltes dificultats”, per al poble i també en l'aspecte personal, amb la mort de la mare i l'àvia. Malgrat el perfil íntim del discurs, va mantenir el to sobri habitual en ell, amb alguns esquitxos de mordacitat.

Va fer referència al pas per l'oposició –fins al 2011–, quan “es va crear un ambient de solidaritat, de suport mutu, molt dolç, amb companys de CiU i ICV”. Amb ells formaria govern i seria alcalde del 2011 al 2015. “Vam haver de reconstruir coses fonamentals, com ara que poguessin entrar càmeres a la sala de plens; havíem de salvar coses molt bàsiques de la vida civil.” Del balanç com a alcalde, en va destacar haver rebaixat “el deute asfixiant de l'Ajuntament” bo i reduint els impostos: “Sant Vicenç té un dels tipus d'IBI més baixos de l'àrea metropolitana.” És el fet “d'haver acomplert moltes de les coses” que s'havien “proposat”, que va tenir pes en la seva decisió de deixar l'alcaldia, només set mesos després d'haver guanyat les eleccions. Les altres raons ja són conegudes: poder dedicar-se de ple al procés independentista i tenir més temps per a la família. En aquests quatre anys, ha estat pare dues vegades: “Ha estat el període més rendible de tots; el més productiu és la vida familiar, de la vida política te'n queden poques coses perdurables”, va bromejar, amb un punt d'acidesa.

Amb aquest to més aspre i la mateixa ironia, Junqueras va llançar una mena d'avís als rivals polítics del consistori. “En molts projectes importants del poble, el llarg recorregut és imprescindible; els èxits electorals van i vénen, els partits guanyen i perden.” I es va recordar dels partits hegemònics que semblava que sempre governarien i dels que semblava que mai ho farien, com ara ERC. “Això va i ve, i és millor prendre-s'ho una mica així, per a la tranquil·litat d'esperit de tots plegats.” I va acabar llançant una crítica al PSC (cap de l'oposició, amb nou regidors), que el va acomiadar només amb retrets, acusant-lo d'haver fet “un frau”. “No cal fer-s'hi mala sang, cal tenir voluntat de construir, no costa gens dedicar alguna floreta”, va etzibar. Així, va culminar aquesta recepta de tranquil·litat argumentant que l'actual equip de govern, amb la des d'ahir nova alcaldessa al capdavant (Mayte Aymerich, fins ara primera tinenta d'alcalde), que governa amb Sant Vicenç dels Horts Sí Puede, “ho farà molt bé”. El portaveu d'aquesta formació, Alejandro Aparicio, va dir a Junqueras que havien “après moltes coses” d'ell. I el va comminar, això sí, “a seguir defensant, estigui on estigui, les polítiques socials i d'apoderament de les classes populars”.

El tram final del discurs del líder d'ERC va ser una barreja de mirada al futur, reflexió existencialista i consell missaire, paternal o de bruixot de la tribu, com prefereixin: “Conjureu-vos a ajudar-vos els uns als altres; els retrets que us pugueu fer, l'ambient massa crispat no ajudarà gens el poble, la vostra família, el país... El que us ajudarà és la capacitat de fer coses junts.” I finalment, els va llançar el conjur definitiu –i que va semblar llançar-se a si mateix davant els temps incerts de la política catalana–, amb un punt d'èpica, en recalcar que “en les derrotes és on es forja l'ànima imprescindible per aconseguir els grans èxits de la vida”. “Molts de nosaltres som gent que ens hem entrenat en les adversitats; ara també les superarem, a Sant Vicenç, a Catalunya i al món”, va proclamar.