Política

Omissió de la Constitució

Puigdemont promet fidelitat “al poble de Catalunya representat pel Parlament” sense citar la carta magna en la presa de possessió

L'advocat de l'Estat estudia si hi ha base jurídica per impugnar-ho

Forcadell assegura que no hi ha cap norma que ho reguli
José Montilla i Pasqual Maragall hi van ser, però no Jordi Pujol
Els consellers del nou govern prendran possessió del càrrec demà

Sense cap referència a la Cons­ti­tució. Car­les Puig­de­mont va pro­me­tre ahir el càrrec de pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat “amb fide­li­tat a la volun­tat del poble de Cata­lu­nya repre­sen­tat pel Par­la­ment”. Ni el rei ni la carta magna van aparèixer en la fórmula de pro­me­tatge que va pro­nun­ciar en forma de pre­gunta la pre­si­denta de la cam­bra cata­lana, Carme For­ca­dell. El pre­si­dent de la postau­to­no­mia i la prein­de­pendència obria el man­dat amb una apel·lació al “cer­cle virtuós” de “legi­ti­mi­tat democràtica” que supo­sen les urnes i el poder legis­la­tiu català, i ence­nia totes les alar­mes a Madrid. La Mon­cloa va encar­re­gar als ser­veis jurídics que estudiïn si es va vul­ne­rar el marc jurídic espa­nyol. Era la ter­cera topada amb les màximes ins­ti­tu­ci­ons de l'Estat des de dilluns, quan la casa reial es va negar a rebre en audiència For­ca­dell perquè li comu­niqués la inves­ti­dura del nou pre­si­dent. En el decret de ces­sa­ment d'Artur Mas, redac­tat per La Mon­cloa i rubri­cat per Felip VI, també es va eli­mi­nar el tra­di­ci­o­nal agraïment als “ser­veis pres­tats”. Mas va rebre una ovació dels 400 assis­tents al Saló Sant Jordi quan, en el dis­curs de comiat, va sen­ten­ciar: “Jo sí que us agra­eixo els ser­veis pres­tats, a tot­hom, abso­lu­ta­ment a tot­hom.” Es refe­ria tant als defen­sors dels seus postu­lats polítics com als que els van com­ba­tre dialècti­ca­ment. Quant a la polèmica per l'audiència amb For­ca­dell, la casa reial va pre­ci­sar que Felip VI no ha rebut cap pre­si­dent de par­la­ment autonòmic per com­plir aquest tràmit, a diferència del que feia el seu pare amb els ter­ri­to­ris “històrics”.

Ni el minis­tre de l'Inte­rior, Jorge Fernández Díaz, ni la dele­gada del govern esta­tal, María de los Lla­nos de Luna, van aplau­dir els des­a­fi­a­ments de Puig­de­mont i Mas. “Avui per desgràcia aquí s'ha per­dut l'espe­rit de la Tran­sició, un espe­rit de concòrdia i d'uni­tat”, va lamen­tar Fernández Díaz en sor­tir de Palau. La líder de l'opo­sició i pre­si­denta de C's al Par­la­ment, Inés Arri­ma­das, i el seu homòleg del PP, Xavier García Albiol, no hi van assis­tir.

Al Saló Sant Jordi, unes grui­xu­des cor­ti­nes negres con­ti­nu­a­ven tapant el retrat del rei, igual que en la vigília de Nadal del 2012, quan Artur Mas va pro­me­tre el càrrec “amb plena fide­li­tat al poble de Cata­lu­nya”. El ja expre­si­dent de la Gene­ra­li­tat tam­poc es va refe­rir a la Cons­ti­tució espa­nyola en la seva res­posta, però sí que ho havia fet la pre­si­denta del Par­la­ment, Núria de Gis­pert, en la pre­gunta. Fonts de La Mon­cloa posa­ven èmfasi en la il·lega­li­tat que podria supo­sar ara l'omissió de la Cons­ti­tució, i no tant del cap de l'Estat, en la fórmula de pro­me­tatge de Puig­de­mont i For­ca­dell. Puig­de­mont va pro­nun­ciar un concís “sí, pro­meto”, i va ser la pre­si­denta del Par­la­ment qui va evi­tar refe­rir-se al marc cons­ti­tu­ci­o­nal.

