Política

Unió contra el col·lapse

Els alcaldes vallesans aposten per la coordinació, amb més recursos, per crear mesures de xoc i per a plans a llarg termini per a les 223.878 persones en risc d'exclusió

La presidenta de la Diputació diu que no els espanta desobeir el Tribunal Constitucional per la suspensió de la llei de pobresa energètica

Reclamen un pla de xoc comarcal i metropolità contra la pobresa
Unir estratègies per fomentar la inclusió laboral i social és l'objectiu

“Siguem sincers, tenim col·lapsats els serveis socials i als ajuntaments donem hora un mes vista.” Així de contundent era la radiografia del president del Consell Comarcal del Vallès Occidental i alcalde de Castellar del Vallès, el socialista Ignasi Giménez, a l'hora d'exposar la situació que des de fa anys es viu al municipis d'arreu de Catalunya. Giménez va fer aquestes afirmacions durant l'esmorzar col·loqui davant de més d'un centenar de persones organitzat ahir per Alcaldes.eu i El Punt Avui amb el títol de El Vallès Occidental: front comú contra l'exclusió social, en el qual els alcaldes participants van posar de manifest la necessitat no només d'executar mesures de xoc, que la majoria ja han fet atropelladament en desbordar-se les situacions d'emergència durant la crisi, sinó també de pensar i elaborar coordinadament plans i actuacions a llarg termini que facilitin la inclusió social, propiciïn l'accés a llocs de feina, entre d'altres.

Giménez va estar acompanyat en les ponències per l'alcaldessa de Sant Cugat i presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa; l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon; l'alcalde de Sabadell, Juli Fernàndez, i la directora de la Fundació Habitat3, Carme Trilla, i va destacar la tasca feta en ajuntaments de la comarca “amb pragmatisme, sense grans titulars i des de l'escassedat i la humilitat” en matèria de sanció a grans tenidors d'habitatges buits o en la reformulació dels serveis d'atenció socials. Malgrat tot, va assegurar que eren insuficients per respondre a les necessitats de 223.000 persones en risc d'exclusió socials i, després del darrer ple sobre pobresa al Parlament, va reclamar un pla de xoc al Vallès Occidental i un altre a l'àrea metropolitana, però que estigui acompanyat de l'aprovació del pressupost de la Generalitat per “trobar solucions a temes estructurals”.

En aquest sentit, l'alcaldessa de Santa Coloma, Núria Parlon (PSC), també va posar de relleu que els municipis de la ribera del Besòs també han patit amb contundència els efectes de la crisi, i la pèrdua de llocs de treball, i va defensar que la millor política social és la creació de feina. Per això va defensar la necessitat de no quedar-se exclusivament en plans de xoc, sinó en crear condicions d'igualtat perquè les polítiques socials siguin un factor de dinamització de la pròpia economia a través de les empreses del tercer sector.

Conesa, per la seva banda, va incidir en la necessitat de fer una aliança d'alcaldes com la que van posar de relleu fa poques setmanes per mantenir la producció a l'empresa Delphi, amb la voluntat de “tenir una mirada global, veu i ser influents” en les decisions ciutadanes de país. Com la resta d'alcaldes, va detallar les accions fetes a Sant Cugat per pal·liar la situació d'emergència i planificar el futur per donar “capacitats i oportunitats” als ciutadans amb la priorització de la inversió socials amb 16 milions de pressupost. Altres accions en les quals treballen són l'ampliació del parc d'habitatge públic, fent aliances amb empreses del tercer sector o reforçant els equips d'atenció a les escoles. Des de la Diputació també es dóna suport als municipis amb la creació de les oficines d'intermediació, destinant fons a plans d'emergència i una dotació de 30 milions anuals a la creació d'ocupació “de la mà de les entitats socials”.

Avís als bancs

L'alcalde de Sabadell, el republicà Juli Fernàndez, també va exposar ales actuacions que s'estan desenvolupant a la cocapital vallesana, que han suposat la creació d'un servei d'emergència i urgència social en paral·lel als serveis socials ja existents per donar resposta a situacions sobrevingudes en qüestió d'hores, a més de destinar 16 milions a un pla de xoc amb l'objectiu de reduir a zero les llistes d'espera d'atenció domiciliària o incrementar el parc d'habitatge social. En aquest sentit, l'alcalde va recordar a les entitats bancàries que apel·len a la responsabilitat social empresarial que no és un tema de promoció comercial i que davant situacions d'emergència es tracta de “complir la llei que diu que els pisos que fa més de dos anys que estan buits s'han de posar a disposició” dels ajuntaments.

I és que el cost de l'habitatge, com va recordar l'experta Carme Trilla, és una de les grans oblidades en les estadístiques de les taxes de pobresa. La responsable de la Fundació Hàbitat3 va explicar que la “simbiosi pobresa-habitatge no s'ha treballat prou”, ja que la taxa de pobresa se situa en el 23% a Catalunya, en base als que tenen ingressos de 8 o 9.000 euros anuals, però pujaria fins a un 34% si es tingués en compte el cost de l'habitatge en aquelles famílies que ingressen entre 10 i 13.000 euros l'any. Trilla va afegir que la taxa de sobreesforç a les llars espanyoles en relació amb l'habitatge, és a dir que hi dediquen més del 40% dels seus ingressos, era del 10,3%, un percentatge que ascendeix al 47% en el tram de les famílies amb ingressos més baixos i tenint en compte les llars de lloguer.

Trilla tampoc es va estalviar crítiques a Iniciativa Legislativa Popular (ILP) 24/2015 que va posar fi a la llei de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica suspesa parcialment pel Tribunal Constitucional (TC) en considerar que va ser “precipitada” i es van traspassar responsabilitats als consistoris “sense recursos econòmics” i va reclamar a la Generalitat l'homogeneïtzació de criteris per evitar “disfuncions”. Una lectura coincident amb la de Parlon, que va defensar que la Generalitat coordini les polítiques al territori en negociar amb entitats financeres, ja que només fan cas a grans ciutats com són Madrid o Barcelona. Conesa, al seu torn, va qualificar la suspensió del TC de “vergonyosa” i va anunciar que “si cal desobeir-la, ho farem”. Ja són diversos els municipis que fan actuacions en compliment de la llei per garantir que no es tallin els serveis a usuaris que no poden pagar. A Sabadell, per exemple, l'alcalde va destacar que la companyia Aigües de Sabadell és l'única que compleix amb els protocols que estableix la llei i que especifiquen que ha de notificar als serveis socials de l'Ajuntament abans de fer cap tall del servei. En aquest sentit, Fernàndez defensa que és important informar la gent d'aquesta obligatorietat de les companyies i que els consistoris tinguin un paper de “proactivitat” davant les companyies elèctriques i de gas. Per aquest motiu els envien informes de vulnerabilitat de casos per recordar-los que la llei els prohibeix tallar subministres. Un camí que pot acabar amb sancions, tal com ja ha passat amb els pisos buits dels bancs.

Els ajuntaments no sempre ens hem sentit acompanyats per administracions superiors
Ignasi Giménez
President del Consell comarcal del Vallès Occidental
Hi ha protagonistes silents i invisibles de la crisi, que són infants i persones grans en risc d'exclusió
Núria Parlon
Alcaldessa de Santa Coloma de gramenet
Hem demanat a les empreses que destinin un 2% de la seva facturació als municipis un fons solidari per pagar factures
Les taxes de pobresa no tenen en compte la perspectiva del cost de l'habitatge
Carme Trilla
Directora de la Fundació Habitat3
Si cal desobeir la suspensió de la llei del TC contra la pobresa energètica, ho farem
Mercè Conesa
Presidenta DE La Diputació de Barcelona i Alcaldessa de Sant Cugat
Estem adequant l'estructura pública i hem creat un servei d'urgències i emergències socials
Juli Fernàndez
Alcalde de Sabadell

Fons contra la pobresa energètica

El compliment de la llei 24/2015 també està generant dubtes i interrogants als ajuntaments, tal com admetia el president de Consell Comarcal, Ignasi Giménez, sobretot perquè no queda clar “què passa amb les factures impagades i qui les ha de pagar”. El també alcalde de Castellar va explicar que un articulat de la llei fa referència al fet que les companyies ha de destinar “ per conveni un fons perdut per a les factures”. En aquest sentit, l'ens comarcal ha demanat per carta a totes les companyies que la llei preveu la creació d'aquest fons solidari i demana a les empreses subministradores que “destinin un 2% de la seva facturació” a cada municipi a la creació d'aquest fons solidaria perquè les poblacions puguin abordar situacions de pobresa energètica. Aquesta és una decisió que es va formalitzar fa uns dies amb la constitució d'una taula comarcal de treball, complint un mandat del Consell d'Alcaldes, i que estarà integrada per representants comarcals, municipals i de les companyies de llum, gas i aigua. Actualment, els ajuntaments del Vallès Occidental estan destinant més d'un milió d'euros en ajuts a famílies que no poden fer els pagaments.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.