Rosa Betancor: cremada i desemparada

Va ser pro­ta­go­nista de la crònica negra el 2004 com a víctima d’una bru­tal agressió per part d’un home, un excom­pany que l’asset­java i que la va rui­xar amb gaso­lina i li va calar foc quan anava a pujar al cotxe per anar a tre­ba­llar a Figue­res. Rosa Betan­cor va patir cre­ma­des a bona part del seu cos i va estar mesos ingres­sada a la uni­tat de cre­mats del Vall d’Hebron, on la van sot­me­tre a mol­tes ope­ra­ci­ons. El seu agres­sor, José Andrés Olmos López, va ser con­dem­nat a una pena d’onze anys de presó per un delicte de temp­ta­tiva d’assas­si­nat i a indem­nit­zar Rosa Betan­cor amb 275.00 euros per les seqüeles de les cre­ma­des que li va cau­sar, i se li va impo­sar una ordre d’allu­nya­ment de la víctima per un període de deu anys. Gai­rebé vint anys després, Rosa Betan­cor, que ara viu a Roses, no ha cobrat res de la indem­nit­zació que van impo­sar al con­dem­nat, que es va decla­rar insol­vent i que, segons asse­gura, només va estar mate­ri­al­ment empre­so­nat tres anys i mig. L’ordre d’allu­nya­ment sí que encara és vigent perquè es va pror­ro­gar, però, segons relata Betan­cor, Olmos està en para­dor des­co­ne­gut. Els Mos­sos que fan segui­ment del seu cas li han expli­cat que des del 2013 no tenen cap ras­tre d’ell. No és al domi­cili que li cons­tava i tam­poc han detec­tat que hagi fet cap tràmit, ni que se li hagi posat cap multa... Està des­a­pa­re­gut. Betan­cor explica que tots aquests anys, tot i les greus seqüeles que pateix i que els met­ges ja li han adver­tit que ani­ran a més, ha hagut de sobre­viure pels seus pro­pis mit­jans. Explica que ha pro­vat tres vega­des de dema­nar una inva­li­desa, però l’INSS la hi ha dene­gat cada vegada. Ha hagut de tre­ba­llar en fei­nes diver­ses, i la dar­rera, de car­nis­sera, la va per­dre perquè li fallava la força als braços per culpa de les seqüeles. Actu­al­ment és a l’atur, cosa que li impe­deix de tra­mi­tar altres ajuts. Rosa Betan­cor es queixa que mai ha rebut prou suport de l’admi­nis­tració a l’hora d’encar­ri­lar-la per obte­nir aju­des econòmiques. “Ara fa poc m’he assa­ben­tat que com a víctima de la violència mas­clista tinc dret a una indem­nit­zació, però m’estan pas­se­jant, l’assis­tenta de Roses em va dir que l’havia de tra­mi­tar a la Gene­ra­li­tat a Girona, i allà em van reme­tre altre cop a Roses. M’estan mare­jant”, lamenta Betan­cor, que afe­geix que tam­poc ha tin­gut mai un suport psi­cològic per a ella i per a les seves filles. “La petita, que era amb mi el dia de l’agressió, sem­pre ha tin­gut por i s’ha apun­tat a kick­bo­xing”, explica. Reclama que les admi­nis­tra­ci­ons s’omplin menys la boca amb pro­gra­mes d’atenció a les vícti­mes i que siguin efec­ti­ves de debò. Però ella con­ti­nuarà llui­tant i fins i tot ha con­tac­tat amb altres dones que han pas­sat el mateix cal­vari que ella i que tenen cre­ma­des per culpa d’un agres­sor, per ofe­rir-los suport psi­cològic i enco­rat­jar-les. “Poca gent sobre­viu a cre­ma­des com les meves. Jo vaig tor­nar a néixer, i va ser per llui­tar”, con­clou.