“No hi haurà rendició!”

Un dime­cres molt com­pli­cat, després de com­pro­var que diver­sos com­panys que havien acor­dat de tro­bar-se en la mobi­lit­zació de pro­testa al davant de la comis­sa­ria de la Policía Naci­o­nal de Girona no apa­rei­xien ni tam­poc con­tes­ta­ven al telèfon. Amb aques­tes absències es van anar deduint i conei­xent molts dels noms dels afec­tats. Va ser el cas de l’alcalde de Celrà, Dani Cor­nellà (CUP). Quan a pri­mera hora es va assa­ben­tar que el seu homòleg a Ver­ges, Ignasi Saba­ter, havia estat arres­tat, Cor­nellà va par­lar imme­di­a­ta­ment per telèfon amb l’advo­cat Benet Sale­llas i van que­dar a la con­cen­tració de Girona. L’alcalde de Celrà, però, ja no va ser ni a temps d’aga­far el cotxe per anar-hi, perquè va ser detin­gut poc després al poble. Ningú pen­sava en aquell moment, ni de lluny, que la causa esta­ria rela­ci­o­nada amb l’ani­ver­sari de l’1-O, que es va viure sense inci­dents des­ta­cats a la capi­tal giro­nina. Davant la incer­tesa i la pre­o­cu­pació, l’alcal­dessa, Marta Madre­nas, acom­pa­nyada del dipu­tat Joan Olòriz i Joan Mar­gall, es va adreçar a la comis­sa­ria per recla­mar expli­ca­ci­ons. Els van dei­xar entrar a dins i van acon­se­guir par­lar amb l’agent que ins­tru­eix la causa. Segons van dir després, el poli­cia els va reconèixer que “havia estat una decisió seva” el fet d’haver orde­nat les deten­ci­ons. “Ell ha creat tot aquest incendi! És molt i molt greu”, va lamen­tar Madre­nas, que va avançar que “dema­na­ran res­pon­sa­bi­li­tats”.

Saba­ter va que­dar en lli­ber­tat a la una del mig­dia. Com la resta de detin­guts (entre els quals hi havia un nebot del pre­si­dent Quim Torra; i una mare i la seva filla), va ser rebut enmig d’abraçades, d’aplau­di­ments i de crits de “no esteu soles!” Rode­jat de peri­o­dis­tes, Saba­ter va deci­dir espe­rar que sortís Cor­nellà per aten­dre la munió de mit­jans de comu­ni­cació que hi havia aple­gats a fora. L’alcalde de Celrà, que va cre­uar la porta de la caserna amb el braç enlaire i el puny tan­cat, va que­dar en lli­ber­tat a les 14.06h. Ja davant els micròfons, el pri­mer que van fer tots dos va ser donar les gràcies a les per­so­nes que havien anat fins allà a donar-los suport. Hi havia els regi­dors dels seus res­pec­tius equips de govern, tre­ba­lla­dors dels dos ajun­ta­ments, veïns i veïnes, bat­lles vin­guts d’arreu, dipu­tats al Par­la­ment, al Congrés... Una impor­tant mobi­lit­zació de suport, en una ope­ració poli­cial que era qua­li­fi­cada entre els con­cen­trats com “un avís a nave­gants” per part de l’Estat, en un intent de fre­nar la mobi­lit­zació al car­rer, amb vista al judici con­tra els pre­sos polítics cata­lans.

Saba­ter va rela­tar que havia estat detin­gut a les por­tes del seu domi­cili poc després de les set del matí, quan sor­tia per anar a tre­ba­llar. Va ser abor­dat per 4 agents de paisà, enca­put­xats. A causa de les ame­na­ces de mort anònimes que ha rebut els dar­rers mesos i la visita ja habi­tual de la ultra­dreta a Ver­ges, es va ate­mo­rir, es va resis­tir a pujar al cotxe on el volien intro­duir i va començar a cri­dar, fet que va mobi­lit­zar els veïns. Diver­sos d’ells es van adreçar fins allà ràpida­ment, van encer­clar els des­co­ne­guts i van avi­sar els Mos­sos, que van mirar d’acla­rir la situ­ació. Al final, en com­pro­var que es trac­tava de poli­cies del CNP, es van endur Saba­ter. El van emma­ni­llar només d’un canell, l’esquerre, i el van arros­se­gar fins al vehi­cle poli­cial, fet que li va pro­vo­car lesi­ons; va haver de rebre assistència mèdica i li van embo­li­car la mà i part del braç. Tant ell com Cor­nellà van subrat­llar que les estratègies de la por no faran que la gent es quedi a casa, sinó que es con­ti­nuarà llui­tant pel dret d’auto­de­ter­mi­nació, i tenint més pre­sent que mai que “no hi ha ren­dició”.