Peguen i roben l'amo d'un mas de Sant Aniol

Diu­menge 10 d'octu­bre. 19.00h. A can Bal­ta­sar de Sant Aniol de Fines­tres, el seu amo, Fran­cesc Devesa, men­java a la taula de la cuina. De sobte, es troba dos intru­sos cara a cara. El pri­mer anava enca­put­xat i el segon s'ama­gava dar­rera el seu com­pany. Duien una pis­tola que sem­blava simu­lada. No van pro­nun­ciar ni una paraula, segons relata Devesa. Van anar direc­ta­ment cap a ell i un el va aga­far pel coll i el va començar a col­pe­jar i a ven­tar-li cops de cap con­tra la paret. Devesa va aca­bar bla­ve­jat i amb la cara ensan­go­nada i dels cops el micro­o­nes també va anar per terra i fet malbé. Men­tre un dels assal­tants s'ocu­pava de col­pe­jar Devesa, l'altre va anar directe cap a un calaix, que no es veu, però que està col·locat sota la taula llarga de la cuina, on l'amo de can Bal­ta­sar hi guar­dava docu­ments i diners, entre 800 i 1.000 euros. Quan ho van haver arre­ple­gat tot, van donar una empenta a Devesa i el van tan­car dins d'un rebost, d'on va poder sor­tir sense difi­cul­tats però, segons diu, ja no va tenir temps de veure com havien fugit els assal­tants. En el moment de l'assalt a la casa hi havia una altra per­sona a part de Devesa: un home gran amb difi­cul­tats d'oïda, que en aquell moment dor­mia i no es va ado­nar de res. Devesa va denun­ciar el cas als Mos­sos, que el van dur a curar al CAP del Güell de Girona i que li van dema­nar dades que pogues­sin ser­vir per iden­ti­fi­car els assal­tants. Devesa, però, afirma que no els pot des­criure perquè tot va anar molt de pressa. Devesa només té clar que els assal­tants sabien molt bé què bus­ca­ven, perquè van anar direc­tes al calaix de sota la taula. Devesa sos­pita que els lla­dres podrien ser els matei­xos que el mateix diu­menge al mig­dia van anar fins a l'era de casa seva amb un 4x4 i van girar i mar­xar sense pre­gun­tar ni dir res. Aquell dia plo­via molt i Devesa no va voler sor­tir a fora per veure qui eren els des­co­ne­guts que ron­da­ven. El que té clar Fran­cesc Devesa, és que s'ha aca­bat de ser con­fiat i d'estar a casa amb la porta oberta. “Ja no dei­xaré mai més la porta oberta. Només falta que tor­nin.”,diu.