Susqueda: una arma de 9 mm i un tret que no es va disparar a boca de canó
És el màxim que precisa la pericial de Mossos i forenses de l’arma homicida
No troben cap arma sospitosa tres anys i mig després del doble crim
L’arma que va causar la mort de Paula Mas, una de les víctimes del doble crim de Susqueda, és del calibre 9 mm i el tret, que va entrar per la templa esquerra i va sortir per la dreta, no va ser disparat a boca de canó. És el màxim que han pogut precisar els especialistes de balística dels Mossos i dos forenses en l’informe pericial que s’acaba d’incorporar al sumari sobre l’assassinat, perpetrat el 24 d’agost del 2017. Tres anys i mig després no s’ha pogut trobar ni l’arma del crim ni cap projectil dels que van causar la mort de Marc Hernández i Paula Mas. La pericial s’ha realitzat només amb l’anàlisi de la ferida de bala de la noia perquè no va ser possible, per l’estat del cos i el tipus de ferides, fer-ho a partir del cadàver del noi. L’estudi, demanat pel jutjat, es va realitzar a partir de les fotografies i dades de l’autòpsia de la noia assassinada i múltiples proves de laboratori realitzades disparant diferents armes i municions a uns objectes d’os sintètic per comprovar en quins casos els forats d’entrada i sortida eren més semblants als reals. Després de nombroses proves, els perits policials conclouen que els orificis de la víctima són compatibles amb sis tipus d’armes de la família dels 9 mm (9 mm Makarov; 9 mm curt; 9 mm Luger; 9 mm llarg, 38 Special, 357 Magnum), la majoria utilitzats en armes curtes. Un ventall molt ampli que inclou les armes que utilitzen tots els cossos de seguretat i els membres de l’exèrcit, a part d’algun subfusell utilitzat en països de l’Europa de l’est. De manera que saber quina és l’arma homicida sense tenir-ne cap de sospitosa esdevé molt difícil.
Distància imprecisa
Pel que fa a la distància des d’on es va disparar el tret mortal, els perits de balística informen que no poden determinar-ho. En canvi, els forenses exposen que pel nivell de descomposició del cos no els és possible establir la distància exacta, però sí que afirmen que per la forma de l’orifici d’entrada és pràcticament incompatible que el tret es produís a “canó tocant” o a una distància molt propera al crani, atès que els gasos d’explosió acostumen a modificar l’orifici d’entrada. Descartat que el tret fos a boca de canó, podria ser disparat a frec de roba (a 7 cm); a curta distància (fins a 40 cm) o a llarga distància (més enllà de 40 cm). Les incògnites d’on és l’arma del crim i d’on van venir els trets perduren. Com tantes altres. El fet que no s’hagi pogut analitzar les ferides de Marc Hernández fins i tot deixa oberta la possibilitat que li haguessin disparat amb una arma diferent. Les ferides del noi eren molt peculiars, ja que es veien forats per davant i per darrere que no tenien trajectòria de continuïtat dins de l’abdomen i inicialment semblava que no eren provocades per arma de foc. Però el fet que es detectés impacte en una costella i residu de tret a la mà va fer concloure que a ell també li havien disparat. Però el noi tenia dues ferides que no eren d’arma de foc, eren d’arma punxant, i almenys una era post mortem.
Els Estats Units envien preguntes en lloc de respostes
Paradoxa. La resposta que esperava el jutjat de Santa Coloma de Farners dels Estats Units sobre l’anàlisi dels comptes de Google dels telèfons de Marc i Paula per saber quin recorregut van fer les víctimes el dia de la desaparició ha arribat en forma d’una bateria de preguntes. María de las Heras, la magistrada d’enllaç d’Espanya amb les autoritats dels EUA ha enviat a l’actual jutgessa instructora, Lucía Brea Parra, un escrit en què exposa que com que en la comissió rogatòria els demanen registres d’ubicació d’un compte de Google necessiten una ordre d’escorcoll davant d’un tribunal dels Estats Units i per això cal que enviïn resposta a un reguitzell de preguntes amb relació al cas d’assassinat i per què consideren que Jordi Magentí és sospitós. La magistrada demana que li expliquin com saben que Magentí era a la zona en el moment del crim, la procedència de les fotografies del seu cotxe, si hi ha testimonis, que diguin qui són i que els aclareixin per què creuen que són fiables. També pregunten si van trobar cap arma a Magentí i si se sap amb quina arma van disparar a les víctimes. Pregunten si el sospitós va ser arrestat i si ara està detingut. També demana que aclareixin per què si el crim el situen entre les 11.20 i les 11.26 del matí del 24 d’agost del 2017 per què demanen informació de Google des de la nit del dia 23. A part de demanar que els enviïn respostes a totes aquests preguntes abans de 3 de maig del 2021, la magistrada proposa que, per tal d’aclarir els dubtes que tenen amb relació al recorregut que va fer el telèfon de Marc, que potser els seria més útil als investigadors contactar directament amb Google i tindrien una resposta més ràpida. Els dubtes es refereixen al fet que Google marca que el telèfon de Marc era a la Font del Borni però una hora abans que les càmeres captessin el cotxe pujant-hi. En canvi Google situa el telèfon de Marc a la Cellera, ben bé a l’hora que la parella entra a La Caixa.