Des de La Mon­cloa, recor­da­ven que la Junta Elec­to­ral Cen­tral ja va enviar una ordre per les elec­ci­ons muni­ci­pals del 24 de maig en què recor­dava als elec­tes l'obli­gació de jurar o pro­me­tre fide­li­tat a la Cons­ti­tució. A més, abans de l'acte solemne, el minis­tre de Justícia, Rafael Catalá, va recor­dar que les fórmu­les usa­des al llarg dels anys han estat molt vari­a­des, però que el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal i la JEC han estat explícits sobre els ele­ments que han de con­te­nir. L'advo­ca­cia de l'Estat haurà d'ava­luar ara si hi ha base legal o no per impug­nar la presa de pos­sessió. En decla­ra­ci­ons a 8TV, For­ca­dell va esgri­mir que no hi ha cap norma que ho reguli i que els ser­veis jurídics del Par­la­ment ho van estu­diar minu­ci­o­sa­ment.

Puig­de­mont es va decla­rar “deu­tor” de la “dig­ni­tat” rebuda de tots els pre­si­dents de la Gene­ra­li­tat ante­ri­ors i, en espe­cial, de Mas. José Mon­ti­lla i Pas­qual Mara­gall van assis­tir a l'acte a tocar de l'esposa de Puig­de­mont, Mar­cela Topor, i de la de Mas, Helena Rakos­nik. Només hi fal­tava l'expre­si­dent Jordi Pujol. Després de rebre la meda­lla dis­tin­tiva del càrrec, Puig­de­mont va garan­tir que el procés es tirarà enda­vant amb “solvència jurídica” i va defen­sar que el man­dat es des­ple­gui “amb màxim res­pecte i sere­nor”. “Ho farem molt bé”, hi va afe­gir, tot garan­tint espe­rit de “diàleg”. El 130è pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat es va refe­rir igual­ment als pro­ble­mes de la ciu­ta­da­nia, cla­vant la banya en el pes social que JxSí vol impri­mir a la gestió del nou govern. “No hi ha res que em motivi tant com ser­vir la gent”, va dir, i va subrat­llar que l'exe­cu­tiu tre­ba­llarà a par­tir d'ara per millo­rar la vida i el tre­ball de les per­so­nes, pri­o­rit­zant qüesti­ons com ara la garan­tia dels ser­veis públics, la qua­li­tat del medi ambi­ent i la soli­da­ri­tat inter­na­ci­o­nal. Davant de l'asfíxia finan­cera que pateix la Gene­ra­li­tat, Puig­de­mont va defen­sar la neces­si­tat de tenir “l'eina” que cap­giri la situ­ació.

El nou pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat ocu­parà el des­patx que dilluns va començar a bui­dar Mas. El també líder de CDC, que es tras­lla­darà ara a la seva pròpia ofi­cina d'expre­si­dent, ja en va des­pen­jar el timó que l'ha acom­pa­nyat durant els últims cinc anys. “Cap fred, cor calent, puny ferm i peus a terra”, duia, com a emblema. És la con­signa que l'ha acom­pa­nyat durant els seus dos man­dats al cap­da­vant de la ins­ti­tució i que, segons va recor­dar, l'ha guiat en els moments difícils. Mas s'aco­mi­a­dava de Palau amb una dar­rera metàfora mari­nera en forma de desig: “El de com­par­tir amb tots vosal­tres que arri­bem lluny i al millor port pos­si­ble.”

Els con­se­llers del govern de Puig­de­mont pren­dran pos­sessió del càrrec demà. Tot seguit està pre­vist que els mem­bres del con­sell exe­cu­tiu es reu­nei­xin per pri­mer cop. Final­ment, el fins ara con­se­ller de Justícia, Germà Gordó, sor­tirà del govern. Mas cen­trarà bona part dels seus esforços a pre­pa­rar la refun­dació de CDC i Gordó es pre­para per aspi­rar a la secre­ta­ria gene­ral, en espera que la for­mació con­creti si hi haurà primàries per al càrrec. Puig­de­mont, men­tres­tant, enfi­lava la com­plexa sin­gla­dura de capi­ta­ne­jar el govern durant 18 mesos, fins a fer via­ble la decla­ració d'inde­pendència inclosa en el full de ruta.

Aval de l'abat de Montserrat

L'abat de Montserrat, Josep Maria Soler, va descriure ahir el nou president de la Generalitat, Carles Puigdemont, com “una persona de diàleg que sap parlar amb altres persones amb diferent pensament” i opinió. “Podem esperar que farà un bon servei a Catalunya”, va augurar. I es remetia a la gestió del fins ara alcalde de Girona assegurant que els ciutadans estan contents de la seva gestió municipal.

En un esmorzar al Fòrum Europa, Josep Maria Soler va reclamar al nou president de la Generalitat “diàleg amb tots els agents per construir un país que pugui tirar endavant”, davant de la qual cosa tothom hi ha de posar de la seva part, diu.

Es dóna la circumstància que tant Soler com Puigdemont van néixer a Girona, però Soler va anar a viure a Sabadell de petit, per la qual cosa no es coneixen gaire, encara que mantenen una relació cordial.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia