El dilema d’ordenar o no ordenar exhumar un cadàver

es proves d’ADN, les més vàlides, han provat que la vident Pilar Abel va errar del tot el pronòstic sobre els seus orígens i que no és filla de Salvador Dalí, el geni que va haver de ser tret de la sepultura per comprovar si s’havia ajaçat mai amb la dona que va dur al món la pitonissa. Un dels clams que més ressonen ara un cop sabuts els resultats (que tothom diu que ja preveien) és el perquè una jutgessa de Madrid va estroncar el descans etern del geni del surrealisme pel caprici d’una dona que si més no ha aconseguit fer-se famosa i mediàtica. En vista del resultat potser la jutgessa que va ordenar l’exhumació, María del Mar Crespo (que no va celebrar el judici perquè havia agafat la baixa tres dies abans), se’n penedeix. Jo, al marge de la murga que va comportar tot el procés d’exhumació, crec que va ser una mesura encertada. Ara sabem del cert que la vident no és filla del pintor. L’ADN no enganya. I menys quan les proves les van fer en dos laboratoris, a Madrid i a Barcelona, i són coincidents del tot. S’han esvaït dubtes a diferència del que ha passat amb els pretesos fills del rei Joan Carles I, Al bert Solà i Ingrid Sartiau. El procés es va aturar a les portes del Suprem i no es va obligar el rei a fer-se les proves i ara tothom està condemnat a viure amb el dubte. Tot i que ningú no dubta d’anomenar Monarca aquell home de cara tan borbònica que atén la barra d’un popular bar de la Bisbal d’Empordà.

El tema Dalí, gràcies a la determinació d’una jutgessa, queda tancat. Fet, fet. En canvi, no s’entén com el jutjat de Figueres no ha atès mai la petició que li ha fet en reiterades ocasions la Guàrdia Civil, que disposa del suport també de la Policía Nacional, per deixar exhumar una noia trobada penjada a Portbou el 1991, amb la noble intenció d’extreure’n l’ADN per intentar identificar-la. “La noia de Portbou”, com se l’anomena en àmbits periodístics i literaris, ha inspirat com a mínims dues narracions, una novel·la i un relat curt (aviat veuran la llum totes dues obres), de dos autors, preocupats per la noia i la família que segur que l’ha plorat i buscat, i que l’han volgut humanitzar encara que sigui en la imaginació. Però perquè la justícia, que té els mecanismes per posar-li nom real, no mou fitxa.

L