Successos

judicial

querella

Els familiars dels rurals morts demanden Serret

Presenten una querella criminal contra la consellera d'Agricultura i contra una desena d'alts càrrecs del departament per homicidi imprudent i per no haver previngut la mort dels agents

Dos mesos després que un caçador tirotegés mortalment dos agents rurals en un vedat de caça d'Aspa (Segrià), les famílies dels dos morts han presentat una querella contra diversos alts càrrecs del Departament d'Agricultura de la Generalitat en què els acusen de no haver vetllat per les condicions laborals dels agents. Les famílies, a través del seu advocat, Pau Simarro, s'han querellat per un presumpte delicte contra la seguretat dels treballadors en concurrència amb un delicte d'homicidi imprudent. En l'escrit que han presentat al jutjat d'instrucció de Lleida acusen directament la consellera Meritxell Serret i una desena més d'alts càrrecs del departament.

A més de la querella presentada pels familiars, com a acusació particular, el sindicat CCOO s'ha constituït com a acció popular per exercir igualment l'acusació i també ha presentat una altra querella de contingut idèntic

La consellera Serret és el principal blanc de les imputacions que es fan a les querelles però, a banda, a l'escrit també s'acusa com a coautor el secretari general del departament, David Mascort; la secretària general anterior; el director de Serveis; la subdirectora general de Recursos Humans, Organització i Relacions Laborals actual i l'anterior; el cap del servei de Prevenció de Riscos Laborals; la directora general de Forests; el subdirector general del cos d'Agents Rurals; l'inspector en cap del cos d'Agents Rurals i la cap del Servei de Coordinació Administrativa dels Agents Rurals.

En les querelles se'ls considera coautors principals en ambdós delictes ja que legalment estan “obligats a facilitar protocols, equips i altres mesures de prevenció de riscos laborals per a la seguretat i salut dels Agents Rurals”. “Lamentablement, ha calgut esperar que tingués lloc una desgràcia de greus conseqüències perquè el departament actués i decidís que les patrulles fossin de tres persones en comptes de dues, que les tres anessin amb armilles antibales i que un d'ells fos armat”, recull la querella.

En aquest sentit, prossegueix l'escrit, “el crim del passat mes de gener es podria haver evitat si els agents rurals haguessin disposat de les mesures de protecció i intimidació necessàries, ja que el primer tret el va rebre un dels agents a la part toràcica, que hauria estat coberta per l'armilla”. A l'escrit s'afegeix que, si hagués anat armat, el seu company hauria pogut intervenir immediatament i lamenta que només anessin armats “amb la seva placa i el seu uniforme”.

A la querella també es recull que els representants dels treballadors feia temps que alertaven que “s'acumulaven incidents amb amenaces i agressions rebudes” però que “els alts càrrecs i càrrecs intermedis del departament, tot i ser coneixedors de la situació, van fer el sord i van mirar cap a una altra banda”.

És per això que imputen als onze càrrecs una responsabilitat en matèria de seguretat laboral i els recriminen que hagin mantingut una “inexplicable inactivitat”, des de fa anys.

LA XIFRA

22
actuacions on agents rurals han estat encanonats per armes de foc, segons es recull a la querella.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia