El convidat que abusava

Era com de la família, cada diven­dres anava a dinar a la casa, s’asseia al sofà a mirar la tele amb els nens men­tre els pares reco­llien la taula i amb la com­pli­ci­tat d’una manta sobre les cames apro­fi­tava per fer toca­ments a la nena. Aquesta traïdoria a la con­fiança de la família amfi­tri­ona en la seva pròpia llar d’una població de la Selva es va per­llon­gar durant els anys 2008, 2009 i 2010, men­tre la nena tenia 9, 10 i 11 anys, segons la sentència del jut­jat penal número 4 de Girona que ha con­dem­nat a dos anys i tres mesos de presó Jordi Alonso Callejo, mes­tre veí de Sils i ja con­dem­nat a trenta anys de presó per abu­sos a nenes de l’escola de Mont­seny (Vallès Ori­en­tal). En la sentència, la magis­trada Leyre González Cara­bias dona total vera­ci­tat a la versió de la nena, que ara ja ha arri­bat a la majo­ria d’edat, i no es creu la versió d’Alonso que va negar els fets i va atri­buir la denúncia a una reacció de la família amiga en conèixer la seva impli­cació en el cas dels abu­sos de l’escola de Mont­seny. En la sentència no es veu cap mòbil espuri en la víctima i en els seus pares i es remarca que la nena no volia denun­ciar-lo perquè és molt reser­vada i tenia por que al poble l’asse­nya­les­sin i s’afe­geix que, para­do­xal­ment, els pares de la víctima van donar suport a Alonso quan van saber que l’havien denun­ciat a Mont­seny, no es cre­ien el que expli­ca­ven els denun­ci­ants i fins i tot el van aju­dar a bus­car-se un advo­cat. “Ells el con­si­de­ra­ven com un mem­bre de la família”, remarca la sentència. Els pares van creure en la bona fe de l’acu­sat fins que un dia la filla els va fer una reve­lació que no s’espe­ra­ven: “Jo sé que en Jordi ha comès els abu­sos que diuen perquè a mi també m’ho feia.”

A par­tir d’això, la mare va reti­rar la con­fiança i les claus de casa a Jordi Alonso i el va expul­sar de la seva vida. I van aca­bar con­ven­cent la nena perquè denunciés els fets i, a través del lle­trat Chris­tian Sal­va­dor, van exer­cir l’acu­sació par­ti­cu­lar con­tra el que havia estat un home de total con­fiança de la família. Un home a qui a vega­des també dei­xa­ven sol amb els seus tres fills men­tre ells eren a tre­ba­llar. Una situ­ació que, segons també declara pro­vat la sentència, Alonso apro­fi­tava per fer toca­ments a la nena. Espe­rava que els seus ger­mans s’ador­mis­sin i anava a l’habi­tació d’ella. Jordi Alonso, que també ha estat con­dem­nat a indem­nit­zar-la amb 5.000 euros i té la pro­hi­bició de no acos­tar-se-li a menys de 300 metres ni comu­ni­car-se amb ella de cap manera, con­ti­nua reclòs a la presó de Lle­do­ners, des d’on publica un blog que titula Refle­xi­ons d’un mes­tre acu­sat d’abu­sos, en el qual va pen­jant, amb l’ajut dels fami­li­ars, arti­cles i refle­xi­ons. La dar­rera entrada al blog és de fa cinc dies, el 14 de desem­bre, i es titula Empre­so­nar bones per­so­nes (1) i Jordi Alonso fa referència a la seva situ­ació i a la dels empre­so­nats per cau­ses polítiques. “Ells encara no han estat jut­jats, jo sí. A ells se’ls acusa d’uns delic­tes dife­rents del meu. Ells tenen un suport social infi­ni­ta­ment supe­rior al que jo tinc. Sen­zi­lla­ment em vull cen­trar en un aspecte que com­par­tim: ells i jo estem pri­vats de lli­ber­tat i, si m’ho per­me­teu, ells i jo som bones per­so­nes”, con­clou Alonso, que encara té l’opció, a través del seu lle­trat, Hora­cio Airaudo, de fer recurs con­tra la sentència. La dels 30 anys és ferma.