Odissea a Susqueda

Estiu del 2020. Dos joves de Rubí que no sabien que a Sus­queda ja feia tres anys que havien matat una pare­lla van deci­dir anar a acam­par en un lloc idíl·lic al cos­tat del pantà, on ja havien estat abans. Però la plàcida estada a la natura es va con­ver­tir en un mal­son. Es van tro­bar les 4 rodes del cotxe reben­ta­des i van tenir fei­nes per poder sor­tir de la riba del pantà. Ara, sabe­dors del cas de l’assas­si­nat d’en Marc i la Paula, pen­sen que van tenir molta sort d’haver-ho pogut expli­car.

Ben Mon­te­si­nos, que asse­gura que és molt pru­dent i curós con­duint, va enfi­lar amb el seu Peu­geot 306 per la pista que passa per l’antiga pedrera i voreja l’aigua. Allà on el 24 d’agost es va per­dre el ras­tre del cotxe de Marc i Paula. Ell no ho sabia. Van tra­ves­sar el petit pont sobre la riera de Rupit, van con­ti­nuar fins més enllà del mas Llo­mar i van triar un lloc per dei­xar el cotxe. “Ens va aparèixer un home que va dir que marxéssim, que allà no ens hi podíem estar, que allò era pro­pi­e­tat pri­vada, que tot aquell bosc era seu”, explica Mon­te­si­nos. Aque­lla pro­pi­e­tat és d’Oli­vier Bod­hen­gein, el belga que ara ha recons­truït la casa que estava enru­nada quan la va com­prar. Bod­hen­gein és una de les per­so­nes que asse­gura que va sen­tir trets el dia que en Marc i la Paula van des­a­parèixer, el 24 d’agost del 2017. Tot això en Ben i el seu com­pany Àngel no ho sabien. Van obeir i van mar­xar del Llo­mar. Van tor­nar enrere cap a la riera de Rupit, van dei­xar el cotxe en una raco­nada de la pista i van aga­far un sen­der vora del cor­rent per endin­sar-se bosc amunt i bus­car un bon lloc per pas­sar-hi uns dies. Però es van tro­bar un parell de sor­pre­ses. A banda de brutícia i dei­xa­lles que deno­ta­ven que algú hi havia men­jat i begut sense pre­o­cu­par-se de dei­xar l’espai net, hi havia un Citroën de color blau ben abo­nye­gat, amb els vidres tren­cats i estris d’acam­pada dins. La matrícula del cotxe des­tros­sat: 3848 BSC. Mol­tes coin­cidències de xifres i lle­tres amb la matrícula 3834 BMC de l’Opel Zafira d’en Marc i la Paula que una mà cri­mi­nal va enfon­sar al pantà l’agost del 2017. Però en Ben i l’Àngel igno­ra­ven que res d’això hagués pas­sat.

Van seguir fent camí vora la riera de Rupit fins que van arri­bar a un lloc idoni per ins­tal·lar-se, amb una gorga amb un salt d’aigua i un tros pla­ner per fer-hi estada. Un bon lloc. “S’hi estava molt bé, però era sor­pre­nent que en tot el temps no vam veure cap ani­mal, ni vam sen­tir ocells, només vam veure un peix”, recorda Mon­te­si­nos, que va sen­tir aquesta absència de vida ani­mal com un mal pre­sagi.

En canvi, van detec­tar una ines­pe­rada presència humana. Pri­mer, van des­co­brir una maquina de bom­beig i unes cano­na­des que arri­ba­ven al curs del riu i després, al cos­tat d’una rom­puda, van des­co­brir un cam­pa­ment amb una dona esti­rada en una gan­dula. Van mar­xar quan van veure que ella s’aixe­cava. I encara van veure-hi més gent: dos homes, que sem­blava que ins­tal·laven una altra bomba. Ells els van salu­dar i els altres van fer cara de pocs amics. Quan la pare­lla va deci­dir, un xic abans d’hora, donar per aca­bada la seva estada a la natura i anar a bus­car el cotxe per tor­nar cap al Vallès, es van tro­bar amb una sor­presa: tenien les qua­tre rodes reben­ta­des. Algú les havia talla­des amb una eina. Igual que algú va fer amb el caiac d’en Marc i la Paula que, el 26 d’agost del 2017, va ser tro­bat mig enfon­sat i a la deriva a les aigües del pantà. En Ben i l’Àngel això encara no ho sabien. El que van veure és que no tenien cober­tura per dema­nar auxili. Es van haver de moure fins a un punt on hi ha una font per començar a fer tru­ca­des. Les asse­gu­ra­do­res deien que no els podien anar a reco­llir a una pista recòndita, que allò no ho tenien cobert. Van tru­car a tallers i mecànics de la zona i tot­hom els deia que no els podien anar a bus­car allà on eren. Es van començar a pre­o­cu­par. Final­ment, un taller d’Amer, on ja havien tru­cat i que els havia dit que no faria el ser­vei, els va tor­nar la tru­cada i els va dir que els aju­da­ria. El mecànic va pujar fins al pantà, va treure totes les rodes del cotxe per anar al taller a bus­car pneumàtics coin­ci­dents i tor­nar a pujar amb els nous i va dei­xar aixe­cat el cotxe amb gats. En Ben i l’Àngel van anar fins a Amer amb el mecànic. Allà, men­tre espe­ra­ven que els ges­ti­o­nes­sin el canvi de pneumàtics, es van assa­ben­tar que al pantà hi havia hagut un crim i que la gent de la zona evi­tava d’anar-hi perquè hi veien molts perills, però aquell mecànic i la seva dona s’havien api­a­dat d’ells i els havien aju­dat. Un cop van tenir les rodes amb els pneumàtics, van tor­nar a pujar cap on era el cotxe. Una altra sor­presa: el cotxe era a terra. Algú l’havia inten­tat estim­bar i fer-lo caure a l’aigua, però no va tom­bar i va que­dar amor­rat a terra. Tor­nar a posar les rodes va ser un suplici per al mecànic, però ho va acon­se­guir, i en Ben i l’Àngel van poder tor­nar a casa. Ara, tenen clar que van estar en perill. “Si el mis­satge era «moles­teu, mar­xeu», pun­xant-nos les rodes no ens ho posa­ven fàcil. Què pre­te­nien?”, rumia Mon­te­si­nos.