“Ja són els nostres bombers”

Plan­tat vora un vehi­cle dels bom­bers de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya, al mig d’un car­rer reco­bert de fang, amb cot­xes des­tros­sats escam­pats pels cos­tats i amb un tràfec inces­sant de grues, trac­tors, dis­po­si­tius d’emergències, veïns i grups de volun­ta­ris tre­ba­llant arreu, la ràdio interna de l’Iban Bagan treu fum. No paren d’arri­bar-li avi­sos i peti­ci­ons, però el temps sem­bla atu­rat per a ell enmig d’aquest feno­me­nal caos. Va repar­tint joc amb fer­mesa i sense estridències. No és la pri­mera gran catàstrofe que cobreix, i està ave­sat a aquesta feina. L’Iban coor­dina el grup de bom­bers cata­lans des­ti­nat al barri de l’Hor­teta de Catar­roja, una de les loca­li­tats més afec­ta­des per la riuada mor­tal de dimarts al ves­pre a l’Horta Sud de València. Un segon grup fa feina a Alge­mesí, tots dos amb el cam­pa­ment base de “coor­di­nació i des­cans” situat a Alzira, segons explica el cap del dis­po­si­tiu des­plaçat, i cap de la regió de Girona, Jordi Martín. En total, són 80 bom­bers de diver­ses àrees, espe­ci­a­lit­zats en sani­tat, aigua, vehi­cles o runa, a més de suport, i s’han mobi­lit­zat una tren­tena de vehi­cles vin­gut de gai­rebé tot el país. I és que el fet que el Camp de Tar­ra­gona i les Ter­res de l’Ebre hagin estat els últims dies, i con­tinuïn estant, en situ­ació d’alerta per la mateixa Dana, ha fet que cap efec­tiu hagi vin­gut para­do­xal­ment dels punts més pro­pers de Cata­lu­nya. “Vist l’impacte es va fer una crida a totes les regi­ons d’emergències, amb l’única excepció que no es podien des­pro­te­gir les que esta­ven en risc, és nor­mal fer-ho així”, apunta.

Tres dels bom­bers cata­lans car­re­guen uns dis­po­si­tius fins a l’entrada d’un garatge en un car­rer pro­per. Són arren­ca­dors per poder posar en marxa els gene­ra­dors que també han por­tat de Cata­lu­nya, a fi de bom­bar aigua de bai­xos. Aquí hi tin­dran feina, perquè n’hi ha uns dos metres acu­mu­lats, i l’apar­ca­ment fa uns cent metres de llarg i té capa­ci­tat per a uns 40 vehi­cles, molts dels quals deuen ser a sota. La Maria, veïna de l’edi­fici, els ajuda en els pre­pa­ra­tius, i men­tre ells com­ple­ten l’arren­cada explica que fins la vigília no havia vin­gut ningú a aju­dar-los. “Ja són els nos­tres bom­bers”, afirma amb orgull, men­tre des­taca això sí com també n’han vin­gut de molts altres llocs. En un barri pro­per, de fet, hi tre­ba­llen els de Bar­ce­lona, però també n’hi ha de Conca, de Madrid, de Cadis, de fran­ce­sos... I a la mateixa zona, per cert, hi ha igual­ment cot­xes i efec­tius de la Creu Roja vin­guts des de Cata­lu­nya, per ofe­rir atenció mèdica però sobre­tot, en haver-hi pocs ferits, també per aju­dar a treure molta aigua...

