El pèrfid pla de l’assassí de la Carla

Toni Montpart Tejada, l’autor confés de l’assassinat de la Carla Fernández Gutiérrez, va enginyar un pla pervers per fer veure que ell, preocupat perquè la Carla no li responia les trucades, anava al pis i trobava el cadàver de la noia. Blanca Gutiérrez, la mare de la noia, explica que el dijous 27 de juliol en Toni la va anar a esperar a la sortida de la seva feina (en un dels gratacels prop de la Devesa) i li va dir que l’acompanyés al pis de la noia, al carrer Bilbao, i li obrís la porta per anar a mirar si li havia passat res, perquè la noia no li contestava i tampoc l’havia trobat a l’hotel Peninsular, on ella treballava de recepcionista. La Blanca, que coneixia el noi, que havia estat company de pis de la seva filla i que ara l’assetjava perquè no es resignava a tenir-hi només una relació d’amistat, inicialment va pensar que la Carla s’havia amagat a la feina per no haver-hi de parlar o havia dit als companys que donessin alguna excusa per esquivar-lo. Però el noi, que coneixia hàbits de la família i sabia que la Blanca tenia claus del pis, li anava insistint i la va seguir caminant fins a l’antiga estació del tren d’Olot. Allà, recorda ara la Blanca, es va asseure en una pilona i hi va haver un moment que va exclamar alguna cosa com: “Se me’n va anar el cap.” En aquell moment no ho va entendre com ho entén ara. Allò era una confessió. “Si llavors hi hagués caigut l’hauria matat jo mateixa”, diu la Blanca, que es va desempallegar del noi per no acompanyar-lo al pis de la Carla i va anar a dinar. Però, intranquil·la, després va anar a l’hotel i quan li van dir que la Carla, responsable i complidora, no hi havia anat, va córrer cap al carrer Bilbao, tement el pitjor, i quan va ser a prop del bloc de la Carla va veure els llums dels vehicles d’emergències i policials i va saber que els mals presagis s’havien complert. “Vaig preguntar si era morta i em van dir: «No presenta signes compatibles amb la vida»”, explica la mare, que es va haver de quedar a baix. A dalt, al replà, en Toni va passar de testimoni a sospitós quan davant d’un mosso va tornar a pronunciar: “Se me’n va anar la mà.” Però abans de la confessió el noi va fer el paper de l’amic preocupat que va anar a mirar si li havia passat res a la Carla i la va trobar morta. Com que la Blanca no li va obrir la porta va convèncer la veïna del quart pis i des d’allà, ell, practicant de parkour, es va despenjar fins al tercer i va sortir al replà cridant que hi havia una noia morta. L’havia matat ell quan la nit abans la va assaltar disfressat. Ara la Blanca entén que el seu pèrfid pla consistia a fer que ella obrís amb la clau, entressin junts i ell aprofitar per llençar-se a sobre el cos fent veure que intentava reanimar-la i d’aquesta manera contaminar l’escena i justificar-se si es trobaven empremtes seves. I dirigir les sospites cap al xicot de la Carla. Cosa que, per moments, va aconseguir. Ara en Toni és a la presó i la Blanca exerceix l’acusació.