Successos

El quadern negre

Tura Soler

Escenes de Susqueda (16): l’hora de la mort

Una parella d’excursionistes sent petar trets després que durant dos minuts sonés música màquina

Dijous 24 d’agost del 2017.

La Pilar i l’Emili són una pare­lla de Mont­gat que fa ruta sen­de­rista, i la dar­rera nit l’ha pas­sat a l’hos­tal del Coll, al cor de les Gui­lle­ries. Després d’esmor­zar, car­re­guen les mot­xi­lles per fer la ruta del dia: del san­tu­ari del Coll a Sant Martí Sacalm. Sur­ten a dos quarts de nou. Fora de l’hos­tal no hi ha gaire movi­ment. Es fixen en una auto­ca­ra­vana i en alguna per­sona que bada mirant les vis­tes cap al pantà i la ras­te­llera d’impres­si­o­nants cin­gle­res de Rupit, el far…

Arri­ben per un camí de terra a l’embar­ca­dor. Hi ha un cotxe petit, un Citroën Saxo, apar­cat al començament de la rampa. No hi ha ningú al vehi­cle.

Pas­sen el pont, senya­lit­zat amb una cinta i encara amb la barana tren­cada des de la tragèdia del cotxe que s’hi va estim­bar. Con­ti­nuen per la car­re­tera asfal­tada que voreja el pantà en direcció cap a la paret de la presa. Des de la car­re­tera, veuen que al final de la rampa de bai­xada de les bar­ques hi ha una moto, una Maxis­co­o­ter, ben urbana. Al cos­tat de la moto, un home amb el tors nu. Du una mena de gra­nota negra i no en té posada la part de dalt. Con­ti­nuen la seva ruta. L’Emili s’atura de tant en tant a fer fotos. A les 09.55 fa una foto i a les 10.06, una altra, que cap­ten, a l’altra banda, un pun­tet que s’ha mogut d’una ins­tantània a l’altra, que podria ser un home. Al seu dia, els Mos­sos vali­da­ran les fotos com a coar­tada de Bar­to­meu Soler, l’home de la bar­raca.

Ja són molt a prop de la paret de la presa. Ara es cre­uen amb un cotxe blanc petit conduït per un home gran que va tot sol. La Pilar camina davant de l’Emili, que va fent fotos. Tra­ves­sen la paret de la presa cap a l’altre cos­tat i es tro­ben amb una família, un home, dues dones i un nen, que par­len en cas­tellà, que venen de l’altre cos­tat. Aquesta gent asseu una estona el nen a sobre de la barana, men­tre ells miren cap avall, al cos­tat sec; la paret fa 137 metres.

La Pilar ja ha tra­ves­sat el via­ducte i veu que puja un cotxe fosc, que s’atura un moment. Li sem­bla que a dins hi ha una pare­lla jove. El cotxe enfila per la car­re­tera estreta i sinu­osa que puja cap a la pedrera, el camí que també fan ells. Des de la pedrera, a les 10.39, l’Emili dis­para la càmera cap a la riera de Rupit i no s’adona que capta, enmig de l’arbrada, el que els Mos­sos un dia dedui­ran que és la capota del Land Rover de Jordi Magentí, el pes­ca­dor que incri­mi­na­ran.

Sen­ten música. És estri­dent, tipus màquina.

—Deu venir dels alta­veus d’un cotxe, perquè se sen­ten molt més inten­sos els bai­xos que els aguts —dedu­eix l’Emili.

La música la sen­ten durant uns dos minuts. Després, para en sec i sen­ten unes deto­na­ci­ons. Qua­tre o cinc.

—Què és, això? Petards? O és que hi ha caçadors? —pre­gunta la Pilar.

L’Emili no ho veu clar, que siguin petards. Li sem­bla que són trets i que han de ser d’arma curta, perquè han petat secs, no han fet el ressò que fa una esco­peta de caça. S’afa­nyen. No els fa gràcia la situ­ació. Són les 11.26. La pare­lla que la Pilar ha vist que pujava amb un cotxe és morta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia