Drets vulnerats, proves nul·les, droga inexistent

El jutjat penal número 1 de Girona ha absolt Jordi Magentí Gamell, el sospitós del doble crim de Susqueda, i el seu fill, Jordi Magentí García, del delicte de tràfic de drogues pel cas de la plantació de marihuana que es va trobar pels volts del pantà. La sentència del magistrat Rafael Ponce, que arriba un any i set mesos després del judici, fa una relació de fets no provats:

-No consta provat que Jordi Magentí i el seu fill es posessin d’acord amb una tercera persona per comprar 4 quilos de marihuana per revendre-la.

-No consta provat que a casa de Jordi Magentí (pare) es trobessin estris pel cultiu de marihuana.

-No consta provat que a casa de Jordi Magentí (fill) es trobessin 282,90 grams de marihuana, 69 d’haixix, estris, ni 23.140 euros de la venda de droga.

-No consta provat que entre el juny i l’agost del 2017 pare i fill mantinguessin una plantació de marihuana a Osor

La sentència no té en compte cap de les proves que el fiscal aportava per demanar una condemna de 3 anys de presó i multa de 60.000 euros per a pare i fill perquè es van obtenir de manera il·lícita, vulnerant els drets fonamentals de la intimitat, la inviolabilitat del domicili i de les comunicacions. Ha donat la raó a la defensa, Benet Salellas, que va argumentar que les escoltes amb micròfons que es van fer a casa de Magentí havien de ser nul·les perquè es van acordar per la investigació del cas del doble crim i només incloïen les converses entre Jordi Magentí i la seva dona, Nancy Londoño. En escoltar converses entre els Magentí i la seva mare i àvia que podien vincular-los amb afers de droga, els Mossos van demanar una ampliació de la sonorització que agafés totes les converses del domicili. Ho van aconseguir a través de la interlocutòria del jutjat del 10 de febrer del 2018, que ara la sentència declara nul·la perquè suposava una “ingerència indiscriminada”, sense prou fonament. Per tant, tot el que es va saber a partir d’aquestes escoltes no existeix. Teoria de l’arbre enverinat. La sentència tampoc té en compte la confessió que cultivava marihuana que va fer Jordi Magentí (pare) a un mosso quan li escorcollaven la casa. No va ser espontània, era buscada per l’agent, procurant que la conversa no la sentissin l’advocada i el jutge, sense haver-li ofert garanties ni llegit els drets. I respecte a la plantació de marihuana, l’única prova que podria estar al marge de la contaminació de les proves viciades i nul·les, el jutge considera que no ha quedat provat ni que existís ni tampoc que es pogués atribuir als Magentí. La sentència mostra la seva estranyesa que, tot i haver-los alertat de la presència d’una plantació el juny del 2017, els mossos no hi donessin importància fins al setembre i que els agents que hi van anar no arrenquessin mostres, fessin diligències i investiguessin qui era el propietari del terreny. La plantació tampoc existeix a ulls de la justícia. “S’ha de concloure que tot es basa en conjectures dels agents actuants”, exposa. Uns agents actuants que van declarar al judici de manera poc explícita. Uns agents, el 4767 (Salvador Horta Muntané García-Jubany) i el 11.879 (Óscar Hernández Rojo), que van declarar com a particulars perquè ja havien estat cessats en les seves funcions. Ells també estan imputats per tràfic de droga. Aviat els jutjaran.