Esquivar el gas de Rússia

Dilluns al vespre, dotze hores abans que fos detingut, Macià Alavedra va assistir al Col·legi de Periodistes de Catalunya a l'acte de presentació d'un llibre de Jaume Arias. Al final, i des de la tribuna, el periodista va tenir unes paraules d'agraïment per a Alavedra per haver-hi assistit, a la vegada que va recordar la figura del seu pare, el poeta Joan Alavedra, i la seva vinculació amb Pau Casals, de qui va ser secretari. Arias també va ponderar Entre la vida i la política, les memòries que Macià Alavedra va publicar amb la col·laboració del periodista i historiador Enric Vila. Alavedra estava eufòric i res feia pensar que l'Audiencia Nacional i el jutge Baltasar Garzón en aquell moment ja havien engegat la maquinària judicial contra ell.

Macià Alavedra Moner va néixer a Barcelona el 1934. Vinculat a l'actual comarca del Pla de l'Estany, va passar una part de la seva infantesa exiliat a França amb la seva família. Deu el nom de Macià, per voluntat paterna, al cognom de Francesc Macià, president idolatrat per la família Alavedra.

El 1952, després de llicenciar-se en Dret, va militar al Front Nacional de Catalunya. El 1975 va ser un dels fundadors, amb Ramon Trias Fargas, d'Esquerra Democràtica de Catalunya (EDC), força que concorreria a les eleccions generals espanyoles del 1977 juntament amb CDC, dins el Pacte Democràtic de Catalunya. Va ser escollit diputat llavors i també el 1979, aquest cop per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), partit amb el qual EDC s'havia fusionat.

Va participar en l'elaboració de l'Estatut de Sau defensant, sense èxit, un model econòmic semblant al concert basc. Va ser escollit diputat al Parlament de Catalunya en les eleccions de 1980, 1984, 1988, 1992 i 1995 i va ocupar, successivament, els departaments de Governació, Indústria i Energia, i Economia i Finances, del qual va ser substituït per Artur Mas el 1997.

Aquell any Macià Alavedra va abandonar la política per dedicar-se als negocis privats i, segons confessió pròpia de bon vivant, «a la vida». Va ser nomenat president del consell d'administració de la societat Autopistes de Catalunya, on es va mantenir fins al 2003. També ha estat president de les societats Abertis Logística, Kern Pharma i Webline Invest.

Últimament, per encàrrec de «la Caixa» i Gas Natural, es dedica a negociar que el gas contingut als grans jaciments d'Àfrica i amb pas per Algèria arribi a Espanya i Catalunya en condicions segures i avantatjoses, sense que el subministrament hagi de dependre de Rússia i dels capricis de la seva política, com passa amb la majoria de països europeus. Ara l'Audiencia Nacional l'involucra en trames russes.