Els noms de la trama

A

lave­dra Moner, Macià.

Diri­gent històric de Con­vergència Democràtica de Cata­lu­nya (CDC) i pes pesant dels suc­ces­sius governs de Jordi Pujol, en els quals va diri­gir les con­se­lle­ries de Gover­nació, Indústria i Eco­no­mia. El jutge Garzón l'acusa d'haver apro­fi­tat els seus con­tac­tes ins­ti­tu­ci­o­nals per haver-se lucrat il·lícita­ment amb la inversió de diners que tenia dipo­si­tats en para­di­sos fis­cals. El magis­trat afirma que, en con­cret, hau­ria cobrat almenys 637.590 euros pel seu paper de medi­a­dor en les ope­ra­ci­ons Niesma i Bada­lona. Garzón li atri­bu­eix la pro­pi­e­tat o una par­ti­ci­pació directa en les següents empre­ses: Ver­sa­bi­tur, SL i Pro­mo­group Deu, SL. Garzón va dic­tar presó sense fiança per Ala­ve­dra, que és a la presó de Soto del Real.

arbó Boa­tell, Genís.

Excap de Pla­ni­fi­cació Ter­ri­to­rial del Depar­ta­ment de Política Ter­ri­to­rial i Obres Públi­ques (DPTOP) de la Gene­ra­li­tat entre els anys 1996 i 2004 i exre­gi­dor de CiU per Mataró entre el 1995 i el 2003. Va coor­di­nar la redacció del pla ter­ri­to­rial metro­po­lità de l'any 2002, i el pla direc­tor de mobi­li­tat i d'orde­nació de la comarca del Maresme del 2003. En els últims anys, s'ha dedi­cat a asses­so­rar diver­sos ajun­ta­ments com ara el d'Arenys de Mar i Car­de­deu en matèria d'urba­nisme. En la inter­lo­cutòria, Garzón explica que l'any 2005 l'empresa GCB Asses­so­ra­ment Urbanístic i Pro­jec­tes, SL, pro­pi­e­tat de Carbó i amb seu a Sant Andreu de Lla­va­ne­res, va cobrar 244.011 euros de Niesma, la firma cons­tituïda per Luís García Sáez amb l'objec­tiu de cons­truir pisos a la finca de Lla­va­ne­res cone­guda com a Can Rivière. Carbó només hi apa­reix citat, a la inter­lo­cutòria, en una referència al paga­ment que va rebre. Ahir Carbó va reconèixer el cobra­ment, que cor­res­pon als seus hono­ra­ris pro­fes­si­o­nals per tres anys de feina, segons informa Elena Fer­ran. Amb tot, va voler des­vin­cu­lar aquesta feina del seu càrrec a la Gene­ra­li­tat i, sobre­tot, de la seva par­ti­ci­pació en la redacció del pla ter­ri­to­rial metro­po­lità que, segons va recor­dar ell mateix, «no té res a veure amb la tra­mi­tació de plans urbanístics». Ahir, Carbó va renun­ciar al càrrec d'asses­sor de l'Ajun­ta­ment de Valls, segons una nota emesa pel con­sis­tori d'aquesta població.

C

arri­llo Martín, Manuel.

