Crim de la infermera: els arrestats tenen un passat

Nico­lau Morell Tala­mas, un dels arres­tats per l’assas­si­nat a Girona de la infer­mera Carme Font Senén, l’únic que ha admès que pla­ni­fi­ca­ven l’assalt i que se situa a l’escena del crim, ja va ser pro­ta­go­nista de la crònica negra fa més de trenta anys, quan el seu nom apa­rei­xia entre els detin­guts en l’ano­me­nat cas de la cala Morisca, que va des­ta­par una xarxa de tràfic de droga amb el comís de 17 tones de mari­hu­ana que s’havien desem­bar­cat a través d’una sofis­ti­cada obra d’engi­nye­ria cons­truïda arran de mar entre Llo­ret i Tossa, que encara ara ningú s’explica com es va poder cons­truir sense aixe­car sos­pi­tes. El capi­tost de la trama de nar­cotràfic era el mafiós Jac­ques Antoine Can­na­vag­gio, àlies El Corso, i el paper que feia lla­vors Nico­lau Morell era el de pilot de les llan­xes que trans­por­ta­ven la droga des del vai­xell Jas­mine, anco­rat mar endins, fins al port de desem­bar­ca­ment de la cala Morisca. Morell va ser detin­gut el 1988, quan tenia 34 anys. Nas­cut a Pineda, en aquells moments resi­dia a Arenys de Mar i era un empre­sari del ram del tèxtil, lla­vors una indústria pròspera al Maresme, i també havia regen­tat una xam­pa­nye­ria ano­me­nada Club Glup a Pineda. El fis­cal va dema­nar que el con­dem­nes­sin a 16 anys de presó i una multa de 5.000 mili­ons de les anti­gues pes­se­tes. Però Morell va anar al judici que es va cele­brar el 1992 a l’Audi­en­cia Naci­o­nal estant en lli­ber­tat pro­vi­si­o­nal i final­ment se’l va con­dem­nar a 6 anys i 5 mesos de presó i no va haver d’entrar a pre­sidi perquè ha havia com­plert la mei­tat de la pena amb presó pre­ven­tiva. Pre­ci­sa­ment pels 3 anys i 4 mesos que va pas­sar en presó pre­ven­tiva va aca­bar sent indem­nit­zat amb 230.000 pes­se­tes, perquè la comissió de drets humans del Tri­bu­nal d’Estras­burg va con­si­de­rar que l’Estat espa­nyol s’havia exce­dit en la pròrroga de la presó pro­vi­si­o­nal con­ver­tint-la en una pena anti­ci­pada. L’empre­sari tèxtil que patru­llava llan­xes per al nar­cotràfic va que­dar lliure, però a sobre li pesava el jou de la multa que li va impo­sar l’Audi­en­cia Naci­o­nal: 2.551 mili­ons de pes­se­tes pels delic­tes de tràfic de dro­gues i con­tra­ban. Ell es va lliu­rar dels càrrecs de tràfic d’armes, que el grup de Can­na­vag­gio també tra­gi­nava des del Líban jun­ta­ment amb la droga.

Nico­lau Morell va aban­do­nar el país. Al seu per­fil de Face­book, que encara con­serva, es pre­senta vivint a la República Domi­ni­cana fins fa uns anys. Actu­al­ment tor­nava a ser a Cata­lu­nya, cobrant una pensió de jubi­lació de 500 euros i amb deu­tes a sobre, que, a cri­teri dels Mos­sos, són el mòbil que el van empènyer a tra­mar l’assalt a casa de Carme Font, junt amb dos homes també amb un pas­sat fora de la llei: Jordi Radresa Font, que és con­si­de­rat l’ideòleg del pla amb la infor­mació que tenia la seva dona, Con­sol Jacome, de la casa de la víctima, i el veí de Rubí Euge­nio Pérez Pri­eto.

Jordi Radresa Font, tal com ja va expli­car el diari, també es va fer famós en l’àmbit de la crònica negra per un cas pecu­liar que ja el va dur a la ban­queta dels acu­sats a l’Audi­en­cia Naci­o­nal en la mateixa època que Morell va ser empre­so­nat per l’afer de la cala Morisca.

Jordi Radresa, que ara ofi­ci­al­ment és trans­por­tista, va ser arres­tat el 1989 amb el seu germà Josep quan can­vi­a­ven bit­llets fal­sos de 10.000 pes­se­tes en una gaso­li­nera de Sant Jaume de Lli­erca. A casa seva, a Ullà, la Guàrdia Civil hi va tro­bar bit­llets fal­sos per valor de 6.120.000 pes­se­tes fabri­cats amb una foto­co­pi­a­dora que els havia cos­tat uns 5 mili­ons de pes­se­tes. Van anar a parar a l’Audi­en­cia Naci­o­nal, com­pe­tent en el delicte de fal­si­fi­cació de moneda, i van aca­bar empre­so­nats a Cara­banc­hel. Els van con­dem­nar a 12 anys i un dia de reclusió menor, però en la sentència el mateix tri­bu­nal va pro­po­sar un indult, tenint en compte “la mínima qua­li­tat dels bit­llets fal­si­fi­cats i l’escassa peri­llo­si­tat dels con­dem­nats”. I, per aquest motiu, Jordi Radresa va ser indul­tat pel Con­sell de Minis­tres, que li va con­do­nar la presó que li hau­ria que­dat per com­plir amb la con­dició que no tornés a delin­quir. Radresa també acu­mula diver­ses con­dem­nes a penes menors per delic­tes d’estafa i fal­si­fi­cació de docu­ments. Mai fins ara se l’havia impli­cat en delic­tes vio­lents. I el ter­cer home empre­so­nat pel crim, Euge­nio Pérez, a qui en la seva decla­ració Morell asse­nyala com el cau­sant de la mort de Carme Font, és l’arres­tat que acu­mula més delic­tes en els seu currículum, encara que no hagin tin­gut la trans­cendència dels casos dels seus com­panys. Delic­tes que van des dels roba­to­ris amb violència i inti­mi­dació fins a delic­tes de con­ducció temerària i con­tra la segu­re­tat del trànsit. I arran de les pun­xa­des de telèfon i dels segui­ments que li van estar fent els Mos­sos pel cas de la infer­mera, pot afe­gir-hi un nou delicte: tràfic de dro­gues. Els Mos­sos van des­co­brir que par­lava amb uns fami­li­ars sobre “hier­ba­jos” i van des­co­brir que freqüentava un local en uns bai­xos de Rubí on un parent hi tenia plan­tes de mari­hu­ana. I s’ha obert una inves­ti­gació a part.

Con­sol Jacome Calle, la dona de Radresa, la quarta empre­so­nada, és l’única de qui no cons­ten ante­ce­dents. Colom­bi­ana d’ori­gen, va conèixer Font a través d’una cli­enta del ser­vei de podo­lo­gia, es van fer ami­gues i Font la va col·locar com a auxi­liar d’infer­me­ria al ser­vei de diàlisi de la Clínica Girona, on ella era la super­vi­sora. Conei­xe­dora de la vida i la casa de la víctima, es con­si­dera ins­ti­ga­dora del crim. Va pas­sar un mis­satge a la víctima per dir-li que la seva cunyada li envi­a­ria un cli­ent. I s’hi van pre­sen­tar dos assal­tants. Ella no ha admès res.