Plantofada al mossèn

El jut­jat d’ins­trucció número 2 de Girona va cele­brar la set­mana pas­sada un judici de fal­tes con­tra un veí de Canet d’Adri, Mateu Fri­go­ler Tei­xi­dor, que va cla­var un parell de mas­te­gots al mossèn Jordi Pou, rec­tor de Bes­canó. Els fets, que han aca­bat a judici, venen de lluny i es remun­ten als retrets que Fri­go­ler fa anys que fa al mossèn per les modi­fi­ca­ci­ons que ha fet a l’església de la Mare de Déu de l’Assumpta de Bes­canó, que va ser cons­truïda per l’empresa del pare de Fri­go­ler, en uns ter­renys cedits per un pro­pi­e­tari de la població i finançada en bona part per un indus­trial també de la població. Fri­go­ler exposa que al tem­ple, inau­gu­rat el 1963, s’hi van ins­tal·lar uns 40 radi­a­dors de forja fabri­cats per una empresa bar­ce­lo­nina. Els radi­a­dors, denun­cia Fri­go­ler, van des­a­parèixer després que mossèn Pou es fes càrrec de la parròquia, i Fri­go­ler no accepta les expli­ca­ci­ons que s’havien fet malbé. Ell afirma que el mate­rial dura molt i que esta­ven per­fec­tes; fins i tot es va anar a quei­xar al Bis­bat perquè aquest prengués mesu­res con­tra el pecat del rec­tor. Però no hi va haver penitència i, segons Fri­go­ler, el rec­tor va con­ti­nuar fent de les seves; diu que fins i tot va cre­mar una vin­tena de casu­lles per apro­fi­tar-ne els fils d’or. I el que el va aca­bar d’enfu­ris­mar, segons explica, és que fa poc es va assa­ben­tar que també s’havia venut dues làmpa­des de ferro for­jat ins­tal·lades al cam­pa­nar i que havien estat un regal del seu pare, Josep Fri­go­ler. “Em vaig enfu­ris­mar i vaig anar a tro­bar el mossèn, i es cert que li vaig cla­var un parell de bufe­ta­des. Però amb la mà. Jo porto bastó per cami­nar però no el vaig pas fer ser­vir. I tam­poc el vaig amenaçar de mort com diu a la denúncia”, exposa Fri­go­ler. El mossèn es mos­tra per­plex i ate­mo­rit davant les crítiques i l’atac de Fri­go­ler. Explica que no entén per què aquest home li ha aga­fat mania. “Abans sem­pre m’insul­tava i escri­das­sava pel car­rer, però l’altre dia va picar a la porta, sense pen­sar vaig obrir i ja em va bufe­te­jar”, explica Jordi Pou, que va deci­dir que l’agressió ja pas­sava de mida i que havia de posar el cas en conei­xe­ment de la justícia.

El judici va aca­bar sent un acte de con­fessió i de pene­di­ment de Fri­go­ler i un acte de perdó del mossèn. Fri­go­ler, que hi va anar sense advo­cat, es mos­tra molt satis­fet per com va anar la vista i agraït a la jut­gessa perquè li van dei­xar expli­car àmpli­a­ment quina és la seva posició. Es va jus­ti­fi­car al·legant que té un pro­blema de salut que a vega­des li pot com­por­tar sor­ti­des aira­des, i es va com­pro­me­tre a no tor­nar a esco­me­tre el mossèn. Per la seva part, Jordi Pou, que anava amb advo­cat, va per­do­nar el seu agres­sor, sem­pre que no el torni a moles­tar. El capellà, explica, només vol estar tran­quil i asse­gu­rar-se que no el torni a moles­tar, ja que va viure moments d’angoixa per culpa de l’afer. Ara estan pen­dents que es dicti la sentència. Però tots dos es mos­tren satis­fets d’haverš acu­dit a la justícia ter­re­nal.

Fri­go­ler, l’home que va bufe­te­jar el mossèn, ha fet una pecu­liar acció, segons ell diri­gida a “sal­var mol­tes vides”. Ha enviat una carta als alcal­des de muni­ci­pis de la riba del Ter (la Cellera, Anglès, Sant Julià del Llor, Bes­canó, Salt, Girona i Sant Gre­gori) aler­tant del risc que es tren­qui la presa de Sus­queda per culpa de l’enve­lli­ment del for­migó, i demana que for­min una comissió per asse­gu­rar que es faci un man­te­ni­ment ade­quat, com ell sap que es fa als pan­tans fran­ce­sos, i uns plans d’eva­cu­ació. Diu que parla per l’experiència de cons­truc­tor jubi­lat, i exposa que va viure a Bes­canó però que en va mar­xar per por del pantà. Ara haurà d’evi­tar acos­tar-se al poble, almenys a la rec­to­ria.