Música en el moment del crim

Eren entre les 11.20 i les 11.26 h del 24 d’agost del 2017 quan a Sus­queda van res­so­nar els trets que van posar fi a la vida de Marc i Paula, segons s’ha pogut esta­blir gràcies als apa­rells de foto­gra­fia i geo­lo­ca­lit­zació que duia una pare­lla de sen­de­ris­tes que tran­si­ta­ven cap a Sant Martí Sacalm. La pare­lla són dos dels sis tes­ti­mo­nis que van sen­tir els espe­tecs iden­ti­fi­cats com a trets, atribuïts a un arma curta perquè no tenien la res­sonància d’un tret d’esco­peta. Però, a més a més dels trets, els sen­de­ris­tes van rela­tar que en el mateix moment també havien sen­tit música, tipus màquina, que va ces­sar al cap de poc.

Té res a veure la música amb el crim? D’on pro­ve­nia? Del cotxe dels nois? La Paula havia estat algun cop a l’antiga pedrera de Sus­queda on se cele­bra­ven fes­tes rave. El sen­tit de la música enmig dels trets, és un dels inter­ro­gants que encara no s’han desen­tre­llat sobre les cir­cumstàncies del doble assas­si­nat. La inves­ti­gació, llarga, com­plexa i minu­ci­osa, no ha pogut esta­blir encara en quin lloc van apar­car Marc i Paula el seu cotxe, un Opel Zafira, després que les càmeres de la presa el detec­tes­sin enfi­lant cap al camí de la Pedrera a les 10.18 h. El Zafira no el van veure els habi­tants del Llo­mar en els tres viat­ges que van fer, entre puja­des i bai­xa­des del pantà, els dies 24 i 25. L’amo del Llo­mar sí que recorda, en canvi, haver vist el Land Rover. Tam­poc va veure el Zafira l’home que viu a la Font del Borni en el seu camí a peu cap a la paret de la presa. I encara que se pres­su­posa que una hora més tard d’haver estat cap­tats a la presa Marc i Paula ja nave­ga­ven amb caiac pel pantà davant les runes de Rie­rica, on es fixa l’esce­nari del crim, tam­poc s’ha pogut esta­blir en quin lloc de la llera del pantà van entrar a l’aigua i on van inflar el caiac, que va aparèixer reben­tat i amb pedres a dins a l’altra banda, a la zona de l’embar­ca­dor. Però la inves­ti­gació con­ti­nua i en les pròximes hores els Mos­sos tor­na­ran al pantà per res­se­guir diver­sos punts clau on un informe ela­bo­rat a par­tir d’un geo­ra­dar marca la pos­si­bi­li­tat que hi hagi una arma o la mot­xi­lla de la Paula, que podria con­te­nir els telèfons mòbils de Marc i Paula. Ele­ments clau que no han estat mai loca­lit­zats. I fal­ten encara les anàlisis d’ADN d’un imper­me­a­ble i unes saba­tes comis­sa­des en els escor­colls als habi­tat­ges de Magentí, que han donat posi­tiu en sang a través del reac­tiu Blu­es­tar. I els resul­tats de les anàlisis dels pèls tro­bats a la mot­xi­lla de Marc que s’ha deter­mi­nat que no eren seus. De qui eren? En els ras­tre­jos al pantà, en la pri­mera branca d’aigua que baixa de la riera de Rupit, els Mos­sos hi van tro­bar una beina (que no es con­si­dera d’interès) al marge del cos­tat de la Font del Borni, uns rems fets de fusta i ossos enfon­sats davant de les runes de la Rie­rica, i més avall unes res­tes de sang que es va des­car­tar que tin­gues­sin relació amb el crim. També es va tro­bar sang en una barca dels habi­tants del Llo­mar, però es va com­pro­var que no era de les vícti­mes.

Amb aquest seguit d’inter­ro­gants oberts, Benet Sale­llas, lle­trat de Jordi Magentí, únic sos­pitós, va dema­nar ahir a l’Audiència de Girona la lli­ber­tat del seu cli­ent. Sale­llas va apel·lar als febles indi­cis que incri­mi­nen Magentí. Va retreure que Magentí ha estat sotmès a un judici paral·lel i que la inves­ti­gació ha des­car­tat altres pos­si­bles sos­pi­to­sos, fent un “ves­tit a mida” de Magentí, a par­tir del seu pas­sat. La ins­trucció ha tro­bat poques pro­ves, cap de mate­rial, con­tra Magentí, però ha tei­xit un relat que ajusta el seu per­fil al que ano­me­nen “l’autor pre­vi­si­ble” del crim. Un autor pre­vi­si­ble que ha de ser un molt bon conei­xe­dor del ter­reny per saber on havia d’enfon­sar el cotxe perquè no es veiés, un home més impul­siu que refle­xiu, fet que jus­ti­fi­ca­ria que dis­parés con­tra unes per­so­nes que no conei­xia de res arran de qual­se­vol fet banal o fotesa. Magentí té el per­fil. Ja va dis­pa­rar i matar la seva dona el 1997. Apro­fun­dint en el pas­sat, els Mos­sos també han tro­bat un epi­sodi que ara con­si­de­ren relle­vant per a la inves­ti­gació: una referència de l’equip del cen­tre assis­ten­cial Drisse que indi­cava que una usuària que havia man­tin­gut una relació amb Magentí havia comen­tat, però mai denun­ciat, que ell l’havia agre­dit sexu­al­ment. El sumari, a través de peri­ci­als i decla­ra­ci­ons sobre el seu pas­sat, pre­senta Magentí com un home extre­ma­ment gelós, afi­ci­o­nat a la caça i la pesca, com­pe­ti­tiu al màxim, esquerp i reser­vat. Té a l’esquena els senyals d’una per­di­go­nada que va rebre men­tre caçava ànecs al riu, a Anglès mateix. Però no va expli­car com havia anat. Les con­ver­ses enre­gis­tra­des i decla­ra­ci­ons dels fami­li­ars deno­ten que s’esti­ma­ven més que marxés a Colòmbia. Però ahir tots van ser a la vista per donar-li suport i van poder escol­tar com el fis­cal Víctor Pillado argu­men­tava que els indi­cis evi­den­cien que “Magentí va matar Marc i Paula o ell va veure qui els matava”.