Pre­si­dent i con­se­ller dele­gat de l'empresa Limasa (Lim­pi­eza y Man­te­ni­mi­ento, SA), que des de fa temps té adju­di­cats, entre altres con­trac­tes, els ser­veis de neteja de l'Ajun­ta­ment de Santa Coloma de Gra­me­net. La relació de Car­ri­llo amb aquest con­sis­tori va ser encara més intensa als anys noranta, quan va crear la firma Ser­veis Urbans de Cata­lu­nya, SA (Sucsa), par­ti­ci­pada en un 30% pel con­sis­tori, i que es dedi­cava al man­te­ni­ment de parcs i jar­dins, i que va absor­bir tre­ba­lla­dors de la bri­gada de ser­veis muni­ci­pals. La Sucsa mixta estava pre­si­dida per l'empre­sari Manuel Car­ri­llo i, tal com és habi­tual en aques­tes soci­e­tats, hi havia regi­dors de tots els par­tits polítics de Santa Coloma com a con­se­llers dele­gats. En la inter­lo­cutòria, Garzón acusa Car­ri­llo d'haver entre­gat diners al fins ahir alcalde de Santa Coloma a canvi d'una pròrroga en el con­tracte d'adju­di­cació dels ser­veis de neteja. En con­cret, es tracta de 12.000 euros que es van des­ti­nar a patro­ci­nar una acti­vi­tat, i tres sobres dife­rents amb un total de 6.480 euros que Car­ri­llo hau­ria fet arri­bar a l'Ajun­ta­ment el 27 de juliol d'aquest any. Car­ri­llo està acu­sat d'un delicte de sub­orn. El jutge Garzón l'ha dei­xat en lli­ber­tat sota fiança de 100.000 euros.

C

asa­mit­jana Ser­ra­clara, Lluís

És el pro­pi­e­tari de la immo­biliària Espais, cre­ada l'any 1922. Entre molts altres tre­balls, ha dut a terme pro­mo­ci­ons al 22@ i a Dia­go­nal Mar, ha cons­truït 1.000 habi­tat­ges i ha pro­mo­gut dos hotels de qua­tre estre­lles. En la inter­lo­cutòria s'explica com Casa­mit­jana es va val­dre dels con­tac­tes de Macià Ala­ve­dra i Lluís Pre­na­feta per obte­nir bene­fi­cis i pro­jec­tes per a la seva empresa. Garzón posa alguns d'aquests pro­jec­tes sota sos­pita. És el cas de la cons­trucció d'un edi­fici de la Gene­ra­li­tat, d'una pro­moció de pisos a Cer­da­nyola i del pro­jecte Ciba 3 de Santa Coloma de Gra­me­net. Espe­ci­al­ment pre­pon­de­rant és el paper que li atorga en l'ope­ració Bada­lona: L'any 2004, Casa­mit­jana for­mava part de l'staff direc­tiu de Bada­lona Buil­ding Water­front, SL (BBVSL), empresa cons­tituïda per explo­tar un solar al front marítim de Bada­lona, obra que li va ser adju­di­cada per l'Ajun­ta­ment. Qua­tre anys més tard, el 2008, BBVSL va ser absor­bida per Espais Cata­lu­nya Inver­si­ons Immo­biliàries, par­ti­ci­pada en un 49% per la firma de Lluís Casa­mit­jana, Espais Pro­mo­ci­ons Immo­biliàries. Entre­mig, segons la inter­lo­cutòria del jutge de l'Audi­en­cia Naci­o­nal Bal­ta­sar Garzón, es va pro­duir el pas del ter­reny del sec­tor públic al pri­vat i diver­ses ope­ra­ci­ons de com­pra, venda i res­cis­si­ons de con­trac­tes, que van gene­rar uns bene­fi­cis que s'hau­rien repar­tit els dos exalts càrrecs de CiU, Lluís Pre­na­feta i Macià Ala­ve­dra; el pre­si­dent d'Espais, Lluís Casa­mit­jana, i l'exdi­pu­tat soci­a­lista Lluís García Sáez. En l'ope­ració, els impli­cats s'hau­rien embut­xa­cat 14 mili­ons d'euros. Garzón l'acusa dels delic­tes d'asso­ci­ació il·lícita, blan­queig de capi­tals, tràfic d'influències i frau a la hisenda pública. Ha sor­tit en lli­ber­tat sota fiança de 500.000 euros.

