Un article que ha salvat una vida

“El diari ens ha salvat. Hola, Joan,

Com que no tinc el correu de la periodista Tura Soler, t’ho agrairia si li poguessis fer arribar tot el nostre profund i etern agraïment.

L’article signat per ella que va sortir publicat el dia 26 d’abril i que explicava com es feia la maniobra de Heimlich ens ha salvat.

El vaig llegir i rellegir, ja que ho explicava d’una manera molt entenedora, i posant-hi molta atenció per si alguna vegada podia ser útil a algú.

El que no em pensava és que al cap d’una setmana li hauria de practicar al meu net de 13 anys quan estàvem tots dos a casa i li va quedar un tros de poma a la gola. Veient la gravetat del moment i que tenia dificultats per respirar, vaig actuar amb molta rapidesa i amb una seguretat extrema pel fet de saber com es feia. Al primer intent ja la va expulsar. No sé què hauria passat si no hagués llegit l’article.”

Aquest escrit el va fer arribar al director del diari la Isabel, una àvia a qui ara el seu net anomena “bombera” perquè el va salvar quan es va ennuegar. Aquest escrit és millor que qualsevol premi que se li pugui concedir a un periodista. Llegir-lo em va fer posar la pell de gallina. D’una banda, una gran satisfacció de veure que, gràcies a la lectura de l’article, l’àvia va saber què fer i, d’una altra banda, un neguit de pensar el que hauria pogut passar si la Isabel no hagués sabut què fer perquè no hagués vist l’article o que jo no hagués escrit i publicat aquell tema, que vaig descobrir per casualitat, pocs dies abans que el nen s’ennuegués. Fins i tot em costa de creure que un article hagi servit per salvar una vida. Però tal com ho explica la Isabel, la salvadora material, sembla que hi ha tingut molt a veure. L’article al qual es refereix l’àvia “bombera” el va publicar aquest diari el 26 d’abril i es titulava: Un ciclista salva de morir un conductor ennuegat. Explicava el cas del popular ramader Joan Pastoret, que es va ennuegar amb una ametlla metre conduïa, i que la providència va fer que passés un ciclista quan ja no podia respirar i que aquest noi, a peu de carretera, li fes la maniobra de Heimlich in extremis i aconseguís fer-li expulsar l’ametlla que li obstruïa la gola i salvar-li la vida. En el mateix article explicava el cas de dues dones, totes dues de 68 anys, que havien mort ennuegades, l’una a Puigcerdà i l’altra a Sant Pau de Segúries, tot i que familiars seus havien intentat fer-los la maniobra de Heimlich. I, finalment, com solc fer sempre que he hagut de fer una notícia d’un cas d’ennuegament, explicava què és la maniobra de Heimlich, que deu el seu nom a Henry Heimlich, un metge dels Estats Units que va ser qui va desenvolupar la manera de desobstruir la tràquea en casos d’ennuegament i que va morir el 2016 als 96 anys. I, en vista que pot ser útil, ho torno a explicar i aquest cop ho acompanyo d’un gràfic orientatiu.

Davant d’un ennuegament s’ha de provar de fer l’anomenada maniobra de Heimlich, una compressió abdominal, a la persona ennuegada per aconseguir fer expulsar el tros d’aliment o objecte. En cas de practicar-la a una altra persona, se l’ha d’abraçar des de l’esquena i posar un puny a l’abdomen i agafar-lo amb l’altra mà i, després, fer pressió fortament cap al centre de l’estómac. En el cas que la persona que s’ennuega estigui sola, es pot fer la maniobra, però servint-se d’una cadira pressionant per sota de les costelles amb l’ajuda del respatller.

Les morts per ennuegament, que en les estadístiques forenses es comptabilitzen com a accidentals, són força habituals. Experts en medicina proposen que la maniobra de Heimlich s’ensenyi a les escoles. Suposo que tothom hi està d’acord.