Successos

Apareix mort un testimoni clau del cas Susqueda

Bartomeu Soler, que habitava en una barraca als marges del pantà, va ser trobat ahir, però feia dies que era mort

Va deixar una nota, datada el 16 de novembre, i s’investiga com i quan va morir

Bar­to­meu Soler Casa­dellà, l’home que vivia en una bar­raca als mar­ges del pantà de Sus­queda a la zona de la Font del Borni, un dels per­so­nat­ges i tes­ti­mo­nis clau en la inves­ti­gació de doble crim de Sus­queda, va ser tro­bat mort ahir davant de la seva caba­nya.

El cos de Bar­to­meu era mig estim­bat en un rost per sota d’un arbre on hi havia una escala, de fabri­cació caso­lana, i una soga pen­jada. En espera dels resul­tats de l’autòpsia, la pri­mera hipòtesi dels Mos­sos és que, tot i els pre­pa­ra­tius d’un suïcidi, Bar­to­meu va morir de resul­tes d’una cai­guda acci­den­tal. Per tal de poder res­ca­tar el cos, els bom­bers van haver de mobi­lit­zar l’helicòpter, ja que el lloc on hi ha encla­vada la bar­raca, que Bar­to­meu es va fer amb les seves mans, és de molt mal tran­si­tar. Tot indica que ja feia uns dies que l’home era mort i els mos­sos van tro­bar dins de la bar­raca una nota de comiat datada el dia 16 de novem­bre.

Bar­to­meu Soler feia uns cinc anys que vivia a la caba­nya de fusta del pantà i, per la situ­ació del seu habi­tatge, va ser un dels pri­mers inves­ti­gats en relació amb el doble assas­si­nat de Marc i Paula, la pare­lla des­a­pa­re­guda el 24 d’agost del 2017 i tro­bada morta un mes després molt a prop de la bar­raca. Els Mos­sos van des­car­tar-lo aviat com a sos­pitós en com­pro­var que deia la veri­tat quan va expli­car que el supo­sat dia del crim (el 24 d’agost) ell pes­cava aigües avall, prop de la paret de la presa, i com­pro­var que des d’allà, i encara més si es duien cas­cos posats per escol­tar la ràdio, no se sen­tien trets, que sí que van sen­tir els habi­tants del Llo­mar i uns sen­de­ris­tes que ana­ven a Sant Martí Sacalm. Bar­to­meu Soler també va ser clau per iden­ti­fi­car Jordi Magentí (l’impu­tat que va estar 303 dies empre­so­nat) com el con­duc­tor del Land Rover sos­pitós que els Mos­sos bus­ca­ven però no tro­ba­ven. Un dia, a prin­ci­pis de novem­bre del 2017, que Bar­to­meu pujava en bici­cleta cap al pantà pro­vi­nent de la Cellera va veure sor­tir un Land Rover com el que bus­ca­ven els Mos­sos del tren­cant de Llo­ret Sal­vatge. El va fer atu­rar i va par­lar amb el con­duc­tor per saber si sovint pujava al pantà a pes­car. La res­posta va ser afir­ma­tiva. El con­duc­tor era Jordi Magentí, que va dir a Bar­to­meu que si els Mos­sos el volien tro­bar, anes­sin al car­rer Nou, 1 d’Anglès, on vivia. I així va ser, i Magentí va aca­bar detin­gut. Bar­to­meu va asse­gu­rar que no havia vist mai Magentí abans, tot i que pes­cava a la Rie­rica, a prop de la seva bar­raca, i que tam­poc havia vist pas­sar el cotxe, l’Opel Zafira, de la pare­lla assas­si­nada. I que les vícti­mes, Marc i Paula, només les va veure ja mor­tes, el 26 de setem­bre, quan els Mos­sos ja els havien loca­lit­zat. El noi era flo­tant a l’aigua davant de la seva bar­raca. En una entre­vista publi­cada en aquest diari el 31 d’octu­bre, Bar­to­meu expli­cava que es tro­bava atra­pat al pantà i que no podia mar­xar fins que no els resolgués el crim “d’aque­lla mai­nada” perquè temia que, si mar­xava, algú pogués pen­sar que ell hi tenia relació.

LA DATA

16.11.19
és el dia que estava
datada la nota de comiat que Bartomeu va deixar a la seva barraca.

Crònica en primera persona: indicis de mal presagi

“Servei de missatges dictats, deixi el seu missatge...” és la resposta que em va donar el telèfon de Bartomeu Soler ahir a les 10.02 h, quan li vaig trucar des del Pasteral per demanar-li de quedar a la Font del Borni, o on ell volgués, com fèiem altres vegades. La mateixa resposta (que evidenciava que el telefon no tenia bateria) em vaig trobar en la desena de trucades que li vaig fer mentre m’acostava cap a la Font del Borni. Bartomeu, que sempre s’ocupava de tenir la bateria carregada, ahir no contestava. Mal indici. Vaig decidir baixar fins a la raconada emboscada que serveix d’aparcament del seu Subaru 4x4. “Si el cotxe no hi és pot ser que sigui fora”, penso. Però el cotxe era al lloc de sempre, ben aparcat, ben tancat. Però no hi havia roderes recents al camí cobert de fullaca. Portava a deduir que feia dies que no movia el cotxe. Estrany. Decideixo fer els 20 minuts a peu pel corriol de mal transitar fins a la barraca. Baixant el crido. Cap resposta. Mal presagi. A la soca d’un pi que en Bartomeu em va dir que era molt bo per als rovellons, n’hi trobo un bon grapat. Ell no els ha collit. Encara pitjor presagi. Avanço. Una esllavissada de pedres al camí que en Bartomeu no ha arreglat... i des d’allà mateix el veig estirat al rost, inert. Em toca trucar al 112. Final de les entrevistes a l’home del pantà. El darrer dia que hi vaig parlar, per telèfon, era el 12 de novembre i em va explicar la festa rave de tres dies que es va fer a la pedrera per Tots Sants. La nota que els Mossos van trobar a la barraca és del dia 16. S’acomiada i diu que se’n va amb “el Pelut”, el gos, la mort del qual el va empènyer a anar a fer d’eremita al pantà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia