Caldes 2007; Barcelona 2024

“En relació amb la mort de tres persones el 8 de gener passat al barri d’Horta de Barcelona (un pare i els seus dos fills), la magistrada del jutjat d’instrucció 26 de Barcelona encarregada del cas va dictar, el mes de juliol passat, la interlocutòria d’arxivament provisional, donat que, tant de la inspecció duta a terme durant l’aixecament de cadàver com dels informes de les autòpsies i de la resta de proves complementàries, no en resulten indicis de la comissió de delicte.”

Aquest és el comunicat textual oficial que va passar ahir el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). És a dir, que al juliol el jutjat ja va descartar que la mort de Francisco Berenguer Moreno i els seus fills Xavi, de 10 anys, i Noa, de 7 anys, fos un cas de doble assassinat dels nens per part del pare que després aquest s’hagués suïcidat. Ho havien considerat un cas de violència vicària, “la més extrema que es pot exercir contra una dona, matar els fill amb el mòbil cruel i espantós de fer viure un infern a la seva exparella”, tal com havia indicat la llavors portaveu del govern, Patrícia Plaja. Els Mossos havien construït la “hipòtesi sòlida” que el pare havia matat els nens i després s’havia suïcidat, i es va difondre que el pare havia segellat les finestres abans d’obrir el gas per asfixiar els fills i a ell mateix. I es va fer una concentració de rebuig contra la violència vicària que va aplegar mig miler de persones. Van treure conclusions precipitades, perquè, segons el comunicat, del TSJC que arriba ara, tard, les morts que es van produir en un pis del número 47 del passeig Universal de Barcelona no van tenir un origen criminal. Les proves pericials i de laboratori avalen la mort accidental, per una mala combustió d’un aparell de calefacció.

El mateix va passar a Caldes de Malavella el 2007. El 23 de desembre es van trobar dues germanes, Wanda i Alícia, de 4 i 9 anys, mortes, i la seva mare, Esperanza Cortés Valiente, agonitzant a casa seva, a la urbanització Turis Club de Caldes de Malavella. La mare va morir poca estona després a l’hospital. I la hipòtesi que van teixir i difondre públicament els Mossos va ser que la mare (que estava deprimida perquè havia perdut feia poc el seu home i pare de les nenes en un accident de trànsit) havia enverinat les nenes i després s’havia suïcidat. Una hipòtesi que, des del primer moment, els forenses no van veure clara perquè la pell dels cossos de les víctimes presentava un color rosat, típic de la intoxicació per monòxid de carboni. I les anàlisis de les mostres biològiques que es van enviar a toxicologia van demostrar que en realitat mare i filles havien mort per una intoxicació accidental de monòxid de carboni, per una mala combustió de la llar de foc. De fet, Esperanza Cortés s’havia queixat que la xemeneia de la casa no tirava bé. En aquest cas no hi va haver concentracions de rebuig al crim com en el cas del pare de Barcelona, però les conclusions també van ser precipitades i errònies.