D

obarco Touriño, Manuel

Fins ahir, regi­dor d'Urba­nisme de Santa Coloma de Gra­me­net i pre­si­dent de la soci­e­tat pública Gra­me­park. En la inter­lo­cutòria, Bal­ta­sar Garzón l'acusa d'actuar pràcti­ca­ment a les ordres de Lluís García Sáez en l'adju­di­cació dels pro­jec­tes de l'empresa que pre­si­dia, la qual, segons la inter­lo­cutòria «podria estar en situ­ació de fallida tècnica amb un forat que ha estat xifrat per la inter­ven­tora muni­ci­pal en apro­xi­ma­da­ment 85 mili­ons d'euros. Garzón també l'acusa d'haver modi­fi­cat el destí de fons pro­ce­dents de la Unió Euro­pea per fer paga­ments rela­ci­o­nats amb unes expro­pi­a­ci­ons que havia d'assu­mir Gra­me­park. S'hau­ria jus­ti­fi­cat l'ús irre­gu­lar d'aquests fons mit­jançant l'emissió de fac­tu­res fal­ses per valor d'1,3 mili­ons d'euros. A Dobarco, Garzón li imputa els delic­tes d'asso­ci­ació il·lícita, frau de sub­ven­ci­ons, frau i exacció il·legals i fal­se­dat en docu­ment ofi­cial i mer­can­til. El jutge va decre­tar la seva presó incon­di­ci­o­nal.

F

alcón Gon­zalvo, Lluís.

Direc­tor gerent de pro­jec­tes de l'Ajun­ta­ment de Santa Coloma. En la inter­lo­cutòria s'explica que va comu­ni­car als adju­di­ca­ta­ris ini­ci­als de l'ope­ració Palla­resa (Proi­nosa, Riera i Exco­ver) que el pro­jecte ori­gi­nal no es podia modi­fi­car. Com a con­seqüència d'aquesta nega­tiva, aquests adju­di­ca­ta­ris van ven­dre les seves acci­ons a una de les empre­ses de Lluís García Sáez. Falcón només apa­reix citat en la inter­lo­cutòria.

G

arcía Sáez, Lluís («Luigi»).

L'exdi­pu­tat soci­a­lista és un dels actors prin­ci­pals, si no el gran pro­ta­go­nista, de la trama inves­ti­gada per Garzón. En la inter­lo­cutòria dic­tada diven­dres, el jutge des­taca el seu paper de medi­a­dor entre els inver­sors i el poder polític, repre­sen­tat en aquest cas per la figura del ja exal­calde de Santa Coloma, amic seu des de fa temps. Garzón li atri­bu­eix el paper de con­se­ller «que deci­deix i impar­teix les deci­si­ons de la ins­ti­tució esmen­tada [l'Ajun­ta­ment] i que hau­ria rebut, almenys, 8.026.000 euros només per les ope­ra­ci­ons Palla­resa, Niesma i Bada­lona. En la inter­lo­cutòria, apa­rei­xen una quin­zena d'empre­ses con­tro­la­des per Luigi, que va ordir una mecànica de fun­ci­o­na­ment que es repe­teix en totes les ope­ra­ci­ons inves­ti­ga­des: els empre­sa­ris detin­guts adqui­rien ter­renys o la con­cessió de ser­veis d'ajun­ta­ments amb els quals prèvia­ment García Sáez havia pac­tat l'ope­ració. Un cop les empre­ses pan­ta­lla havien adqui­rit els ter­renys, els ajun­ta­ments apro­va­ven la requa­li­fi­cació o n'ampli­a­ven l'edi­fi­ca­bi­li­tat, de manera que el preu es reva­lo­rava. Per aca­bar, les empre­ses pan­ta­lla es venien els ter­renys a altres soci­e­tats, en alguns casos for­ma­des pels matei­xos socis i que els hau­rien ser­vit per blan­que­jar diner. Garzón va dic­tar presó incon­di­ci­o­nal con­tra García Sáez, que està acu­sat dels delic­tes d'asso­ci­ació il·lícita, blan­queig de capi­tals, tràfic d'influències, frau de sub­ven­ci­ons i fal­se­dat en docu­ment ofi­cial.

