La ceba màgica i el savi endevinador del temps

Els mesos de gener i febrer poden por­tar neu, la pri­ma­vera serà ben plu­josa; l’estiu i la tar­dor, molt secs, i les dar­re­ries de l’any, els mesos de novem­bre i desem­bre, tor­na­ran a ser plu­jo­sos. En total el 2024 hau­rien de caure uns 1.100 litres d’aigua. És el que ha mar­cat la prova de la ceba que va fer la nit de Sant Sil­ves­tre (com marca la tra­dició) el meteoròleg afi­ci­o­nat Josep Gra­bu­losa, en Pep Puet de Santa Pau. L’ora­cle de la pre­dicció del temps. L’expec­tació era màxima diu­menge a la nit al bar de Can Pauet per veure el savi de la ceba en plena actu­ació fent la dis­secció de les cebes (per asse­gu­rar, fa més d’una prova) per extreure’n dotze clo­fo­lles de cadas­cuna, ali­near-les en fila, posar una culle­rada de sal a cada clo­fo­lla, per aca­bar dis­po­sant les file­res als fines­trals, a sol i serena. A espe­rar si durant la nit, la sal s’ha liquat o ha que­dat seca. Les clo­fo­lles (cada una repre­senta un mes) molles mar­ca­ran mesos plu­jo­sos; les seques, mesos de sequera. Fas­ci­nats es mos­tra­ven els visi­tants pro­vi­nents de l’Empordà i alguns del Vallès que van tenir el pri­vi­legi de veure actuar en directe el mag de la ceba. Alguns es van empor­tar una ceba de regal per poder fer, amb les ins­truc­ci­ons apre­ses, la prova a casa. La prova de la ceba, s’ha d’adme­tre, no té una base científica gaire clara, però forma part d’un cos­tum ances­tral, reco­llit al cos­tu­mari de Joan Ama­des, que s’ha man­tin­gut al llarg dels segles i que es con­ti­nua fent a mol­tes cases de pagès. Ara, per les xar­xes, sabem que és una prova que també es fa a la llu­nyana Tran­silvània i segu­ra­ment en tots els racons del món on es plan­ten cebes. I en Pep Pauet, mecànic de pro­fessió a part d’ende­vi­na­dor, admet que la prova de la ceba raneja la màgia, però asse­gura que és “d’eficàcia pro­vada”. Per mala for­tuna, té raó. L’any pas­sat la ceba va mar­car un 2023 sec i la rea­li­tat li ha donat la raó. Estem patint una sequera com fa anys que no s’havia vist, i ara més que mai tot­hom està pen­dent de si la ceba albira l’anhe­lada pluja.

I l’ende­vi­na­dor del temps que algun beneit un dia va ano­me­nar “el boig de la ceba” (a ell li fa molta gràcia) s’ha con­ver­tit en un feno­men de mas­ses. El dar­rer cap de set­mana el telèfon de Can Pauet, que també és la seu de l’estació mete­o­rològica del poble (aquí la màgia i la ciència es donen la mà) no ha parat de sonar. Tele­vi­si­ons que volen con­cer­tar entre­vis­tes perquè el mag de la ceba els faci una demos­tració davant de les càmeres. Els que no heu tin­gut el pri­vi­legi de veure’l en directe, segur que us el tro­ba­reu a la pan­ta­lla els pro­pers dies. Al llarg de l’any, en Pep se’n fa un tip, d’esclo­fo­llar cebes en públic i esce­ni­fi­car la prova de la pre­dicció davant de peri­o­dis­tes, però també de grups de turis­tes o estu­di­ants. Fins i tot fa ses­si­ons a domi­cili i en esco­les, ins­ti­tuts o geriàtrics. I paci­ent i generós, en Pep regala el seu temps i el seu bon saber als visi­tants, con­ver­tint-se en un gran pro­mo­tor turístic de la població. Ningú pot negar que si la ceba no ende­vina el temps, fa pas­sar el temps de forma ben dis­treta i encara aporta bones anècdo­tes per expli­car. Com la del dia que el meteoròleg tenia tot el para­ment de clo­fo­lles amb sal per fer una demos­tració a un grup d’estu­di­ants i van aparèixer un grup de turis­tes fran­ce­sos. I al crit de dégus­ta­tion els fran­ce­sos van fer pas­sar coll avall les clo­fo­lles sala­des de la demos­tració.