Les policies locals volen la seva diada el 24 de març, per l’alçament remença

Les policies locals volen donar més visibilitat a la seva funció en el sistema de seguretat, així com reconeixement institucional, i proposen fixar una data per celebrar la seva diada, tal com tenen la resta de cossos de seguretat, els Mossos, la Policía Nacional, la Guàrdia Civil, els bombers i ara fins i tot la seguretat privada. L’Associació de Caps i Comandaments de Policia Local de Catalunya (Accpolc) ha redactat una proposta per elevar-la a la Generalitat i han escollit un dia de l’any perquè “es reconegui la gran contribució a la seguretat pública que les policies locals i guàrdies urbanes fan a Catalunya”. I han escollit una data: el 24 de març. Per dos motius. Perquè el 24 de març del 1485 va ser una data clau en la segona revolta remença, que va suposar el principi de la fi del sistema feudal, primer a Catalunya i després a tot Europa. Així ho exposen en el document que s’està consensuant entre els membres de l’Accpolc, en el qual, amb un punt d’ironia, exposen que el paper “auxiliar” que sempre els han reservat dins de la seguretat s’assembla al vassallatge del feudalisme. De fet, el 24 de març del 1485 va ser el dia que va caure pres a Llerona el líder remença Pere Joan Sala, que va ser decapitat quatre dies més tard. Però la revolta va abocar a la negociació per les reivindicacions pageses. La proposta d’Accpolc també remarca que el 24 de març és una bona data perquè ha estat declarat Dia Internacional del Dret a la Veritat, per tal que no s’ocultin els casos greus de drets contra les persones. I el 24 de març, a part de la fita històrica, també es considera una data idònia per fer actes institucionals conjunts perquè ja ha acabat l’època de carnestoltes i encara queda lluny la temporada turística estival que tanta feina genera a moltes de les policies locals. Accpolc proposa que aquesta diada també serveixi per difondre les estadístiques de la feina de les policies locals.

El reconeixement a través d’una diada institucional és la darrera reivindicació de les policies locals, que des de fa tres dècades esperen una llei, la sempre anunciada però mai acabada de redactar llei de la policia de Catalunya, que defineixi el seu encaix dintre del model de seguretat i reconegui el seu potencial en el món de la seguretat. Mentrestant, funcionen a remolc de la llei de cossos i forces de seguretat de l’Estat del 1991, del tot obsoleta, ja que és d’abans del desplegament dels Mossos d’Esquadra, quan la seguretat ciutadana era competència de la Policía Nacional i la Guàrdia Civil. Va ser davant l’amenaça terrorista i l’auge del gihadisme que les policies locals, sempre relegades a un segon pla però sempre actuant en la primera línia, van ser valorades dins del camp de l’espionatge. Els serveis d’informació de tots els cossos policials i del CNI van valorar que el caràcter de proximitat de les policies locals, ben integrades a les poblacions i als barris, pot servir per captar des de la base informació de gran utilitat per detectar moviments sospitosos dels gihadistes.