G

ran­des Sánchez, Manuel.

Figura com un dels dos titu­lars de Stu­dios Mind Back, una de les empre­ses que van rebre diners de Bada­lona Buil­ding Water­front SL. Con­cre­ta­ment, i segons consta en la inter­lo­cutòria de Garzón, hau­ria rebut 299.093 euros l'any 2003. Un paga­ment que, segons des­taca el jutge, no s'ha jus­ti­fi­cat. Gran­des també figura com a liqui­da­dor de Sch­ro­e­der Invest SL, una altra de les empre­ses de la trama, dedi­cada a la com­pra­venda d'immo­bles, i que tenia par­ti­ci­pació en la soci­e­tat Bada­lona Buil­ding Water­front SL. Com a con­se­llers d'aquesta firma, dis­solta l'any pas­sat, hi apa­rei­xen altres per­so­nes esmen­ta­des en la inter­lo­cutòria com ara Fran­cisco Ale­jan­dro Pre­tus Lavayén i Jeff Sch­ro­e­der Qui­jano. Sánchez només apa­reix citat en la inter­lo­cutòria.

J

iménez Gómez, Antoni.

Exre­gi­dor d'Urba­nisme de Sant Andreu de Lla­va­ne­res pel PSC durant l'ante­rior man­dat, quan el govern d'aquesta població (ales­ho­res en mans del PP i el PSC) va tra­mi­tar tota l'ope­ració urbanística ara inves­ti­gada per Garzón. En l'escrit, el jutge li atri­bu­eix una molt bona relació amb Lluís García Sáez, amb el qual ha trac­tat altres ope­ra­ci­ons urbanísti­ques. En con­cert, Garzón fa referència al pro­jecte del Mer­cat del Fondo de Santa Coloma. Antoni Jiménez va ocu­par càrrecs de res­pon­sa­bi­li­tat en el con­sis­tori colo­menc abans d'ater­rar a Sant Andreu de Lla­va­ne­res. I entre­mig, va col·labo­rar amb l'Ajun­ta­ment soci­a­lista de Mont­cada i Rei­xac, on va arri­bar a ocu­par el càrrec de direc­tor d'Urba­nisme i res­pon­sa­ble de l'empresa muni­ci­pal Mont­cada Optima, dedi­cada a la pro­moció urbanística.

M

anza­na­res Puig, Wen­ces­lao.

Cunyat de Lluís García Sáez, que li va pro­por­ci­o­nar un càrrec des­ta­cat a Capi­tal City Con­sul­ting, una de les seves empre­ses, en aquest cas dedi­ca­des a la borsa. En els escor­colls poste­ri­ors a la detenció de Luigi, la Guàrdia Civil va tro­bar una impor­tant col·lecció d'obres d'art que García Sáez tenia repar­ti­des en diver­sos pisos i també a la seu de Capi­tal City, situ­ada al car­rer València de Bar­ce­lona. Man­za­na­res només apa­reix citat en l'escrit del jutge.

M

as Mar­ga­rit, Emili.

Gerent de l'Ins­ti­tut Català del Sòl. Apa­reix en unes con­ver­ses telefòniques que es van inter­ve­nir entre el 16 i el 29 d'abril d'aquest any, quan Bar­to­meu Muñoz i els seus col·labo­ra­dors bus­ca­ven la manera de jus­ti­fi­car l'ús de Fons Euro­peus. Emili Mas només apa­reix citat en la inter­lo­cutòria.

M

uñoz Cal­vet, Bar­to­meu.