La Maria té ganes d’expli­car-se, i men­tre maquinària pesada no para de fer pas­sa­des pel car­rer per dei­xar-lo net de totes les escom­bra­ries que els veïns han dei­xat al mig, reme­mora com una dona que viu en uns bai­xos de l’edi­fici del davant es va sal­var pels pèls dimarts a la nit, quan la van his­sar amb uns llençols fins a una fines­tra del pri­mer pis quan l’aigua ja bai­xava a gai­rebé dos metres d’alçada, men­tre els veïns feien llum amb llan­ter­nes. “Tot el car­rer bai­xava de cot­xes que s’arre­mo­li­na­ven com si fos­sin bar­quets de paper quan els poses a l’aigüera i comen­cen a donar tombs sobre ells matei­xos”, s’esgar­rifa encara. “Molta gent ho ha per­dut tot”, plora... No és la pri­mera ope­ració d’extracció d’aigua que ini­cien els bom­bers cata­lans, que ja tenen cami­ons tre­ba­llant en aquesta tasca en altres edi­fi­cis pro­pers. Però n’hi ha tanta acu­mu­lació que la cosa va lenta. Aquí, en mitja hora amb dues bom­bes de gran capa­ci­tat, tot just ha bai­xat tres dits el nivell. En un altre pàrquing, de qua­tre pisos soter­rats, en 24 hores tot just n’han bui­dat dos...

Oferta l’ajuda dime­cres mateix, els bom­bers de la Gene­ra­li­tat fins diven­dres a pri­mera hora no van rebre el vis­ti­plau del govern valencià per venir, i el con­sorci de bom­bers de València els va assig­nar tota la res­pon­sa­bi­li­tat d’actu­ació en aquesta àrea ben deli­mi­tada. Aquest mig­dia, pre­ci­sa­ment, n’han rebut una petició perquè els tras­lla­din un ràport de les actu­a­ci­ons que han fet, cosa que no els serà difícil perquè tenen tots els cami­ons geo­re­fe­ren­ci­ats, i totes les actu­a­ci­ons estan infor­ma­tit­za­des i per tant regis­tra­des. En tot cas, les seves dues pri­o­ri­tats eren i són molt clares. La pri­mera, acla­rir la via pública de brossa acu­mu­lada i sobre­tot de les dese­nes de vehi­cles que s’hi amun­te­ga­ven com si fos­sin de joguina, per faci­li­tar els tre­balls dels equips d’emergència. La segona, treure aigua de bai­xos i garat­ges afec­tats, abso­lu­ta­ment tots els dels barri, a fi de bus­car vícti­mes. “És que encara hi ha molts des­a­pa­re­guts”, lamenta Martín. Això sí, el caos era tal en arri­bar que van haver de des­ti­nar tot el diven­dres i part de dis­sabte a la pri­mera tasca, i fins avui no s’han pogut con­cen­trar de debò en la segona. “Hem tin­gut molta feina als car­rers, en vam tro­bar molts on no es podia gai­rebé ni entrar a peu, tapo­nats per molts vehi­cles i agreu­jat també pels veïns, que tre­ien tot el mobi­li­ari mullat al car­rer, cosa que difi­cul­tava una mica la nos­tra tasca”, des­criu. Ho con­firma Laban, que entén que si els bom­bers de la Gene­ra­li­tat, que tenen mit­jans, capa­ci­tats, logística i estan orga­nit­zats, ja poden arri­bar a ser un petit pro­blema per al cos que hi hagi al càrrec, “si vens per lliure, sense mate­rial i sense infra­es­truc­tura, ets una càrrega”. “La seva volun­tat és lícita, però de fet el pro­blema que estem tenint és la gran quan­ti­tat de gent que hi ha als car­rers, que ens difi­culta molt la tasca... no hem pogut ser tot l’efi­ci­ents que hauríem pogut ser sense ells, hauríem anat molt més ràpid”, es lamenta. I això que Catar­roja ja és més lluny per venir a peu des de València, d’on venen la majo­ria dels milers de volun­ta­ris, i per tant aquí ja no n’arri­ben tants com a Pai­porta, Benetússer o Alfa­far...

