Històries d'un agent de carretera

El mosso Santi Fornell recull en un llibre una dotzena d'anècdotes del seu pas per la unitat de trànsit de la policia catalana

Va deci­dir fer el lli­bre en un moment en què el cos dels Mos­sos d'Esqua­dra estava en plena cam­pa­nya de descrèdit, arran de les dub­to­ses i polèmiques actu­a­ci­ons de la poli­cia cata­lana durant les mani­fes­ta­ci­ons anti-Bolo­nya i per la difusió en els mit­jans de comu­ni­cació d'unes imat­ges en què es veien diver­ses agres­si­ons a detin­guts a la comis­sa­ria de les Corts. El mosso Santi For­nell, de 40 anys i veí de la petita població de Bal­sa­reny (Bages), que ha estat prop de mitja vida en el cos, volia mos­trar a la soci­e­tat cata­lana que els Mos­sos d'Esqua­dra «és un reflex de la mateixa soci­e­tat del país», amb per­so­nes de tot tipus, però en gene­ral «ple de bona gent que té ganes d'aju­dar els ciu­ta­dans, amb el seu cor i amb les seves històries huma­nes».

El resul­tat és Bufi aquí! (Raima Edi­ci­ons), un lli­bre que recull una dot­zena d'anècdo­tes total­ment verídiques d'un mosso d'esqua­dra de trànsit. El pro­ta­go­nista de les històries és Santi For­nell mateix, que va tre­ba­llar en la uni­tat de trànsit durant deu anys, un temps en què va viure i veure cen­te­nars de peti­tes històries huma­nes i anònimes. «Tu aixe­ques la mà, atu­res un vehi­cle i no saps qui hi ha al volant. Et tro­bes amb anècdo­tes i històries de tots colors», explica For­nell, que en el lli­bre ha reu­nit les històries més pecu­li­ars d'aquests anys.

Totes les històries tenen el seu «punt», explica For­nell, que tot i això té les seves pre­ferències. Per no parar de riure, «¿Perro?, ¿Qué perro?» i «Un mal dia». La pri­mera història, «molt còmica», fa referència a un jove que va ser atu­rat en un con­trol i duia al seient de l'acom­pa­nyant gran danès molt gran, tot i que quan l'agent li va pre­gun­tar què feia el gos com a acom­pa­nyant li va con­tes­tar: ¿Qué perro? «Ens hem de man­te­nir seri­o­sos, perquè ens han edu­cat com a poli­cies d'aquesta manera, però a vega­des costa i has d'actuar», explica For­nell. En el lli­bre també hi ha situ­a­ci­ons pro­blemàtiques, «i a la vegada entra­nya­bles», com un dia que van haver de tras­lla­dar una dona que anava de part durant una intensa nevada i amb les car­re­te­res intran­si­ta­bles. «Són d'aquells dies que et sents molt útil, que veus que ha val­gut la pena el teu esforç, perquè hi has par­ti­ci­pat més que pro­fes­si­o­nal­ment.»

La diferència entre les uni­tats de trànsit i la resta és que per­met una «inti­mi­tat entre per­so­nes que et fa riure o plo­rar», diu Santi For­nell, que en la redacció del lli­bre, però, ha pre­fe­rit dei­xar de banda les històries més tràgiques. L'autor espera que amb aquest lli­bre canviï la men­ta­li­tat dels ciu­ta­dans res­pecte dels Mos­sos, que con­ti­nua veient la poli­cia cata­lana com a «més repres­sora que assis­ten­cial». «La gent sem­pre s'acos­tuma a que­dar amb tot el que es fa mala­ment», afe­geix For­nell, que tot i que ja no tre­ba­lla en la uni­tat de trànsit asse­gura que encara podria recor­dar algu­nes cares, noms i fra­ses («Yo llevo treinta años con­du­ci­endo y nunca he con­du­cido bebido; siem­pre he bebido antes de con­du­cir.») dels pro­ta­go­nis­tes de les històries.

Un policia que fa poesia i teatre

Santi Fornell és un policia amb dots artístics. Escriu llibres de prosa i poesia, practica la pintura i la il·lustració, i sobretot és un gran apassionat del teatre. Forma part d'un grup de teatre del seu poble, Balsareny, i ja ha escrit diverses peces teatrals. I no para, tot i la seva feina diària a la unitat de trasllats penitenciaris de Lledoners, a Sant Joan de Vilatorrada. Ara ja pensa en un segon llibre d'anècdotes, «no sé si de trànsit o d'altres unitats del cos», o de passar les històries de Bufi aquí! a teatre. De moment, el llibre està tenint èxit i se n'ha hagut de fer una segona tirada, tot i que encara no s'ha presentat de forma oficial –l'acte es farà el 8 d'abril a la llibreria Bertrand de la rambla de Catalunya de Barcelona–. Fornell també participarà, el 20 d'abril, en un cicle de conferències Abacus basades en el seu llibre. Espera que a partir d'una visió «no catastrofista» del trànsit es pugui informar els ciutadans sobre els perills de circular sense cinturó o a velocitat inadequada, entre altres temes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.