Al fins ahir alcalde soci­a­lista de Santa Coloma de Gra­me­net també se li atri­bu­eix un paper pre­pon­de­rant en la trama. El jutge, que des­taca la seva amis­tat amb García Sáez, afirma que Muñoz va pac­tar-hi l'adju­di­cació de diver­ses obres amb alguns cons­truc­tors afins, com ara Josep Sin­gla i Lluís Casa­mit­jana. En el seu escrit, Bal­ta­sar Garzón explica que el dia 22 de juliol va deci­dir pror­ro­gar el con­tracte de neteja a l'empresa Limasa, repre­sen­tada per Manuel Car­ri­llo, sol·lici­tant a canvi l'entrega de 12.000 euros que, segons el jutge, va com­pro­me­tre per patro­ci­nar una acti­vi­tat. A més, va rebre 6.480 euros de Car­ri­llo, que els hi va por­tar a l'ajun­ta­ment sepa­rats en tres sobres. El jutge també es refe­reix a les supo­sa­des mar­tin­ga­les que l'alcalde; el regi­dor d'Urba­nisme, Manuel Dobarco, i el cap del Ser­vei d'Alcal­dia, Pas­cual Vela, hau­rien dut a terme en con­nivència amb Lluís García Sáez per jus­ti­fi­car la des­vi­ació a altres usos de diners pro­ce­dents de fons euro­peus. També des­taca el fet que, d'acord amb Luigi, en el pro­jecte de cons­trucció de noves guar­de­ries van pac­tar l'adju­di­cació de les obres abans que sor­tis­sin a con­curs. Garzón, que li ha impo­sat presó incon­di­ci­o­nal, també li atri­bu­eix la fabri­cació d'una fac­tura falsa per import d'1.300.000 euros. A Bar­to­meu Muñoz li atri­bu­ei­xen els delic­tes d'asso­ci­ació il·lícita, sub­orn, frau de sub­ven­ci­ons, frau i exac­ci­ons il·legals i fal­se­dat en docu­ment ofi­cial i mer­can­til.

P

rena­feta Gar­rusta, Lluís.

Va ser la mà dreta de Jordi Pujol des que va ser nome­nat secre­tari gene­ral de la Pre­sidència de la Gene­ra­li­tat, fins al 31 de maig del 1990, quan va aban­do­nar el càrrec per, segons con­fessió pròpia, dedi­car-se als nego­cis pri­vats. En el seu escrit, el jutge Garzón li atorga un paper sem­blant al de Macià Ala­ve­dra. És a dir, el d'inver­sor extern en ope­ra­ci­ons urbanísti­ques que feia ser­vir per blan­que­jar diners pro­ce­dent de para­di­sos fis­cals i, al mateix temps, obte­nir impor­tants bene­fi­cis. El jutge de l'Audi­en­cia Naci­o­nal asse­gura que Pre­na­feta es va embut­xa­car 637.590 euros en les ope­ra­ci­ons Niesma i Bada­lona. L'exalt càrrec de CiU va par­ti­ci­par en aquests nego­cis a través de la seva empresa Poli­a­fers. A Pre­na­feta se l'acusa dels delic­tes d'asso­ci­ació il·lícita, blan­queig de capi­tals i de tràfic d'influències.

P

retus Lavayén, Fran­cisco Ale­jan­dro.

Advo­cat. Jun­ta­ment amb el seu germà Gabriel té un bufet d'advo­cats a par­tir del qual es va des­co­brir la trama que, de fet, es diu Pretòria pel seu cognom. L'ope­ració deriva de la inves­ti­gació per un supo­sat delicte fis­cal que el magis­trat va ini­ciar el 2002 sobre la filial del grup BBV Pri­vanza Bank, que tre­ba­llava en el paradís fis­cal de l'illa de Jer­sey i que estava espe­ci­a­lit­zada en la gestió de grans patri­mo­nis A petició de la fis­ca­lia anti­cor­rupció, el jutge de l'Audi­en­cia Naci­o­nal Fer­nando Grande-Mar­laska va orde­nar el 2005 diver­sos escor­colls a des­pat­xos d'advo­cats, empre­ses i domi­ci­lis par­ti­cu­lars de Bar­ce­lona, Girona, Madrid i Sant Sebastià. Durant l'escor­coll que es va fer en aquest bufet es van des­co­brir docu­ments rela­ci­o­nats amb ope­ra­ci­ons econòmiques, entre les quals hi havia una ope­ració urbanística duta a terme per l'Ajun­ta­ment de Santa Coloma que ha donat peu a l'actual ope­ració. En l'auto, Garzón explica com l'any 2003 Fran­cisco Ale­jan­dro Petrus i Manuel Valera van ser nome­nats admi­nis­tra­dors soli­da­ris d'una de les empre­ses amb què Luís García Sáez va voler tirar enda­vant l'ope­ració a la finca de Can Rivière de Sant Andreu de Lla­va­ne­res. Pre­tus Lavayén també va for­mar part, en qua­li­tat de con­se­ller, de l'empresa Bada­lona Buil­ding Water­front SL, cre­ada per explo­tar el solar de Bada­lona. Nnomés surt esmen­tat en la inter­lo­cutòria.

R

enau Folch, Lluís.

Exdi­rec­tor gene­ral de Segu­re­tat Ciu­ta­dana del govern de Jordi Pujol. Segons explica el jutge Garzón, es va rela­ci­o­nar amb la trama a través de les empre­ses Kundry Blau Inver­si­ons i Pro­jec­tes Vaner 2003. La pri­mera, en la qual Renau va ocu­par el càrrec de liqui­da­dor, hau­ria rebut de Bada­lona Buil­ding Water­front SL. 2,5 mili­ons per la res­cissió d'un con­tracte de gestió que no es va tra­duir en una pres­tació real de ser­veis. Pel que fa a Pro­jec­tes Vaner 2003, va rebre 120.000 euros de l'empresa cre­ada per cons­truir un edi­fici en un solar del front marítim de Bada­lona. Renau, que va ocu­par càrrecs a la Gene­ra­li­tat entre 1984 i 1989, apa­reix citat en la inter­lo­cutòria.

R

uíz Sabido, Juan Felipe.

Con­se­ller dele­gat de Marina Bada­lona, una soci­e­tat pública par­ti­ci­pada per l'Ajun­ta­ment de Bada­lona i pel Con­sell Comar­cal del Bar­ce­lonès Nord. El jutge Garzón el con­si­dera el con­tacte a Bada­lona de Lluís García Sáez, el cer­vell d'una trama que, segons consta en l'escrit del jutge, s'hau­ria adju­di­cat 14 mili­ons d'euros amb les ope­ra­ci­ons fetes amb un solar del front marítim d'aquesta població. La inter­lo­cutòria, però, no espe­ci­fica cap més detall res­pecte de la pos­si­ble relació entre aques­tes dues per­so­nes ni res­pecte de la pos­si­ble impli­cació de Ruiz en la trama. L'adju­di­cació del solar inves­ti­gat es va fer men­tre Juan Felipe Ruiz era mem­bre del con­sell d'admi­nis­tració de Bada­lona Buil­ding Water­front, en repre­sen­tació de Marina Bada­lona. Ahir, Juan Felipe Ruiz va renun­ciar a les seves atri­bu­ci­ons espe­ci­als com a con­se­ller dele­gat de la soci­e­tat pública, tal com li va recla­mar l'alcalde de Bada­lona, Jordi Serra, dis­sabte pas­sat.

S

chro­e­der Qui­jano, Jeff

L'altre pro­pi­e­tari de Stu­dios Mind Back, l'empresa que va rebre 299.093 euros sense jus­ti­fi­car de l'empresa adju­di­catària del solar de Bada­lona. Només apa­reix citat en la inter­lo­cutòria.

S

ingla Bar­celó, Josep.

