Successos

El quadern negre

Tura Soler

Si guanyes, calla

Guanyar la loteria i sortir a fer-ne ostentació pot resultar perillós, ja que es pot acabar sent víctima de robatoris, estafes i fins i tot segrestos i assassinats

Els Mos­sos van publi­car ahir, diada del sor­teig de la rifa de Nadal, uns con­sells molt encer­tats a través d’X. Deien això: “Si t’ha tocat algun premi de la lote­ria de Nadal, no ho escam­pis als qua­tre vents; els lla­dres podrien estar a l’aguait. I vigila amb l’estafa del toco­motxo, en què et dema­nen diners a canvi que tu cobris uns supo­sats bit­llets pre­mi­ats.”

Encara que es pot enten­dre l’eufòria del moment d’aquells a qui ha tocat la grossa, o encara que sigui un pes­sic, és una mica impru­dent sor­tir a ense­nyar el bit­llet enmig de crits d’ale­gria i rui­xa­des de cava davant les càmeres. Es corre el perill de per­dre el dècim, que te’l robin o que, pel fet d’expo­sar-te públi­ca­ment com un futur ric o adi­ne­rat, comen­cis a ser per­se­guit per ban­quers, nego­ci­ants, recap­ta­dors, enta­ba­na­dors... La dis­creció sem­pre resulta més pru­dent, sobre­tot abans de fer el recompte defi­ni­tiu del que supo­sarà el premi per a les arques per­so­nals.

Fan bé, els Mos­sos, de donar aquests con­sells, ja que gua­nyar la lote­ria pot arri­bar a ser molt arris­cat per als afor­tu­nats si es con­ver­tei­xen en objecte de l’avarícia d’algun cri­mi­nal. La història recull casos en què els afor­tu­nats han esde­vin­gut tan des­ven­tu­rats que han estat vícti­mes de segrest i/o assas­si­nat.

Dos exem­ples: una pare­lla que regen­tava una botiga de que­viu­res va gua­nyar uns 15 mili­ons de pes­se­tes en la rifa de Nadal del 1979 i, uns mesos després, el 16 d’abril del 1981, la seva filla, Anna Maria Porto, una nena de només 11 mesos, va des­a­parèixer men­tre dor­mia al bres­sol. Dies després va arri­bar una nota en què es dema­nava als pares un res­cat de 12 mili­ons de pes­se­tes si volien recu­pe­rar la seva filla. Però en els intents de con­tac­tes que es van fer, els segres­ta­dors mai van aparèixer als llocs de tro­bada i final­ment el cadàver de la nena va ser tro­bat enta­fo­rat en un tam­bor de deter­gent en pols de ren­tar la roba de casa de la veïna i amiga de la família Maria Lluïsa Cunill, que va ser con­dem­nada a 38 anys de presó pel segrest i l’assas­si­nat.

El 2009. Era vox populi que San­ti­ago Mir, de 57 anys, pro­pi­e­tari de l’empresa Càrni­ques Mir de Lleida, havia gua­nyat un bon pes­sic a la lote­ria. La nit de l’1 d’agost, qua­tre enca­put­xats armats van assal­tar l’habi­tatge de Mir, situat a sobre de l’empresa. Els assal­tants, que exi­gien que els obrís la caixa forta per endur-se els diners del premi de la rifa, van aca­bar matant d’un tret San­ti­ago Mir.

En vista d’aquests casos, el con­sell dels Mos­sos de no fer-ne osten­tació és ben encer­tat. Si et toca la rifa, no ho expli­quis.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.