Els apunyalava sense dir res i ni el van veure venir

Les cinc víctimes d'Alejandro Ruiz, l'apunyalador de Lleida, van declarar ahir durant la segona jornada del judici a l'Audiència. Van explicar que no l'havien vist venir, que el seu agressor els havia atacat sense dir-los res i que no s'havien pogut defensar. Quatre de les cinc víctimes són estrangeres i consideren que les va atacar per aquest motiu, una hipòtesi que mantenen la fiscalia i l'acusació particular.

La primera víctima a declarar va ser un jove peruà, que va rebre dues ganivetades a l'esquena i que, a causa de l'atac –va explicar–, té molèsties a l'hora de respirar i està inquiet quan va pel carrer i vigilant quan s'atura a un semàfor, ja que l'agressió va tenir lloc quan esperava per travessar el carrer. Aquest jove va veure també com vint metres més enllà l'acusat apunyalava una dona que duia un mocador al cap i anava acompanyada d'un nen. La víctima, de nacionalitat algeriana, anava amb el seu fill i ahir va explicar que tant ella com el nen tenen por de sortir al carrer i es mediquen per l'ansietat.

L'única víctima de nacionalitat espanyola va explicar que anava “malforjat” perquè estava fent una mudança i que, a vegades, el confonen amb un marroquí. El ciutadà xinès, que va declarar en quart lloc, va afirmar que l'acusat havia anat a apunyalar-lo a ell i que fins i tot va apartar una dona que tenia al davant per arribar a ell. Va trigar un any a curar-se de les ferides que li va fer, ja que la ganivetada va ser a l'estèrnum.

La víctima que en va sortir més malparada va ser un pakistanès, que va rebre l'últim l'atac. El ganivet li va quedar clavat a l'espatlla. “No puc caminar més de deu minuts seguits perquè se m'adorm la cama i he de parar”, va declarar. L'home, que necessita crosses per moure's, també té dificultats per fer vida normal i necessita l'ajuda de terceres persones.

Entre els quinze testimonis que van declarar ahir hi havia el pare de l'acusat, que va explicar que, quan l'havien anat a veure al jutjat de Lleida, l'havien vist molt fred, però que, quan el van començar a medicar, “va tornar a ser ell”. Hi va afegir que no sabien que tingués cap trastorn ni que formés part d'una associació neonazi, i va negar que el seu fill fos xenòfob. “A casa sempre han cuidat els meus fills dones colombianes”, va argumentar. Quan se li va preguntar si el seu fill tenia alguna patologia mental, va explicar que, fins al dia dels fets no; tot i això, hi va afegir que tant l'avi com el besavi de l'acusat havien estat ingressats en un psiquiàtric. L'acusat es va negar dilluns a respondre a les preguntes de les acusacions i la defensa al·legant que l'estrès del judici podria afectar el seu estat mental.

Els fets pels quals es jutja Ruiz van tenir lloc el 22 de setembre del 2014 a la tarda. En poc més de vint minuts va apunyalar quatre homes i una dona en diferents punts de Lleida, entre el passeig de Ronda, a l'altura de Rovira Roure, i el parc de les vies. Després de les agressions, el jove, que aleshores tenia 21 anys, va calar foc al pis on vivia a Rovira Roure i va fugir a Balaguer. L'endemà va tornar a Lleida i es va lliurar a la Guàrdia Urbana. Dos dels testimonis, que van parlar amb l'acusat després dels fets, la treballadora d'una cafeteria i el taxista que el va dur de Balaguer a Lleida, van declarar que era un jove “educat” i “normal”.