Els familiars dels rurals morts demanden Serret

Dos mesos després que un caçador tiro­tegés mor­tal­ment dos agents rurals en un vedat de caça d'Aspa (Segrià), les famílies dels dos morts han pre­sen­tat una que­re­lla con­tra diver­sos alts càrrecs del Depar­ta­ment d'Agri­cul­tura de la Gene­ra­li­tat en què els acu­sen de no haver vet­llat per les con­di­ci­ons labo­rals dels agents. Les famílies, a través del seu advo­cat, Pau Simarro, s'han que­re­llat per un pre­sumpte delicte con­tra la segu­re­tat dels tre­ba­lla­dors en con­currència amb un delicte d'homi­cidi impru­dent. En l'escrit que han pre­sen­tat al jut­jat d'ins­trucció de Lleida acu­sen direc­ta­ment la con­se­llera Merit­xell Ser­ret i una desena més d'alts càrrecs del depar­ta­ment.

A més de la que­re­lla pre­sen­tada pels fami­li­ars, com a acu­sació par­ti­cu­lar, el sin­di­cat CCOO s'ha cons­tituït com a acció popu­lar per exer­cir igual­ment l'acu­sació i també ha pre­sen­tat una altra que­re­lla de con­tin­gut idèntic

La con­se­llera Ser­ret és el prin­ci­pal blanc de les impu­ta­ci­ons que es fan a les que­re­lles però, a banda, a l'escrit també s'acusa com a coau­tor el secre­tari gene­ral del depar­ta­ment, David Mas­cort; la secretària gene­ral ante­rior; el direc­tor de Ser­veis; la sub­di­rec­tora gene­ral de Recur­sos Humans, Orga­nit­zació i Rela­ci­ons Labo­rals actual i l'ante­rior; el cap del ser­vei de Pre­venció de Ris­cos Labo­rals; la direc­tora gene­ral de Forests; el sub­di­rec­tor gene­ral del cos d'Agents Rurals; l'ins­pec­tor en cap del cos d'Agents Rurals i la cap del Ser­vei de Coor­di­nació Admi­nis­tra­tiva dels Agents Rurals.

En les que­re­lles se'ls con­si­dera coau­tors prin­ci­pals en ambdós delic­tes ja que legal­ment estan “obli­gats a faci­li­tar pro­to­cols, equips i altres mesu­res de pre­venció de ris­cos labo­rals per a la segu­re­tat i salut dels Agents Rurals”. “Lamen­ta­ble­ment, ha cal­gut espe­rar que tingués lloc una desgràcia de greus con­seqüències perquè el depar­ta­ment actués i decidís que les patru­lles fos­sin de tres per­so­nes en comp­tes de dues, que les tres anes­sin amb armi­lles anti­ba­les i que un d'ells fos armat”, recull la que­re­lla.

En aquest sen­tit, pros­se­gueix l'escrit, “el crim del pas­sat mes de gener es podria haver evi­tat si els agents rurals hagues­sin dis­po­sat de les mesu­res de pro­tecció i inti­mi­dació necessàries, ja que el pri­mer tret el va rebre un dels agents a la part toràcica, que hau­ria estat coberta per l'armi­lla”. A l'escrit s'afe­geix que, si hagués anat armat, el seu com­pany hau­ria pogut inter­ve­nir imme­di­a­ta­ment i lamenta que només anes­sin armats “amb la seva placa i el seu uni­forme”.

A la que­re­lla també es recull que els repre­sen­tants dels tre­ba­lla­dors feia temps que aler­ta­ven que “s'acu­mu­la­ven inci­dents amb ame­na­ces i agres­si­ons rebu­des” però que “els alts càrrecs i càrrecs inter­me­dis del depar­ta­ment, tot i ser conei­xe­dors de la situ­ació, van fer el sord i van mirar cap a una altra banda”.

És per això que impu­ten als onze càrrecs una res­pon­sa­bi­li­tat en matèria de segu­re­tat labo­ral i els recri­mi­nen que hagin man­tin­gut una “inex­pli­ca­ble inac­ti­vi­tat”, des de fa anys.