patrimoni arqueològic
Detenen els malmetedors del jaciment iber
Són dos joves relacionats amb el món del ‘hip-hop’ que van gravar un videoclip al paratge de Castell, a Palamós
Han enxampat els responsables de les pintades que fa pràcticament dos mesos van malmetre el jaciment del poblat iber del Castell de Palamós, declarat bé cultural d’interès nacional (BCIN). Els fets es van descobrir el passat 30 de novembre, quan es van detectar diverses pintades al jaciment, un dels més importants de Catalunya, que data del darrer quart del segle VII aC. En concret, de grafits en van localitzar en dos trams de la muralla, en un plafó informatiu i també en una cisterna. Tant la cisterna com la muralla daten d’entre els segles III i IV aC. En el cas de la cisterna, a Catalunya n’hi ha molt poques d’aquesta època. Les pintades són diverses i tenen una signatura amb pseudònim. Precisament l’estudi de la signatura dels grafits va permetre comprovar que eren els mateixos que sortien en un videoclip que dos joves relacionats amb el món del hip-hop havien gravat prop del jaciment i en dates pròximes al dia dels fets. La divisió d’investigació criminal adscrita a la unitat central de patrimoni històric i la unitat d’investigació de la comissaria de la Bisbal d’Empordà van detenir el 23 de gener els dos joves. Els van localitzar a Mollet del Vallès i són sospitosos d’un delicte contra el patrimoni històric i un altre de danys. Els arrestats van quedar en llibertat després de declarar a la comissaria amb l’obligatorietat de presentar-se davant del jutjat d’instrucció encarregat del cas quan siguin citats.
Informe preliminar
Els grafits han produït uns danys objectius i evidents al conjunt monumental que, a més d’enlletgir el bé, van provocar que la filtració de la pintura afectés la capa externa de les pedres que formen el conjunt. El director del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC)-Ullastret, Gabriel de Prados, va explicar fa uns quinze dies que s’ha elaborat un informe preliminar per veure com es poden reparar. Les despeses podrien ascendir a més de 10.000 euros i, a hores d’ara, encara no tenen clar si es podrà recuperar l’estat original de la cisterna i la muralla. El responsable del complex assegura que els brètols van actuar en dos dels elements arqueològics més importants del poblat. “Hem de veure si ho fem per via química o mecànica, però no tenim clar que sigui reversible al cent per cent, especialment a la cisterna, perquè la pedra ja presenta problemes de conservació i l’actuació ha de ser molt curosa”, assegura.
Amb l’objectiu d’evitar que fets com aquest es repeteixin, estan estudiant diverses mesures. Fins i tot s’han plantejat la possibilitat d’instal·lar-hi càmeres de videovigilància, però ho han descartat per les dificultats tècniques que presenta el paratge i “perquè és impossible tenir-ho controlat les 24 hores del dia”. Malgrat això, han decidit intensificar els controls periòdics que hi fan i apel·len a la conscienciació ciutadana per preservar el patrimoni arqueològic.
