El metge tirotejat admet que va simular la mort de la seva mare i el condemnen

Els delictes que el metge va admetre ahir al judici es remunten al dia 4 de febrer del 2002 quan era metge interí i estava citat per anar a declarar al jutjat de menors de Girona. No s'hi va presentar i van haver de suspendre el judici. Des del jutjat li van trucar i ell va dir que tenia la mare ingressada. Van ajornar la vista fins al 15 de març i el forense tampoc hi va anar, però aquest cop va trucar dient que la seva mare havia mort. Però la trucada la feia des d'un número d'Andorra i, de fet, llavors treballava a l'hospital de Meritxell. Arran d'aquest episodi ja el van citar a declarar, el 17 de juliol del 2002, com a imputat per obstrucció a la justícia, i llavors va aportar un certificat de defunció de la seva mare. Però va resultar que l'havia fet ell mateix imitant la firma d'un altre metge, un col·lega seu al CAP de Blanes, igual que va falsificar dues suposades sol·licituds de permís per malaltia d'un familiar pels dies 12 i 15 de març del 2002 en les quals va estampar el segell del jutjat de la Bisbal i una firma fingida de la secretària. I el 23 de juliol, també del 2002, va fer arribar al jutjat d'instrucció un historial mèdic de la seva mare a l'hospital de Sant Pau de Barcelona en el qual va fer constar que s'havia mort el 4 de juny. També l'havia fet ell i també havia imitat la firma d'un altre metge. Però la mare era viva i ho va estar fins al 8 de maig del 2006, quan un metge de l'hospital Sant Camil de Sant Pere de Ribes va fer el veritable certificat de defunció.

González Riscos, que la setmana passada havia intentat que suspenguessin el judici al·legant motius psicològics que el jutjat no va acceptar, es va estalviar l'interrogatori del fiscal i haver de donar explicacions davant del tribunal de les martingales que va fer per justificar la seva absència en els judicis perquè, d'entrada, el fiscal i el seu advocat, David Carrasco, es van posar a negociar un pacte i van arribar a una conformitat. El pacte suposava que González Riscos admetia els fets que se li imputaven i el fiscal rebaixava la pena inicial de tres anys de presó a 21 mesos, tenint en compte un atenuant de dilacions indegudes perquè el judici s'ha celebrat vuit anys després dels fets. Tot i que la defensa insistia que se li havia de rebaixar més la pena per falsificació, en considerar que no es tractava d'un delicte comès en exercici de les seves funcions de metge forense perquè el fals certificat de la mort de la seva mare el va fer a títol personal, van acabar acceptant el pacte. Així, després d'escoltar el relat de les imputacions de la fiscalia, González Riscos va admetre que era culpable i la jutgessa va dictar sentència: pel delicte d'obstrucció a la justícia, multa de 3.600 euros. Pel delicte de falsificació de document, 21 mesos de presó i multa de 4.800 euros. La condemna implica també la inhabilitació per al sufragi passiu, és a dir, que el metge no podrà votar però no suposa cap inhabilitació per a l'exercici de la medicina. González Riscos exerceix a l'hospital de Sant Joan de Déu però actualment està de baixa.

Al judici estaven citats, però es van estalviar de declarar, el metge del CAP de Blanes de qui Riscos va usurpar la identitat per fer el fals certificat, els metges de l'hospital de Sant Pau on suposadament també havia mort la seva mare més tard, i fins i tot un funerari de València a qui González Riscos va demanar que li fes un certificat conforme havien incinerat la seva mare.