‘Rigor mortis’, la historia de “Narcís I, el fascinant”

Dimecres vam fer la presentació de Rigor mortis, el meu llibre sobre la vida, els casos, les peripècies i les reflexions del forense Narcís Bardalet. La presentació es va fer en un espai singular atenent al món literari, el tanatori Vicens de Figueres, però l’afluència de públic i l’expectació generada van deixar constància que era un espai ben adient per a un acte com aquest. De fet jo ja havia participat en una xerrada sobre morts enigmàtiques amb el mateix Narcís Bardalet a la mateixa sala de cerimònies on es va presentar el llibre sobre el sempre enigmàtic i fascinant forense, que es va fer famós i popular per l’embalsamament de Dalí, però que guarda molts i molts més casos interessants. Jo, com a autora de Rigor mortis, soc molt afortunada perquè puc fer les presentacions amb el protagonista del meu llibre al costat. No hi deu haver gaires autors que puguin fer el mateix. I encara menys els que fan relats de ficció. I mira que les històries i aventures de Bardalet superen ben bé la ficció. I gaudir de la presència de Bardalet, a més, és assegurar el tret i garantir que el públic no s’avorrirà. Aquest forense singular, el científic que creu en Déu, és un orador excepcional que, amb el seus silencis estudiats o espontanis, manté l’atenció dels espectadors fins al final.I sempre sorprèn. Fins i tot a mi, que he passat hores i hores escoltant-lo, he compartit aventures i desventures amb ell i he escrit llibres sobre ell. Semblava que anava a fer un discurs ortodox sobre els avenços que havia suposat per a la investigació criminal l’aparició de l’ADN, aquest sistema d’atrapar criminals molt més efectiu que la dactiloscòpia, quan en Narcís es dirigeix a la sala i, passant la seva mirada per entre el públic (semblava o volia fer semblar que es dirigia a algú en particular), va advertir: “Nano, ara que hi ha ADN, si tens fills escampats, un consell: assegura’t que t’incineris, perquè si no pots deixar un problema gros.” I llavors va explicar el cas en què ha intervingut ara fa poc, va dir, d’un important bodeguero (paraula textual de Bardalet), que tothom va entendre que no es referia a un gos de la raça que anomenen així, sinó a un empresari que gestionava cellers. El que havia passat era que, després de la mort del bodeguero, va aparèixer una noia russa amb un noiet, dient que era el fill de l’empresari. I feta exhumació i la prova d’ADN, comprovat que el fill de la russa era de la regàlia dels dels cellers. I ara, a compartir propietats i empreses. “Recordeu: feu-vos cremar!”, va insistir el forense que tants cadàvers ha embalsamat i alguna mòmia ha analitzat. Té el do de sorprendre i de delectar l’audiència. I en un gest també fora de guió, el forense més mediàtic va demanar que hi compartissin escenari i protagonisme els metges forenses que havien format part del seu equip abans de la seva jubilació. Els seus lleials companys. Hi eren Anna Figueres i Anna Hospital, puntals de la medecina legal a Girona, i Jaume Russell, el forense que més quilòmetres fa, perquè opera a la Cerdanya, el Ripollès i la Garrotxa. “Formen part de la meva biografia”, va dir, orgullós, Bardalet.