Valencians i balears podran tenir la nacionalitat catalana
La constitució que Constituïm ha presentat aquest dimecres a la presidenta del Parlament preveu que les persones amb “nexes culturals i lingüístics comuns amb Catalunya” puguin tenir la nacionalitat
Nord-catalans, andorrans i algueresos podran tenir DNI català sense convenis de reciprocitat
La proposta de la Constitució Catalana, demà amb El Punt Avui
Valencians i balears podran obtenir la nacionalitat catalana en la Catalunya independent, segons consta a l'article 13.4 de la proposta de constitució catalana que el grup Constituïm ha presentat aquest dimecres a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. “Els ciutadans d'altres estats que tinguin nexes culturals i lingüístics comuns amb Catalunya poden optar per la nacionalitat catalana sense haver de renunciar a la seva”, afirma el text, elaborat per 17 ponents voluntaris a partir de tres constitucions prèvies i 3.400 aportacions ciutadanes per internet. Per tant, també els andorrans, els nord-catalans amb nacionalitat francesa, els algueresos amb nacionalitat italiana i els aragonesos de la Franja i els murcians del Carxe amb l'espanyola podran tenir DNI català, “encara que el principi de reciprocitat no es reconegui al seu Estat”.
El Punt Avui ha tingut accés a la proposta constitucional , que preveu que la república concerti tractats o convenis de doble nacionalitat amb tots els estats que reconeguin el principi de reciprocitat i que en aquests estats els catalans es puguin naturalitzar sense perdre la seva nacionalitat d'origen. L'articulat de la llei de lleis catalana estipula que “la nacionalitat catalana s'adquireix, es conserva i es perd d'acord amb el que estableixi la llei. Es pot adquirir per naixement, filiació, adopció, matrimoni, residència o bé per opció”.
Castellà, patrimoni cultural de cohesió
D'altra banda, el text també preveu l'oficialitat del català i de l'aranès, tal com va avançar dilluns aquest diari, però no del castellà, que tindrà “un estatus jurídic especial, com a patrimoni cultural de cohesió que cal respectar, garantir i protegir”. La carta magna posa èmfasi en la cura de “la diversitat lingüística”. S'abandonen així les propostes dels esborranys previs, que parlaven de cooficialitat per al castellà o d'una moratòria de deu anys per poder-se relacionar amb aquesta llengua amb l'administració.
L'actual proposta de constitució inclou una disposició que recull que “el règim jurídic de la llengua castellana ha de respectar, garantir i protegir els drets lingüístics dels catalans que constitueixin el nou estat, nascuts abans de l'any 1977, a poder emprar oralment i per escrit la llengua castellana davant les institucions públiques”.
Aquesta proposta de constitució íntegra es publicarà demà en l'edició en paper d'El Punt Avui.
