La majordona aparedada

Conta la lle­genda que fa anys el capellà de Vila­nant va pre­nyar la major­dona, la va matar i va apa­re­dar el cadàver sota l’escala de la rec­to­ria. Una història que al poble tot­hom explica però que ningú sap situar en el temps ni posar noms als pro­ta­go­nis­tes.

“Senyora alcal­dessa, hau­ria de venir perquè hem tro­bat un ossos”, és la tru­cada que va rebre Anna Palet, alcal­dessa de Vila­nant, el 3 de desem­bre del 2021, de part dels obrers que tre­ba­lla­ven en la remo­de­lació de l’antiga rec­to­ria per fer el nou ajun­ta­ment. Palet, que sem­pre ha tin­gut molt pre­sent la lle­genda de la major­doma apa­re­dada, que ella mateixa a vega­des explica als nens de l’escola, va córrer cap a la rec­to­ria i va poder veure els ossos. Just sota l’escala. La lle­genda feta rea­li­tat? Els obrers van anar reco­llint els ossos –hi havia un crani– pro­cu­rant que no els mal­me­nes­sin. “Costa d’enten­dre com fent anar la pico­na­dora els obrers van dis­tin­gir que hi havia ossos humans”, remarca Palet. El que menys volia l’alcal­dessa era haver d’atu­rar les obres per fer exca­va­ci­ons, però va dema­nar als obrers que anes­sin mirant amb compte per si hi havia més esque­lets entre la rec­to­ria i l’església, per si podia haver-hi un antic cemen­tiri. No n’hi havia més. Només l’esque­let, que van recom­pon­dre fins on van poder, sota l’escala. Allà on diu la lle­genda que el capellà va apa­re­dar la major­dona. Davant la pos­si­bi­li­tat que hagues­sin des­co­bert el cadàver de la víctima d’un crim, per més pres­crit que sigui, l’alcal­dessa va avi­sar els Mos­sos, que van incoar un pro­ce­di­ment habi­tual davant la tro­ba­lla de res­tes huma­nes en con­di­ci­ons sos­pi­to­ses, ho van comu­ni­car al jut­jat i es va fer l’aixe­ca­ment del cadàver amb la presència del metge forense i es va enviar l’esque­let al jut­jat de Figue­res que estava de guàrdia, que va incoar diligències i va enviar els ossos a l’Ins­ti­tut de Medi­cina Legal per fer un estudi forense antro­pològic per inten­tar deter­mi­nar l’anti­gui­tat, el sexe i l’edat de la per­sona morta..

Han trans­cor­re­gut més de dos anys i l’Ajun­ta­ment de Vila­nant no ha rebut cap dada sobre l’esque­let, i per això ara l’alcal­dessa està fent ges­ti­ons per saber on és i també ha dema­nat al Bis­bat que li faci­liti la llista de tots els rec­tors assig­nats a la parròquia de Vila­nant els dar­rers segles per si poden posar nom al capellà de la lle­genda, que podria ser rea­li­tat. Men­tre espe­ren les dades judi­ci­als i eclesiàsti­ques reals, la història del crim de la rec­to­ria de Vila­nant ja té la seva lle­genda escrita de la ploma de l’escrip­tora Isa­bel Guz­man, que l’ha titu­lat Videte, vigi­late et orate, com la ins­cripció que hi ha gra­vada en una llinda recu­pe­rada de la rec­to­ria que l’alcal­dessa ha con­ser­vat a la porta de l’ajun­ta­ment. El lli­bre el pre­sen­ta­ran el dia 14 en el marc de la festa major amb l’assistència del forense Narcís Bar­da­let, que apor­tarà la visió científica sobre ossos i esque­lets.