Evadit

Es com­plei­xen 13 anys de l’assas­si­nat a Olot de la jove índia Man­preet Kaour, assas­si­nada el 24 de gener del 2012, i ja fa més d’un any que el seu cunyat, Gur­jeet Singh, con­dem­nat a 22 anys i mig de presó pel crim, es va eva­dir del cen­tre peni­ten­ci­ari del Puig de les Bas­ses i no ha pogut ser loca­lit­zat. Gur­jeet com­plia presó jun­ta­ment amb el seu germà, Sodhi Ajit Singh, marit de la víctima. Els tri­bu­nals van resol­dre que els dos ger­mans Singh, que sem­pre s’han decla­rat inno­cents, havien per­pe­trat un crim d’honor expor­tant els cos­tums de cas­ti­gar les dones que ofe­nen la família o la religió que tenen al Pan­jab, tot i els esforços que va fer la defensa d’expli­car que aques­tes atro­ci­tats les apli­quen els col·lec­tius musul­mans i hin­duis­tes, i que els ger­mans Singh eren sikhs, un col·lec­tiu que posa al mateix nivell homes i dones. L’evasió de Gur­jeet es va pro­duir apro­fi­tant que el reu tenia con­ce­dit un permís ordi­nari de cinc dies. Va sor­tir el 15 de desem­bre del 2023 i havia de rein­gres­sar el 21, però no va tor­nar. L’endemà, el 22 de desem­bre, el cen­tre peni­ten­ci­ari va comu­ni­car que havien per­dut el reclús a l’Audiència de Girona, que alhora ho va fer saber a la fis­ca­lia, que es va ocu­par de dic­tar una ordre de recerca. Fa més d’un any i Gur­jeet Singh con­ti­nua fugat.

Man­preet Kaour va ser tro­bada cosida a gani­ve­ta­des al seu domi­cili d’Olot el dia 24 de gener del 2012. La noia tre­ba­llava en el torn de nit a la fàbrica Pagès Valentí de Sant Jaume de Lli­erca i, com cada dia, en tor­nar de la feina va anar a acom­pa­nyar el seu fill de 6 anys a l’autobús per anar a l’escola i després se’n va anar a dor­mir. Al mig­dia, quan el seu marit, Ajit Singh, i el seu cunyat, Gur­jeet Singh, van anar a casa després de fer el seu torn de matí a la fàbrica Fran­cisco Puig­vert (a ben pocs metres de la casa), els homes van donar l’avís que havien assas­si­nat Man­preet. Marit i cunyat, que es van mos­trar deso­lats per la mort, es van con­ver­tir en els prin­ci­pals sos­pi­to­sos. Pas­sats uns dies, els dos ger­mans van ser detin­guts, i el 15 de febrer el jut­jat els va fer empre­so­nar pro­vi­si­o­nal­ment. Ells sem­pre van pro­cla­mar la seva innocència i van dema­nar la lli­ber­tat. No els la van con­ce­dir i van arri­bar pre­sos al judici que es va cele­brar davant d’un jurat popu­lar l’any 2013, en què es van tor­nar a decla­rar inno­cents. Però el jurat popu­lar els va decla­rar cul­pa­bles d’assas­si­nat i l’Audiència els va con­dem­nar a 22 anys i mig de presó (el fis­cal n’havia dema­nat 25). Les defen­ses, exer­ci­des per Car­les Mon­gui­lod (Ajit) i Rafel Berga (Gur­jeet), que havien dema­nat l’abso­lució, van pre­sen­tar recurs al Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya (TSJC), que va rati­fi­car la con­demna impo­sada. I encara van fer recurs al Tri­bu­nal Suprem (TS), que també els va con­fir­mar la con­demna de 22 anys i mig. I en el cas de Gur­jeet, la seva defensa va pro­var d’ele­var el cas al Tri­bu­nal d’Estras­burg, però no se li va adme­tre a tràmit. En el moment de l’evasió, Gur­jeet Singh havia com­plert gai­rebé catorze anys de la pena impo­sada. Ara, doncs, n’hi fal­ta­ven vuit i estava en segon grau, en pro­gressió per acce­dir al ter­cer grau.

L’assas­si­nat de Man­preet Kaour és un dels casos inclo­sos al lli­bre Fills de Caín, del qual és autor Jordi Costa, que va ser el metge forense del cas.