Desmantellat un grup que s’apropiava d’immobles de persones amb problemes econòmics

Els Mossos d’Esquadra han desmantellat, amb la col·laboració de la Policía Nacional, l’Agència Tributària de Catalunya i la Agència Tributària del Ministeri d’Hisenda, un grup criminal que s’apropiava d’immobles de persones amb problemes econòmics. En l’operatiu policial, que es va fer el 25 de novembre, van acabar detingudes nou persones a Catalunya i a les Illes Balears. En concret, es van fer de manera simultània a Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa, Vilafranca, Eivissa i Palma, a Mallorca.A banda es van registrar domicilis de Santa Coloma de Gramenet, Terrassa i Eivissa, on es van trobar talonaris, escriptures, poders, contractes privats i documentació dels testaferros, a més de 6.500 euros en efectiu. Els investigadors tenen constància de 18 víctimes, amb immobles afectats a Barcelona, Badalona, Terrassa, Santa Coloma de Gramenet, Madrid i Ciudad Real. Els estafadors pagaven deutes de les víctimes signant un contracte privat on també rebien els poders dels habitatges sense que els propietaris se n’adonessin.

La investigació dels Mossos de Premià de Mar va començar l’any 2022 arran d’una querella presentada en un jutjat de Barcelona. Llavors van detenir quatre persones que s’havien apoderat de forma fraudulenta d’un pis d’una dona que havia mort sense hereus legítims. No es tractava, però, d’un fet aïllat, segons els investigadors. Al darrera hi havia hi havia un grup criminal que aconseguia, de forma il·legítima, prendre els poders de propietats immobiliàries i vendre-les per obtenir-ne un alt rendiment econòmic. Gairebé sempre seguien la mateixa manera d’actuar. Primer captaven les víctimes, que acostumaven a ser persones vulnerables, amb escassa educació financera i que tinguessin deutes o alguna necessitat econòmica urgent i després signaven, davant notari, un contracte privat on els estafadors pagaven els deutes d’aquestes persones. Les víctimes atorgaven poders, sense ells tenir-ne constància, a un dels estafadors. Un cop tenien aquest poder, els estafadors podien realitzar una acta notarial de compravenda d’immobles entre ells mateixos. La compravenda es feia normalment a les mateixes notaries on s’havia signat el contracte per atorgar els poders, i per dur-la a terme utilitzaven un xec manipulat que normalment mai acabava a mans de l’entitat bancària. En aquell moment, els estafadors posaven en venda l’immoble a terceres persones que no tenien res a veure amb l’entramat criminal.

Dels 9 detinguts, 4 van quedar en llibertat després de declarar en seu policial i els altres cinc van passar a disposició judicial el 27 de novembre.