Crims a Sant Fruitós

“Crim parricida a l’Utset.” “L’estranya mort d’un carreter.” “La iaia de Cal Timoteu.” “Millor la presó que viure al carrer.” “El venedor de la mort.” “Infanticidi.” “Terra ensangonada a les Planes.” “Tragèdies al carrer del Padró.” “Crim a les monges.” Aquests són els títols dels nou capítols que configuren Relats de crims a Sant Fruitós de Bages, el llibre que acaba de publicar Jaume Grandia (1942) i que recull casos d’assassinats perpetrats a la població durant els segles XVIII i XIX. L’obra no inclou el cas més conegut i que més transcendència mediàtica ha tingut: la mort d’un assaltant a la casa dels Tous per part de Lluís Corominas. L’explicació és clara: “El cas dels Tous és del segle XX”, remarca Grandia. I ell el que ha fet és rescatar de l’oblit i recuperar casos dels dos segles anteriors. Grandia, que hi inclou un recull de formes d’execució de la pena de mort durant la història i un capítol específic sobre els sistemes emprats a l’Estat espanyol, relata que la idea d’escriure aquest llibre va sorgir en la presentació de Les degollades de Folgueroles, quan el seu autor, Joan Vilamala Terricabras, li va comentar que a Sant Fruitós també s’havia comès un parricidi que havia tingut molta transcendència com el cas de les noies de Folgueroles. I Grandia va fer cas a Vilamala i es va posar a investigar casos ocorreguts a Sant Fruitós, el seu poble. “No és que sigui un poble amb gaires fets delictius de sang, però penso que la violència els humans ja la portem amb el nostre caràcter”, va exposar Grandia en la presentació, recordant el primer fratricidi de la història, el de Caín i Abel. Rebuscant, va trobar tots aquests casos que ha recopilat. Grandia, que abans de posar-se a escriure havia treballat de comptable, relata crims reals, però en algun cas ha canviat el nom dels protagonistes per no ofendre els descendents que encara viuen a Sant Fruitós i hi ha inclòs una història que “és fruit d’un somni; més ben dit, d’un malson”. I el llibre podria ser més llarg. El dia de la presentació revelava que, quan el llibre ja era a la impremta, li havien explicat un altre crim ocorregut a Sant Fruitós: dues dones que van matar un capellà. Però aquest cas haurà de ser per a un segon volum, que, per ara, Grandia no preveu. El que va quedar clar en la presentació és que l’obra que signa Jaume Grandia ha tingut la col·laboració i el suport de tota la seva família, des de la seva dona, Pilar Borràs, fins als germans, els fills, els nets... Tots els que d’alguna manera estan vinculats amb el cognom Grandia. I la gent del poble va respondre en massa a la convocatòria i va omplir la biblioteca. No hi va faltar Joan Vilamala, el culpable que Grandia, que té vuit llibres més sobre temàtiques diferents, hagi perpetrat aquesta obra sobre fets criminals. Tampoc hi va faltar l’artista santfruitosenc Agustí Penadès, que als 88 anys continua fent obres grandioses. Va ser un gran dia.