Tradició nadalenca
Els caganers neixen a la presó
Les populars figures dels caganers que a partir d'avui es comencen a vendre a les principals fires amb vista a Nadal tenen, la majoria, el seu naixement a la presó del Puig de les Basses de Figueres, on són elaborades per les mans dels presos que treballen als tallers ocupacionals que l'empresa pública del Departament de Justícia Cire (Centre d'Iniciatives per a la Reinserció) té al centre penitenciari. Els caganers estrella d'aquest any, quan justament s'ha implantat el caganer presoner, són, en l'àmbit polític, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el dels Estats Units, Donald Trump. Els treballadors presos del Cire del Puig de les Basses produeixen més 4.000 figures al mes per a l'empresa Caganer.com de Torroella de Montgrí que comercialitza les famoses figures. I si aquest any Caganer.com ha obtingut el certificat de Producte Artesà Qualificat (PAQ), que atorga el Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya, els tallers ocupacionals de la presó de Figueres tenen el distintiu de qualitat ISO 9001, tal com exposen amb orgull els responsables del centre, que afegeixen que exporten molt material elaborat entre reixes, la majoria a països africans, com ara Algèria.
A la presó del Puig de les Basses hi ha quatre tallers, de 800 metres quadrats cadascun, que donen ocupació laboral a quatre-cents presos. El que fabrica els caganers es considera un taller de manipulat artístic, el més adequat perquè els presos comencin els primers passos en el món laboral i veure com evolucionen. Però no és pas una feina fàcil, ja que requereix molta habilitat, destresa i paciència per pintar algunes figures. Especialment difícil és el caganer Spiderman amb l'entramat de teranyina de la seva capa. Els presos no es limiten a pintar els caganers sinó que els fan de cap i de nou, començant per l'emmotllat de fang, passant per la cocció (al taller hi ha un forn per a aquest menester) i fins al rematat de la decoració, l'embalatge amb plàstic i l'emmagatzematge en capses que després recullen els camions de l'empresa. A Figueres també hi ha tallers d'electricitat, on es munten quadres i endolls, i d'automoció, a part dels propis per garantir el funcionament de la casa, com serien el servei de la bugaderia i la cuina.
Fins ara són vuit les empreses que tenen conveni amb el Cire de la presó de Figueres. A part de Caganer.com, també treballen amb Samar't SA, l'empresa de Vilafant que fabrica plaques de matrícula, recanvis i senyals viaris; el grup GJM, especialitzat en cablejats elèctrics; l'empresa de Banyoles Dytsa, que fabrica cargols i altres materials metal·lúrgics; l'empresa Kahors, de complements plàstics per a instal·lacions elèctriques, i Ceras Roura, de Figueres. Algunes empreses els porten feines més ocasionals com ara els envasats de bosses de regals o de festes. El Cire està obert a nous contractes amb empreses que els vulguin donar feina. A tot Catalunya, són més de dues-centes les empreses que treballen amb el Cire, que a final de l'any 2015 havia formalitzat més d'un miler de contractes.
LES XIFRES
“Puc enviar diners per als cinc fills al meu país”
Tura Soler
Touray Mbaye és un dels presos que treballen fent caganers al taller de la presó. Explica que ell fa unes quatre hores al matí i quatre més a la tarda. Fa un any i mig que va entrar al Puig de les Basses i cinc mesos després d'arribar-hi ja es va posar a treballar. “Ho vaig demanar jo”, explica. No especifica quant de temps li queda per complir la condemna. “Em queda molt i molt”, exposa, resignat. Però està satisfet amb la feina que, segons diu, li reporta uns beneficis d'uns 500 euros al mes. “Així puc enviar diners a la meva família a Gàmbia, hi tinc cinc fills allà”, exposa Mbaye.
La majoria dels presos, però, no fan tantes hores de treball com Mbaye, segons explica el director del Cire, Juanjo Torres. La majoria dels treballadors presos fan entre dues i tres hores diàries, feina que els comporta uns guanys aproximats d'uns 250 euros mensuals. Als presos se'ls paga en funció del temps destinat a la feina, la quantitat de peces que realitzen però també es valora la qualitat de la feina. Torres destaca, però, el valor que els tallers suposen per a la formació, per adquirir un hàbit de treball que els pot donar moltes oportunitats quan recuperin la llibertat. “Cotitzen a la seguretat socials com qualsevol altre treballador i tenen el seu salari, amb un contracte formalitzat”, destaca Torres. La finalitat és dotar els treballadors presos de la formació perquè disposin de totes les possibilitats, que no vol dir garanties, per entrar al món laboral.
