No oblidem la Carla

Diver­sos par­la­ments, sen­zills i emo­tius, van ser l’eix de l’home­natge que es va fer el 26 de juliol davant de l’ajun­ta­ment de Girona a la Carla Fernández Gutiérrez, la noia de 27 anys que va ser assas­si­nada pel seu excom­pany Toni Mont­part Tejada al pis d’ella al barri de Sant Narcís de Girona. Un dels par­la­ments el va fer la mare de la víctima, Blanca Gutiérrez, que lluita i no dei­xarà de llui­tar perquè es faci justícia per a la seva filla i perquè no passi a la història com un número a les estadísti­ques. Per visi­bi­lit­zar la víctima, en l’acte hi era pre­sent un gran retrat de la Carla en un pedes­tal de fusta i es van fer unes samar­re­tes amb la foto­gra­fia d’ella per repar­tir entre els assis­tents. Blanca Gutiérrez remarca la importància que a les vícti­mes se les iden­ti­fi­qui amb noms i cognoms, i explica que per con­vo­car amics i cone­guts de la Carla a l’acte d’home­natge va tru­car a gent que tenia arxi­vats en una agenda i es va sor­pren­dre que alguns des­co­ne­gues­sin que “la noia assas­si­nada a Sant Narcís” que havien dit a les notícies era la Carla que ells conei­xien. L’acte, en què va par­ti­ci­par l’alcalde de Girona, Lluc Sale­llas, va coin­ci­dir jus­ta­ment amb la mani­fes­tació, molt més soro­llosa, que van fer els fami­li­ars de les vícti­mes del tiro­teig de la nit de Sant Joan al barri de la Font de la Pólvora, que cla­ma­ven perquè els Mos­sos no havien detin­gut els cul­pa­bles, que han fugit, des­ter­rats, com marca la llei gitana.

Quan fa un any del crim, judi­ci­al­ment el cas de Carla Fernández, recep­ci­o­nista d’hotel, està encara en fase d’ins­trucció i l’autor confés, en presó pre­ven­tiva al Puig de les Bas­ses, on se li prac­ti­ca­ran peri­ci­als per cali­brar el seu estat men­tal. Toni Mont­part era tre­ba­lla­dor d’una piz­ze­ria, prac­ti­cant de parkour (moure’s sal­vant obs­ta­cles urbans), afi­ci­o­nat als vide­o­jocs bèl·lics, amb inten­ci­ons d’anar a com­ba­tre a la guerra d’Ucraïna al cos­tat rus i amb una càrrega de frus­tració i res­sen­ti­ment. Havia estat com­pany sen­ti­men­tal de la Carla i després va ser com­pany de pis d’ella, però el noi no es resig­nava a ser només amic seu. La nit del dime­cres 26 de juliol del 2023 es va dis­fres­sar amb una des­su­a­dora amb caputxa, mas­ca­reta i guants per entrar al pis de la Carla i allà la va esca­nyar. I l’endemà, simu­lant estar pre­o­cu­pat perquè la seva amiga no li con­tes­tava al telèfon, se les va engi­nyar per entrar a l’apar­ta­ment de la noia (es va des­pen­jar des del quart al ter­cer pis) i després en va sor­tir cri­dant que era morta i dema­nant ajuda als veïns. La seva estratègia era jus­ti­fi­car que havia tocat coses per si hi tro­ba­ven ves­ti­gis seus i inten­tar cul­pa­bi­lit­zar el noi amb qui sor­tia la Carla, però final­ment es va enfon­sar i, allà al replà mateix, va con­fes­sar que l’autor era ell.