El quadern negre
Tura Soler
El dia que van matar la sabatera
Es compleixen tretze anys de l’assassinat de Concepció Reixach a la seva botiga i el cas és un crim sense càstig, ja que el sospitós va ser trobat penjat en un pis de Barcelona
El 18 de desembre del 2011, avui fa tretze anys, va ser un dia dur per als Mossos. A la nit, en una casa de Blanes es va trobar un nen acabat de néixer mort en estranyes circumstàncies i, ja més de matinada, es va produir l’apunyalament mortal d’un noi equatorià, Rogelio Estalin Ortega, a la discoteca Noche Latina de Figueres. Era un diumenge i, com que s’acostava Nadal, algunes botigues de pobles com ara Banyoles tenien obert. Era el cas de l’espardenyeria Calçats Reixach, situada davant mateix de l’església de Santa Maria dels Turers. Com que feia molt de fred, però, poca clientela es va acostar a la botiga atesa per Concepció Reixach, la mestressa. A les sis de la tarda, l’espardenyera va atendre una clienta. Els feligresos que van anar a la missa vespertina van sortir de l’església i van veure llum a la botiga, però no hi van detectar res anormal. Va ser a un quart de nou del vespre que va entrar a la botiga una clienta que anava tard. Va mirar darrere el taulell, hi va descobrir un ensangonament molt sospitós i en va alertar la policia, que va trobar la sabatera morta a punyalades al peu de les escales del soterrani del magatzem. Començava la tercera investigació criminal del dia per als Mossos, que van fer un gran desplegament per la població perquè no els passés com els havia passat tres anys abans a Palafrugell, quan l’assassí d’una altra botiguera, Montse Sánchez, se’ls va fer fonedís mentre interrogaven el marit de la víctima. L’escenari a Calçats Reixach tenia tota l’aparença d’un robatori violent (el taulell estava tot capgirat, amb els tiquets de pagament amb targeta esgarriats i tacats de sang; el telèfon, despenjat, i l’ordinador, remenat), però no es van trobar empremtes ni ADN i mai no es va saber quants diners va robar l’assaltant, que es va emportar el cabàs d’espart que duia sempre Reixach. Un cabàs com el que portava el sospitós que fugia corrent pel carrer de la Paraireria i que anava en direcció a una casa ocupada del carrer Muralla. Alguns dels inquilins ocupes van explicar que, el dia del crim, un col·lega, Farid Jebban, va sortir al carrer aproximadament a tres quarts de vuit del vespre i va tornar pels volts d’un quart de nou. Aleshores va recollir les seves coses, va marxar i ja no va tornar. Un dels ocupes va assegurar que els havia dit que necessitava diners per anar a Barcelona i havia demanat si algú li podia deixar un ganivet per perpetrar un cop. Els Mossos van escorcollar la casa del carrer Muralla i, tot i que amb les proves del Blue Star van detectar indicis de sang, tots els perfils genètics eren masculins i, per tant, no n’hi havia de la víctima. Tampoc es va trobar l’arma del crim. Es va fer un seguiment de Jebban, que tenia també la identitat de Josep Galí Cuenca (amb els cognoms de la seva família d’acollida) i conegut com El Pepe o El Buscado. Va arribar a ser detingut pels Mossos, que li van agafar una mostra d’ADN (que no es va poder comparar amb cap vestigi de l’escenari) i que van deixar sense efecte la detenció abans de ser posat a disposició judicial. L’estiu del 2012, Jebban va ser trobat mort, penjat, al pis de Barcelona on vivia. Els Mossos de Barcelona ho van tancar com un suïcidi, però, paradoxalment, no van advertir que era sospitós d’assassinat i no van comunicar la mort als agents d’investigació de Girona ni a la fiscalia, que se’n van assabentar per aquest diari. Transcorreguts tretze anys, els Mossos, el fiscal i el jutjat tenen el convenciment que Jebban era l’assassí de l’espardenyera i el cas està arxivat provisionalment. És un crim sense càstig. No està prescrit. El crim de la discoteca Noche Latina sí que va tenir càstig, amb la condemna a deu anys de presó de Jean Carlos Rafael Agramonte. En el cas del nadó, es va descartar la implicació criminal.
