Encerts, errors i dubtes en el misteriós cas d’Evi Anna

Quan el setem­bre del 1990 el metge forense Roge­lio Lacaci va redac­tar l’informe de l’autòpsia de la noia que havien tro­bat pen­jada a Port­bou el dia 4, hi va fer cons­tar com a carac­terística par­ti­cu­lar del cos no iden­ti­fi­cat que tenia “la callo­si­tat de l’estu­di­ant” a la falange dis­tal del dit del mig de la mà esquerra. Pas­sats 32 anys, s’ha sabut que la noia pen­jada era Evi Anna Rau­ter, veïna de la població ita­li­ana de Lana, al Tirol del Sud; que havia aca­bat uns estu­dis de comp­ta­bi­li­tat, i que, doncs, era nor­mal que tingués aquesta callo­si­tat per culpa del fre­gadís de lla­pis i bolígraf. Encer­tada obser­vació del forense Lacaci, que també la va ende­vi­nar quan va ser rotund a l’hora d’asse­gu­rar que la noia de Port­bou no podia ser l’extre­me­nya Fran­cisca ni l’ale­ma­nya Cris­tina Hem­ler quan es van fer com­pro­va­ci­ons per si el cos de Port­bou per­ta­nyia a alguna de les dues des­a­pa­re­gu­des. Lacaci, que a part de forense és ginecòleg, les va des­car­tar sense espe­rar la cer­ti­fi­cació de les emprem­tes perquè totes dues havien tin­gut fills. I ell tenia clar que la noia de Port­bou no n’havia tin­gut mai i que era més jove que les altres dues. Era estran­gera i tenia uns vint anys com a molt. En tenia dinou. Encert del forense, que va apun­tar com a causa de la mort una frac­tura ver­te­bral, amb secció medul·lar per pen­ja­ment, que con­cor­dava amb una mort suïcida que ha cons­tat sem­pre en les diligències de la Guàrdia Civil i el jut­jat número 1 de Figue­res. Per tot­hom era clar que tenien una noia pen­jada i que la feina era iden­ti­fi­car-la i així s’enten­dria per què s’havia pen­jat.

No es plan­te­java cap altra hipòtesi, però ara que la noia té un nom i una història, el forense ho veu dife­rent. Lacaci recorda que ell no va ser pre­sent en l’aixe­ca­ment del cadàver ni en la ins­pecció de l’esce­nari on es va tro­bar el cos. Error no anar a l’escena. Jus­ti­fi­cació: el forense explica que per anar als aixe­ca­ments als foren­ses no els posa­ven cotxe ofi­cial ni els paga­ven el com­bus­ti­ble i Port­bou era lluny i en aquell temps la car­re­tera era sinu­osa, de mal tran­si­tar. La noia la va veure per pri­mer cop a la taula d’autòpsies i duia el tros de soga al coll. Lacaci ha vist 30 anys després com estava pen­jada la noia a través de foto­gra­fies i ara està con­vençut que és impos­si­ble que la noia pugés sola al pi. La corda era molt curta i la branca, molt enlaire. I la noia, així consta en l’informe de l’autòpsia, no tenia feri­des ni als braços, ni a les mans, ni als peus, mal­grat que anava des­calça. Tot i que les sandàlies eren ben posa­des al cos­tat del pi (acti­tud típica dels suïcides), ara Lacaci veu impos­si­ble que la noia tota sola pogués enfi­lar-se i posar el coll dins la baga. “En aquest món només levi­ten els sants i els déus”, pon­ti­fica el forense, que aposta per la tesi que algú va pen­jar Evi Anna. “Un mínim de dues per­so­nes”, apunta Lacaci, que es decanta perquè el pen­ja­ment es fes amb la noia viva men­tre fes­sin algun joc o ritual. Altres experts foren­ses també con­si­de­ren anòmala per a un suïcidi la posició de la noia de cara al tronc, però no des­car­ten que ella sola es pengés. “Els suïcides fan acci­ons que sem­blen impos­si­bles i inex­pli­ca­bles”, indica un dels guàrdies civils que van fer l’aixe­ca­ment, que creu que la noia podria haver fet ser­vir una petita osca del tronc del pi per posar el peu i enfi­lar-se. El forense Narcís Bar­da­let, que sem­pre va col·labo­rar per inten­tar iden­ti­fi­car la noia pen­jada, està con­vençut que no hi van inter­ve­nir ter­ce­res per­so­nes. La ger­mana d’Evi Anna asse­gura que la noia no estava depres­siva, no havia tin­gut cap desen­gany amorós, estava tran­quil·la, havia aca­bat els estu­dis, que volia repren­dre més enda­vant, i estava a punt de començar a tre­ba­llar en una empresa d’expor­ta­ci­ons. El seu per­fil, doncs, no sem­blava el d’un suïcida. Els mit­jans ita­li­ans, que s’han fet un gran ressò de la notícia de la iden­ti­fi­cació, par­len que Evi Anna va ser “uccisa” (assas­si­nada) a Espa­nya, però sense tes­ti­mo­nis la pos­si­bi­li­tat d’acla­rir com va aca­bar pen­jada Evi Anna serà una tasca difícil. I judi­ci­al­ment, almenys a Cata­lu­nya, una tasca en va, perquè els delic­tes d’assas­si­nat pres­cri­uen pas­sats 20 anys. I en fa 32 que va aparèixer la noia pen­jada. El cas el podria inves­ti­gar Àustria, el país on es va eme­tre el pro­grama de tele­visió, basat en Crims, que va ser­vir perquè una espec­ta­dora iden­ti­fiqués la noia pen­jada com Evi Anna Rau­ter. En aquest país, d’on eren els joves que acam­pa­ven al cos­tat d’on va ser tro­bada Evi, no hi ha ter­mini de pres­cripció.