Misteris a Vilanant

Unes 400 persones van assistir dimarts al vespre a Vilanant a la presentació de la llegenda Videte, vigilate et orate, escrita per Isabel Guzman i il·lustrada per Leonard Beard, que es basa en uns relats orals sobre l’assassinat d’una majordona del poble a mans del capellà, que la troballa d’un esquelet durant unes obres ha fet passar del pla de la llegenda al de al realitat. Conta la llegenda que fa anys el capellà va prenyar la majordona, la va matar i la va aparedar sota l’escola de la rectoria. I sota l’escala de la rectoria, mentre feien les obres del nou ajuntament, els obrers hi van trobar un esquelet humà. Una història que l’alcaldessa, Anna Palet, ha volgut convertir en identitària del poble de Vilanant amb l’edició del llibret i una presentació apoteòsica que va tenir la participació del forense Narcís Bardalet, que hi va posar el granet científic i irònic. Bardalet es va remetre a la llegenda que diu que la comarca de l’Empordà va néixer de la relació entre un pastor i una sirena. “No me la crec perquè s’escapa dels cànons de la lògica i la ciència.” Diferent de la llegenda de Vilanant. “Aquí es parla d’un crim i han aparegut uns ossos allà on n’havia de ser l’escenari. Me la puc creure. Hi ha lògica i ciència”, va relatar el forense, afegint-hi que li agradaria analitzar els ossos, que només ha vist en foto. A les fotos no hi ha vist cap crani sencer ni la pelvis, els dos fragments que més podrien assenyalar si es tracta d’un home o una dona. Els ossos van ser enviats al jutjat i l’alcaldessa Anna Palet no pensa desistir fins que li diguin quin resultats han donat les anàlisis forenses. Ella treballa per intentar posar nom als protagonistes d’aquesta història i circumscriure-la en una època més precisa. Anna Palet va aprofitar l’acte de dimarts per aportar més intriga a l’apassionant història, revelant uns fets inaudits que li van passar en aquest edifici on ara hi ha l’Ajuntament, on ella ha conservat la pedra amb una calavera dibuixada i la inscripció “Videte, vigilate et orate” i també el número 666, que, és clar, tothom relaciona amb el diable. Palet crida a la taula la seva gossa Berta, que, diu, és protagonista d’aquesta història. L’alcaldessa relata primer el que tothom ja sap, que ella va pertot amb la Berta, i després, que quan van estrenar l’ajuntament, la Berta no volia entrar-hi de cap manera. L’havia d’agafar a coll per dur-la al seu despatx i la gossa procurava marxar cames ajudeu-me. “Em van dir si hi havia passat alguna cosa, en aquell edifici; que podria ser que captés energies negatives”, va desvelar Palet. I... va trobar una empresa de neteja d’energies que li va assegurar que ho deixarien net. I dit i fet. Els operaris van fer la neteja, que incloïa posar-hi molt d’encens, i en acabat li van dir que esperés que marxés la ferum, però que ho tenia “ben net”. I la Berta ja no va posar més oposició per acompanyar l’alcaldessa a l’ajuntament. La revelació va deixar el públic aclaparat i va provocar la reacció del científic de la taula. “Jo, d’energies només conec les d’Endesa, Repsol, Iberdrola...”, va etzibar Bardalet, arrencant la rialla del públic, ansiós que s’esclareixi la història de la seva antiga rectoria. Una veïna, custòdia de la veu dels seus avantpassats, va indicar una dada clau: sota l’escala, just on hi havia el cadàver, hi havia hagut la fossa de la comuna, que després va ser tapada. Un bon lloc per amagar el cos del delicte, sense haver de cavar un forat. Bardalet també hi va veure lògica. Continuarà...