Valor a la conducta

El jut­jat d'ins­trucció número 2 de Santa Coloma de Far­ners ha decre­tat la lli­ber­tat sota paga­ment d'una fiança de sis mil euros per a l'atu­rat que va con­fes­sar haver assal­tat cinc gaso­li­ne­res a la Selva “per neces­si­tat”. Com a mesu­res cau­te­lars, el jutge ha orde­nat la retenció del pas­sa­port de l'impu­tat, un veí de Tor­dera de 36 anys, així com la seva com­pa­rei­xença set­ma­nal al jut­jat.

La defensa, exer­cida pel lle­trat Daniel Mun­tada, des­taca el suport econòmic i moral de la família de l'impu­tat. La família de l'home ha apor­tat diners per sufra­gar el que havia robat en els assalts, i docu­men­tació que acre­dita la bona con­ducta que havia tin­gut l'impu­tat i la penúria econòmica que pas­sava dar­re­ra­ment. També hi ha aju­dat el fet que l'acu­sat no té ante­ce­dents poli­ci­als ni penals, a més de la inter­lo­cutòria ini­cial, que es va basar en la pobresa de l'impu­tat, en situ­ació d'atur i pen­dent de cobrar de l'empresa per a la qual havia tre­ba­llat uns sis mil euros, que tenia en litigi amb un altre advo­cat.

Aquests aspec­tes, i la con­vicció que no hi ha risc de fugida, han con­tribuït a fer que el jutge no fos exces­si­va­ment res­tric­tiu amb les mesu­res que ha dic­tat, a l'espera del judici.

L'impu­tat va ingres­sar a la presó el 3 de febrer pas­sat, després d'haver con­fes­sat que havia assal­tat en cinc oca­si­ons gaso­li­ne­res de Sant Feliu de Bui­xa­lleu, Vilobí d'Onyar i Santa Coloma de Far­ners. També se li van impu­tar dos altres assalts a la gaso­li­nera de Sant Feliu de Bui­xa­lleu en grau de temp­ta­tiva, a més de fal­si­fi­cació de pla­ques de matrícula i roba­tori i furt d'ús de vehi­cle a Bada­lona, a més de tres fal­tes de furt a aquesta ciu­tat,a Mal­grat de Mar i a Santa Susanna. En els assalts a Santa Coloma i Vilobí l'assal­tant va amenaçar els res­pon­sa­bles amb un cúter. En la seva decla­ració ini­cial davant el jutge, l'impu­tat va expo­sar que els motius del seu his­to­rial delic­tiu dels últims mesos eren pura­ment econòmics. La defensa va expli­car que l'home havia actuat per “neces­si­tat”, que havia con­su­mit la pres­tació d'atur i no tenia feina i que mal­grat dis­po­sar d'una ajuda esta­tal no podia fer front a les des­pe­ses.