Proposen crear una reserva marina i restringir la urbanització per preservar el litoral de l'Ametlla de Mar

Crear una reserva marina per protegir la pradera de posidònia més extensa de la costa catalana i regenerar els seus estocs pesquers així com restringir l'activitat urbanística a la zona terrestre són dues de les principals propostes plantejades pel Pla de Gestió del Litoral de l'Ametlla de Mar (Baix Ebre), que ha redactat l'Obra Social de Caixa Catalunya. El document, lliurat aquest dimecres a l'Ajuntament calero, inclou aquests plantejaments dintre d'un paquet de deu propostes estratègiques de gestió. L'equip de govern de CiU considera que el pla avala la seva actuació i s'ha compromès a implementar les seves línies en el marc d'un procés de 'diàleg' amb entitats locals i sector econòmics implicats.

La reserva marina hauria de permetre protegir les 1.200 hectàrees de pradera posidònia oceànica de l'Ametlla de Mar, la zona més extensa del litoral català. Es tractaria, segons l'Obra Social de Caixa Catalunya, d'una reserva 'cinc cops més gran que la de les illes Medes'. Segons ha detallat el tècnic de la Fundació Nereo, Guillem Mas, responsable de la redacció del pla, aquesta figura no només hauria de suposar preservar espècies protegides com la posidònia i la nacra, en la franja des de la costa a la línia batimètrica de profunditat dels 25 metres, sinó que al mateix temps hauria d'ajudar a regenerar els minvats estocs pesquers de la zona, que es regeneren i s'alimenten al seu abric.De fet, Mas ha explicat que, actualment, la construcció d'infraestructures al mar, com piscifactories; la pesca d'arrossegament; la sobreexplotació dels recursos pesquers; l'ancoratge d'embarcacions en hàbitats sensibles; i la presència d'espècies invasores estant condicionant de forma important la preservació de l'hàbitat marí. Així, entre les mesures concretes en aquest àmbit, el pla proposa crear zones d'ancoratge ecològic a les praderies per evitar els mètodes tradicionals que danyen la vegetació subaquàtica.La concreció d'aquesta proposta, però, queda encara lluny en el temps, segons han reconegut tant Mas com l'alcalde de l'Ametlla, el convergent Andreu Martí. El primer ha recordat que, en el cas de cada zona litoral on s'ha creat, existeixen peculiaritats diferents i que, en moltes ocasions, no és l'administració sinó la mateixa societat la que la proposa.Per la seva banda, l'alcalde ha explicat que el consistori per ell mateix no podria assumir crear aquesta figura i ha reclamat la col·laboració de la Direcció General de Costes de la Generalitat i del Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí. A més, Martí ha subratllat la necessitat que qualsevol proposta en aquesta línia ha de passar per un procés de diàleg i participació amb la Confraria de Pescadors, el Govern i les entitats locals, per la transcendència que la creació tindria també en l'àmbit turístic.Més enllà de la importància de la praderia de posidònia, el Pla de Gestió presentat per l'Obra Social de Caixa Catalunya reconeix en el litoral marítim i terrestre de l'Ametlla de Mar, 'uns valors naturals de primer ordre, tant rellevants com la Costa Brava'. 'És un document que posa en valor el territori: hem superat el greuge històric que teníem amb el litoral de l'Ametlla de Mar. És una de les zones més ben conservades del mediterrani català', ha subratllat el director de l'Àrea de Medi Ambient de l'Obra Social de l'entitat, Miquel Rafa. La seva redacció ha estat fruit d'un acord entre el consistori i l'entitat per diagnosticar i traçar el camí de la preservació d'aquests valors.Reversió urbanísticaEl document ha estudiat la situació actual de les zones naturals del litoral de l'Ametlla de Mar i el fons marí fins a 35 metres de fondària: en total, 3.578,25 hectàrees, 937,5 terrestres i la resta marines, proposant actuacions en cadascun dels espais per fomentar la seva correcta gestió i conservació. Així, al marge de la reserva marina, el pla proposa mesures com desqualificar urbanísticament terrenys potencialment urbanitzables per evitar posar en perill els valors del litoral terrestre, format per una costa majorment de cales rocoses i espadats. Aquesta regressió es planteja en els dos grans espais que encara no han resultat afectats per la massificació de la totxana: la franja entre el Port de l'Estany i el terme del Perelló i la que va del nucli de l'Ametlla de Mar al Torrent del Pi.A més, el pla proposa al consistori l'adquisició pública de finques d'interès per a la seva millor preservació; ordenar l'ús públic i els accessos en zones d'hàbitats fràgils; el control de l'entrada d'espècies invasores; la recuperació de les antigues llacunes litorals -algunes de les quals, com les de Santes Creus (PEIN) i el Torrent del Pi (refugi de fauna salvatge), amb espècies piscícoles endèmiques-; gestionar activament les dunes; eliminar l'activitat portuària al Port de l'Estany -abric natural i antic port de la població-. També plantejar conservar l'arquitectura de la pedra en sec i els trets geològics de la costa; integrar les edificacions al paisatge; lluitar contra l'abandonament de l'activitat agrícola a la zona; gestionar les restes de posidònia que arriben a les platges; ordenar l'ús públic i l'accés a les llacunes; senyalitzar de forma coherent i unitària els espais; i fer un seguiment dels resultats.'El contingut del pla no només ens afalaga sinó que ratifica el bon camí que aquest equip de govern va emprendre fa anys de preservar el patrimoni i aplicar criteris de sostenibilitat', ha resumit Martí. En aquesta línia, ha citat actuacions concretes en aquesta línia, com la desqualificació de la urbanització de Port Olivet, d'unes 66 hectàrees; les obres a l'entorn de Cala Vidre i el Castell de Sant Jordi; la preservació de la Punta de bon Capó o les obres del Camí de Ronda. Martí ha assumit la protecció urbanística de les franges litorals que apunta el pla i ha anunciat que, a partir de l'any vinent, es prohibirà l'accés amb embarcació al Port de l'Estany. Rafa, per la seva banda, ha destacat les 'idees clares' i el 'nivell de compromís' assumit fins ara pel consistori.