El sospitós dels assassinats a Barcelona tenia obert un expedient d’expulsió

Thiago L. Fernandes, el brasiler de 35 anys detingut a Sant Cugat del Vallès pels assassinats d’indigents a Barcelona durant el confinament, tenia obert un expedient d’expulsió per estada irregular que li havia incoat la Policía Nacional a començaments d’any. L’expedient de Fernandes, originari de Belo Horizonte, va quedar paralitzat precisament per l’entrada en vigor de l’estat d’alarma, que va suposar el tancament dels CIE, els centres de reclusió d’estrangers pendents d’expulsió. La pandèmia va evitar la probable expulsió de l’home, que es va confinar en una caravana.

L’escorcoll que els Mossos van dur a terme dimarts al vespre a la caravana va permetre localitzar indicis, com ara peces de roba, que podrien servir per incriminar el sospitós. Les imatges de les càmeres de seguretat van mostrar amb molta claredat la cara de l’assassí en el cas dels homicidis perpetrats el 16 i el 18 d’abril. En els altres casos, les càmeres no van poder captar amb nitidesa les faccions de l’homicida i, en aquests casos, pot ser clau comparar la roba que vestia l’homicida en el moment de l’atac amb la trobada a la caravana, que es va escorcollar en presència del detingut, que, en primera instància, va negar ser l’autor dels crims que li atribueixen els Mossos. Thiago L. Fernández, va ser arrestat dimarts a quarts de dues de la matinada, poca estona després que es perpetrés el darrer assassinat, al carrer Sardenya de Barcelona. Els mossos el van seguir quan va pujar a un autobús i el van arrestar a Sant Cugat quan, havent baixat del bus a la Floresta, anava a peu cap a la caravana. Els mossos també comproven si les empremtes del sospitós van quedar als escenaris dels crims. Fernandes ha de ser posat a disposició judicial abans no s’esgotin les 72 a partir de la detenció. Les causes pels diferents homicidis estan distribuïdes en diferents jutjats de Barcelona i la detenció es va produir al partit judicial de Rubí, al qual correspondria rebre el detingut, que és als calabossos de les Corts, en funció del criteri de territorialitat. En tractar-se de delictes vinculats atribuïts a un mateix autor, un sol jutjat haurà d’acabar assumint la instrucció.

Per la seva part, els membres de la fundació Arrels, que ajuda i assessora persones sense sostre a Barcelona, estan en espera dels processos formals d’identificació dels cossos i de la localització de possibles familiars de les víctimes, a les quals confien poder “acompanyar” en el seu comiat funerari, com fan, assumint el paper de família, en casos de difunts que vivien al carrer i que no tenen vincles familiars i acaben sepultats de beneficència.

A partir de la tercera mort, alguns sensesostre havien manifestat por i alguns fins i tot havien passat nits senceres sense dormir. Sabien que algú atacava i matava gent al carrer. Els havien aconsellat que dormissin mínimament acompanyats i els mossos els havien ensenyat fotografies d’un sospitós, però cap l’havia reconegut. Era Thiago, un home amb un estil de vida similar al d’ells. No dormia entre cartrons però tampoc tenia casa. Cap el va reconèixer. A partir de la detenció, la gent que viu al carrer a Barcelona torna a respirar més tranquil·la. El perill s’ha esvaït. “Però és una notícia agredolça”, remarquen fonts d’Arrels en referència a la detenció, que va ser possible a costa de l’assassinat d’un altre indigent: el noi francès que dormia al carrer Sardenya i que feia poc que era a la ciutat. La pregunta que es fan des d’Arrels ara és: què va portar l’homicida a matar gent que vivia al carrer?