Pre­si­dent i admins­tra­dor de l'empresa Pro­moción e Inge­niería de Obras SA. (Proi­nosa), adju­di­catària de nom­bro­sos pro­jec­tes d'obra pública, i íntim amic de Lluís García Sáez, al qual va repre­sen­tar en la venda de par­ti­ci­pa­ci­ons de Cen­tre Comer­cial Gra­me­net SA a una altra de les empre­ses de Luigi, que va cobrar uns 600.000 euros per l'ope­ració. Segons consta en la inter­lo­cutòria, entre els anys 2003 i 2007 Proi­nosa va ingres­sar de l'empresa pública Gra­me­park uns 30 mili­ons d'euros per diver­ses adju­di­ca­ci­ons que, segons Garzón, no sem­pre van ser legals. En con­cret, el jutge fa referència a l'adju­di­cació d'un apar­ca­ment per tres mili­ons d'euros. El 19 de setem­bre pas­sat, Sin­gla parla per telèfon amb García Sáez i es lamenta per haver que­dat segon en el con­curs, que gua­nya l'empresa Capsa. García intenta cal­mar-lo i li diu que segu­ra­ment se li adju­di­carà. Josep Sin­gla ha sor­tit en lli­ber­tat sota fiança de 500.000 euros. Garzón li imputa els delic­tes d'asso­ci­ació il·lícita i de tràfic d'influències. Ahir, Proi­nosa va eme­tre un comu­ni­cat on defensa la lega­li­tat de totes les seves actu­a­ci­ons. Admet que fa més de 20 anys que fa obres per l'Ajun­ta­ment de Santa Coloma, però es des­vin­cula de qual­se­vol actu­ació il·lícita. L'empresa afirma haver estat adju­di­catària d'un 15% dels con­cur­sos públics als quals s'ha pre­sen­tat en aquest muni­cipi durant els tres últims anys. Pel que fa a la seva par­ti­ci­pació en el pro­jecte Cúbics, Proi­nosa asse­gura que es va des­vin­cu­lar de la soci­e­tat el 6 de novem­bre de l'any 2003, per les difi­cul­tats de tirar enda­vant el com­plex.

V

alera Navarro, Manuel.

Jun­ta­ment amb Fran­cisco Ale­jan­dro Pre­tus, va ser desig­nat admi­nis­tra­dor soli­dari de l'empresa cre­ada per García Sáez amb l'objec­tiu de tirar enda­vant l'ope­ració urbanística de Sant Andreu de Lla­va­ne­res. En l'escrit, el jutge qua­li­fica Valera d'estret col·labo­ra­dor de Luigi, com demos­tra­ria el fet que li fes de con­duc­tor en alguna ocasió.

V

ela las Cue­vas, Pas­cual.

Direc­tor gerent de Ser­veis Muni­ci­pals de l'Ajun­ta­ment de Santa Coloma de Gra­me­net. Bal­ta­sar Garzón l'inclou, jun­ta­ment amb el ja exal­calde Bar­to­meu Muñoz i amb l'exre­gi­dor d'Urba­nisme Manuel Dobarco en el nucli dur de la trama en aquest muni­cipi. En con­cret, l'acusa d'haver bus­cat empre­ses per a pro­jec­tes de cons­trucció de guar­de­ries, donant suport a Luís García Sáez amb l'objec­tiu de pac­tar l'adju­di­cació abans de la con­vo­catòria ofi­cial d'un con­curs públic. Igual­ment, el jutge li retreu que no denunciés la comissió d'un delicte de frau de sub­ven­ci­ons de la Unió Euro­pea i de fal­se­dat docu­men­tal, que hau­ria cone­gut quan ja havien estat con­su­mats. Garzón atri­bu­eix a Vela els delic­tes de frau i exac­ci­ons il·legals i de fal­se­dat en docu­ment ofi­cial i mer­can­til. Li va impo­sar una fiança de 25.000 euros que ha pagat. Ahir es va rein­cor­po­rar a la seva feina a l'Ajun­ta­ment de Santa Coloma.