A l'ombra del poder

Lluís Prenafeta Garrusta (Ivars d'Urgell, 1939) va ser la mà dreta de Jordi Pujol des del 8 de maig de 1980, quan va ser nomenat secretari general de la Presidència de la Generalitat, fins al 31 de maig del 1990, quan va abandonar el càrrec per, segons confessió pròpia, dedicar-se als negocis privats. Mai més no va ocupar cap altre càrrec polític. Ell va contribuir a la construcció de nou en nou de l'estructura administrativa de la Generalitat, tal com li reconeix l'expresident en les seves memòries, i va ser l'artífex de molts dels èxits dels viatges internacionals de Pujol. També va ser una peça important en la creació de TV3, Catalunya Ràdio, les Loteries de la Generalitat i Port Aventura.

Un cop fora de la Generalitat, va ser el principal inspirador del diari El Observador, que pretenia fer catalanisme en castellà amb la intenció de competir amb La Vanguardia. El diari –«un mal negoci», segons ell mateix– es va deixar d'editar tres anys més tard, l'octubre de 1993. El juny de 1990, Prenafeta va ser nomenat president de la companyia Petrolis de Catalunya (Petrocat), promoguda per la Generalitat i participada per Repsol i Cepsa. El setembre d'aquell any va accedir a la presidència de la societat Túnels del Cadí. Va abandonar els dos càrrecs el 1994.

A principi dels noranta la fiscalia de Barcelona el va investigar després que el sindicat CNT i un grup d'avocats l'acusessin d'haver-se aprofitat del seu càrrec públic per a interessos personals. És el procés que es va conèixer com a cas Prenafeta. El 1993, el jutge Lluís Pascual Estevill, que més tard seria condemnat per prevaricació en altres casos, en va arxivar les diligències perquè va entendre que Prenafeta no havia comès cap delicte.

L'any 1994, coincidint amb la marxa de Pertrocat i Túnels del Cadí es va parlar d'un distanciament entre ell i Jordi Pujol. Ell ho va desmentir dient que ho deixava per dedicar-se a les inversions amb Rússia a través de la seva empresa Juspi. Les seves accions empresarials s'han estès al Kazakhstan i l'Uzbekistan. Es va dedicar també, fins avui, a l'assessorament immobiliari i elèctric.

Actualment és vicepresident de la Fundació Catalunya Oberta, «una entitat independent emmarcada en la ideologia liberal» –segons el text fundacional– «que té com a objectius analitzar, defensar i promoure els valors de la societat oberta, la llibertat, la democràcia i l'economia de mercat.»

El 1999, amb la col·laboració del periodista Vicent Sanchis va publicar un llibre de records, A l'ombra del poder, on manifestava la seva admiració per Pujol a la vegada que carregava sense contemplacions contra alguns periodistes i alguns fiscals que, segons ell, li havien fet la vida impossible. Home aficionat al teatre –n'havia fet de jove– i a la lectura, ha mostrat sempre la seva predilecció per Josep Pla.