En tot cas, en poques hores al barri els bom­bers de la Gene­ra­li­tat ja han aga­fat les reg­nes, i s’han fet res­pec­tar. Un mem­bre de Pro­tecció Civil del Poble Nou de Beni­tat­xell es diri­geix a Laban per ofe­rir-se, ja que han por­tat dos cami­ons de men­jar i aigua des del poble, i ara els posen a dis­po­sició per a les tas­ques que con­vin­gui. És clar que per ser jus­tos, els pri­mers que van arri­bar a la zona i van fer les cures d’emergència van ser els de Pro­tecció Civil de Xàbia. “Vam arri­bar dime­cres a la ves­prada i ens van enco­ma­nar la tasca de bui­dar l’aigua de dos soter­ra­nis on tenien constància que hi havia gent”, explica una de les seves voluntàries, la Fàtima. Van tro­bar i treure dos cadàvers. Després s’han dedi­cat a fer tas­ques de neteja de vore­res, a aju­dar els veïns als bai­xos i a por­tar i dis­tri­buir cada dia men­jar, pales, gra­ne­res o medi­ca­ments duts des de Xàbia. Fins i tot tras­lla­den gent que neces­sita diàlisis a hos­pi­tals pro­pers, i tenen una met­gessa i una infer­mera que han fet mol­tes assistències a domi­cili, com les de paci­ents que neces­si­ten oxi­gen i no podien con­nec­tar els res­pi­ra­dors perquè no tenien llum. “Tenim uns grups electrògens portàtils xico­tets i els hem dis­tribuït entre la gent major que neces­si­tava cor­rent per viure”, explica la Fàtima. A més, han dut deu bom­bes per treure aigua de bai­xos. “Ara estan totes tren­ca­des perquè el fang les ha obs­truït, massa que han tar­dat en espat­llar-se, però han fun­ci­o­nat fins este matí sense parar ni deu minuts”, sosté. En això, i en altres àmbits, han comp­tat amb la com­pli­ci­tat pre­ci­sa­ment dels bom­bers cata­lans. “Anem un poc a la par, si neces­si­ten res tiren de nosal­tres, i si és al con­trari, nosal­tres d’ells”, des­criu. Fins ara han estat sem­pre un mínim de 20 volun­ta­ris de dia i 10 a la nit, quan han dor­mit als cot­xes o sota el ten­dal, però a par­tir de demà no sap si hi haurà relleu, perquè al cap i a la fi són això, volun­ta­ris. I tre­ba­llen.

Qui sí que segur que tindrà un meres­cut relleu avui són els bom­bers de la Gene­ra­li­tat. Tots. I els nous vin­dran a més amb una major capa­ci­tat, ja que s’hi afe­gi­ran gos­sos espe­ci­a­lis­tes en tro­bar el ras­tre de vícti­mes. “Esta­rem a dis­po­sició fins que l’emergència s’acabi o els que han accep­tat la nos­tra col·labo­ració diguin que ja no fem falta”, clou Martín. Men­tre men­gen un entrepà que han pogut reco­llir d’entre volun­ta­ris que pas­sen a ofe­rir-ne, alguns bom­bers des­plaçats com el Joan miren fotos de la pila de cot­xes que van tro­bar diven­dres, i encara al·luci­nen per les afec­ta­ci­ons. Adme­ten que, tot i que a Cata­lu­nya hi ha hagut inun­da­ci­ons impor­tants en els últims anys, no han vist mai res igual. “Això és mul­ti­pli­cat per... posa-hi tu la xifra”, explica un altre d’ells. “Ja hem patit esce­na­ris d’inun­da­ci­ons simi­lars amb mol­tes vícti­mes, tot i que ens hauríem de remun­tar molt enrere, al 1962”, reme­mora al seu torn Laban. Però podria tor­nar a pas­sar a Cata­lu­nya? “El clima és el mateix i l’oro­gra­fia és simi­lar, així que és un epi­sodi que ens pot pas­sar a nosal­tres”. “Sí, ens podria pas­sar -repe­teix, men­tre se li perd uns segons la mirada en el caos des­co­mu­nal que l’envolta, abans de cap­bus­sar-se de nou en la feina-. Ningú diu que no pugui pas­sar”.