tribunals
El president del TSJC es desentén ara de la creació de més jutjats a Lleida
Jesús María Barrientos obvia la reivindicació engegada pel seu antecessor per tenir més mitjans i arreglar el col·lapse que pateixen diversos òrgans judicials
“El jutjat de família no està a l'altura d'una ciutat com Lleida.” Són declaracions que feia encara no fa un any Miguel Ángel Gimeno, llavors president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). A banda d'admetre i posar de manifest la precària situació que presenta el jutjat de primera instància número 7 (competent en matèria de dret de família) per culpa de la sobresaturació de treball, la màxima autoritat judicial de Catalunya també acceptava que calien almenys tres jutjats més a Lleida per oxigenar els que actuen en matèria penal, social i en la jurisdicció contenciosa administrativa.
No obstant això, Jesús María Barrientos, successor de Gimeno en la presidència del TSJC, no mostra ara la mateixa voluntat. En el primer discurs que va oferir, fa només quatre dies, per encetar l'any judicial a Catalunya, Barrientos no va fer ni una referència a una possible ampliació dels jutjats de Lleida.
Barrientos va relatar que “motius relacionats amb les dificultats en la formació de govern” a l'Estat espanyol estan retardant la publicació del decret de creació de nous òrgans judicials a Catalunya. Va referir que aquests nous jutjats que estan en cartera, esperant que es desbloquegi la formació del govern, ja sigui mitjançant un pacte o unes noves eleccions, són un total de nou: dos a Granollers, dos més a Sabadell, i un a Terrassa, Badalona, Mataró, Reus i Girona.
En totes les demarcacions catalanes es reforça la planta judicial, menys a Lleida. En la mateixa línia, també hi ha previstes quatre places de magistrat per a la secció d'apel·lació penal del TSJC.
Lleida pot esperar
Miguel Ángel Gimeno va denunciar en el seu moment les disfuncions que genera l'allargament dels litigis. El llavors president del TSJC va exposar que la tramitació d'un divorci haurien de ser “dos, tres o quatre mesos com a màxim” i va lamentar que en el cas del jutjat de família de Lleida els tràmits s'allarguin fins a un any. En el seu discurs, Barrientos va confessar que des
de la sala de govern del TSJC es té constància de la mancança de mitjans que pateixen alguns jutjats del país, però es va limitar a exposar que “a la ciutat de Barcelona les jurisdiccions civil i social estan suportant càrregues de treball que exigirien el seu pràctic desdoblament”. Cap referència a Lleida.
Barrientos sí que va assenyalar com un model d'èxit la nova distribució de l'oficina judicial, que implica una flexibilització de les plantilles i dels recursos i que s'ha començat a aplicar com a prova en diversos jutjats. Entre aquests es troben, i així ho exposava Barrientos en el seu discurs, els de la Seu d'Urgell i els de Balaguer.
El president del TSJC també indicava que calia “reconèixer l'esforç que està fent el Departament de Justícia” per dotar de més mitjans i de més tecnologies els jutjats catalans.
